DOCUMENT OBERT-2
Enviat des de la Seu d'Urgell a 28-11-2019
(A
data d'avui: 20-09-2020, sense resposta)
M’adreço al Síndic de Greuges, Jutjats de la Seu, Departament de Cultura de la Generalitat, Diputació de Lleida, Consells Comarcals de la Cerdanya i l’Alt Urgell, Atenció a la víctima, Mossos
Amb el degut respecte, demano a tots que intervinguin per solucionar aquesta injusta, cruel i perjudicial anomalia que està succeint a Rocaviva.
Senyores i
senyors:
Sóc Climent Olm,
iniciador de Rocaviva. Declarada BCIL el 2010. Entre l’Alt Urgell i la
Cerdanya, és un laberint de senders, amb centenars de roques treballades entre
1986 i 2013; quan, degut a persistents vandalismes perpetrats contra meu i
contra l’obra, en vaig haver de fugir. Han passat gairebé
set anys i no hi he pogut tornar.
M’adreço a vostès
acollint-me al Dret de petició: Llei
orgànica 4/2001: "Tota persona té dret a presentar
peticions a l'Administració pública, amb el propòsit de que se li reconegui un
dret particular."
M’acullo també a la llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català, la qual pertoca aplicar a Rocaviva, com a Bé cultural que és. En ella fonamento aquest escrit. Diu així: (Subratllats i negretes són meus)
"El Patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals
de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col·lectivitat nacional. Els
béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal
transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció,
la conservació, l'acreixement, la investigació i la difusió del
coneixement del Patrimoni cultural és una de les obligacions
fonamentals que tenen els poders públics"
Demano als poders públics complir amb aquestes
obligacions. Més encara tenint en compte que Rocaviva no és
un Bé cultural qualssevol, sinó que és singular en molts, molts kilòmetres a la
rodona. De fet és una cosa única, que convindria declarar BCIN.
Sí, tenen al territori quelcom atípic que,
basat en roca té un llarg futur. També per l’actualitat de la filosofia
humanista que el sustenta i que projecta, i per la forma de visita
lúdico-terapèutica que practica. És doncs un actiu important per les dues
comarques i pel país. Per tan, és convenient que tots vostès estiguin
informats, per poder, en benefici del bé comú, aplicar els justos, adequats i
necessaris principis que dicta la Llei del Patrimoni.
Per poder actuar amb fonament de causa,
cal conèixer el com i el perquè de tot plegat i les conseqüències. Això, acollint-me
a les dues lleis citades, ho explico en el Document obert-1, i també, al
meu blog: klimentolm.blogspot.com Així, en un exercici d’obertura i
transparència, el cas queda obert a qualsevol que vulgui ajudar a resoldre’l,
solidaritzar-se o col·laborar amb el projecte.
DE MOMENT UNA EXPLICACIÓ PRELIMINAR
En ser l’any 2013 amb violència foragitat del lloc i
de casa meva, tot va quedar abandonat i l’obra inacabada. Qui m’havia expulsat
va continuar destruint. Les autoritats no van actuar per defensar-me,
ni per aturar la destrossa. Han passat sis anys i res s’ha fet
encara.
El 2017, acompanyat i amb la intenció de reobrir
Rocaviva, vaig retornar-hi i novament va tocar fugir, perquè l’assetjament
continuava i va arribar a l’agressió física. Així que, ni de visita puc anar a
casa meva. Quedant damnificats un BCIL, suposadament protegit per la
llei, i jo, l’artista que l’estava realitzant, es suposa que també protegit. He
anat explicant i denunciant... però ningú escolta.
Tot això és insòlit, però és un fet. Que
ha perjudicat greument al Patrimoni Cultural en la part realitzada i que ha
impedit el desplegament del projecte en tot el què hauria pogut ser, privant
així a les generacions presents i futures d’una riquesa cultural a la qual, diu
la llei, tenien dret. Això és molt greu... i en gran part irreversible. Molt
s’ha perdut i es continua perdent.
Amb el degut respecte, a
fi de complir amb les obligacions, principis i valors que declara la
llei, demanem a les autoritats, civils i culturals, que col·laborin amb
les judicials, per solucionar un cas que a tots interpel·la: atemptat
molt greu a un Bé cultural i a l’artista que l’executava. Quedant des de 2013
l’obra aturada. El dany és enorme i seguirà actiu mentre no es resolgui
el cas.
TRES OBVIETATS:
1- El BCIL, no és
únicament les roques treballades, és també el territori que les sosté i
envolta, i la casa de l’artista. Evidentment tot plegat és inseparable. Per
tan, tot ha de ser igualment protegit, i també les persones que es cuiden del
lloc.
2- Etiquetar el problema
de “conflicte familiar”, no justifica ignorar-lo.
3- Un Bé cultural s’ha
de protegir, sigui públic o privat.
Insisteixo en aquestes obvietats, perquè
em consta que hi ha qui no ho te clar, lo qual distorsiona, i s’ha fet servir
per justificar la passivitat.
Seguidament:
EXTRACTES DE LA LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL 9/1993,
que m’han cridat l’atenció i que considero significatius i aplicables a
Rocaviva. (Subratllats, negretes i text entre parèntesis són meus)
Article 1 Objecte
És objecte d'aquesta Llei la protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació, la difusió i el foment del Patrimoni cultural català
El Patrimoni cultural és integrat per tots els béns
mobles, immobles (o immaterials), relacionats amb la història i la cultura de
Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic,
paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen
una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels
ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions
futures.
(Que l’obra (BCIL), quedés aturada a mig fer, això és
molt fort, i els vandalismes impunement perpetrats contra ella i contra meu. El
fet atempta directament contra la Llei del Patrimoni Cultural, contra tota llei
que protegeixi a les persones i contra valors humans bàsics)
Article 3
Col·laboració entre les
administracions públiques. En
l'exercici de llurs competències respectives, l'Administració de la
Generalitat, els Consells comarcals i els ajuntaments, han de vetllar
per la integritat del Patrimoni cultural català,
tan públic com privat, i per la protecció, la conservació,
l'acreixement, la difusió i el foment d'aquest patrimoni, i han
d'estimular la participació de la societat.
(Si les administracions han de col·laborar, vetllar
per la integritat protegir, estimular la participació... no poden permetre, que
qui ha foragitat a l’artista, vandalitzat i aturat l’obra a Rocaviva, prohibeixi
a més l’accés a una meitat d’ella, com és el cas. En conjunt, la situació
actual és increïble i contradictòria. On queden les lleis?)
Article 70 Inspecció
La Llei del Patrimoni cultural de
Catalunya, engloba el patrimoni moble, el
patrimoni immoble i el patrimoni immaterial, (Rocaviva
inclou, és les tres coses)... siguin de
titularitat pública o privada.
L'Administració pot inspeccionar en qualsevol moment les obres i les intervencions que es facin en béns integrants del Patrimoni cultural català. Els funcionaris públics als quals s'assigna el control i la inspecció sobre el Patrimoni cultural tenen la consideració d'autoritat.
(Demanem que inspeccionin i que exerceixin
l’autoritat)
Règim sancionador.
Tothom que tingui coneixement d'una situació de
perill o de la destrucció consumada o imminent d'un bé
integrant del Patrimoni cultural català ho ha de comunicar
immediatament a l'administració local corresponent o al Departament de Cultura...
(el qual, suposo, ha d'actuar d'alguna manera... o denunciar-ho a la Policia i al
Jutjat.)
Les infraccions son lleus, greus o molt greus, en funció del dany potencial o efectiu al Patrimoni cultural.
(Per copsar el dany, s’ha
de considerar el Document-1. (Amb explicacions i fotos). El mal
ocasionat a Rocaviva és molt greu i que tot quedés absurdament aturat a mig
fer. Molt s’ha perdut... i es seguirà perdent, si l’anomalia i la injustícia
persisteixen.)
Article 73. Classificació de les sancions
Les infraccions administratives en matèria de Patrimoni cultural són
sancionades... amb una multa d'entre una i quatre vegades el valor dels
danys causats...També regula el règim sancionador, amb la
classificació de les infraccions i les sancions corresponents i la
determinació dels òrgans competents per a imposar-les, juntament amb
l'establiment de mesures cautelars i addicionals.
(Per no repetir errors,
cal dir-ho: una sanció a temps o un avís contundent,
hauria dissuadit al malfactor i el desastre s’hauria pogut evitar. Però les
Autoritats no van reaccionar. Confiem que ara sí.)
L'Administració de la Generalitat
ha d'ordenar a les persones o
institucions responsables, sens perjudici de la sanció que correspongui, la
reparació dels danys causats en béns culturals.
(Qui pagarà la restauració dels danys
perpetrats? Quin valor tindria tota l’obra que no es va poder, ni encara es pot
realitzar?. Durant sis anys res he pogut fer a Rocaviva. El dany és
enorme... i continua.)
Article 76 Prescripció de les infraccions.
Les infraccions a què es refereix aquesta Llei
prescriuen al cap de cinc anys d'haver-se comès, llevat de les de
caràcter molt greu, que prescriuen al cap de deu anys.
(El dany rebut i les conseqüències són molt greus, i
al llarg dels anys he presentat repetidament queixes i denúncies. Considero
per tant que el greuge, lluny de prescriure està ben vigent. El mal
segueix actiu, condicionant i obstaculitzant el projecte)
Article 60 Inventari del Patrimoni cultural Català
El Departament de Cultura ha d'elaborar i mantenir l'Inventari del Patrimoni
Cultural Català, el qual té com a finalitat de permetre la documentació i la
recopilació sistemàtiques, la investigació i la difusió de tots els béns que
l'integren.
(Sí, l’obra a Rocaviva s’ha d’inventariar.
També els vandalismes, i determinar el valor dels danys. Que tard o
d’hora tocarà restaurar, i com que són considerables resultarà car. Inventariar
i valorar l’obra és imprescindible. També de cara al judici civil pendent)
Article 61 Visita pública i difusió.
L'Administració de la Generalitat ha de fomentar
l'ús i el gaudi del Patrimoni cultural català
com a recurs de dinamització social i turística, respectant les
necessitats de conservació i protecció dels béns i de llur entorn establertes
per aquesta Llei.
Com és possible que tot això estigui passant?
Som l’Associació Cultural Rocaviva, d’utilitat social i sense afany de lucre. Som dinamitzadors socials i turístics. Treballem al servei de les persones, aportant reflexió, positivitat, valors humans... tan necessaris!. Actuem per ajudar a avançar vers un món més despert, just, pacífic, sostenible... més plenament humà. Ho fem a través d’un Bé Cultural: facilitant en ell l’ús i el gaudi d’una experiència singular: artística-lúdica-iniciatica-terapèutica.
Per tant, col·laborem activament en la promoció de les
comarques.
... Però, repeteixo, la
meitat de Rocaviva no es pot visitar, perquè amb violència i amenaces,
un inqualificable ho prohibeix.
La situació és inversemblant. A tothom
sorprèn. Fins quan durarà?
RESUMINT:
entenc que l’Administració, per no caure en deixadesa de funcions, hauria de complir amb el que li atorga i exigeix la llei. Torno a citar:
“Els béns culturals constitueixen una herència
insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions
futures. La protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació i la
difusió del coneixement del Patrimoni cultural és una de les
obligacions fonamentals que tenen els poders públics”
En general, l’Administració ha ignorat i continua ignorant Rocaviva, potser, al ser una cosa atípica, li faltaven i falten elements per comprendre-la. Convé doncs obrir la ment i el cor a coses noves.
El nostre objectiu es desmarca del guany... és altruista i es basa en Valors humans. Juntament amb la seva vessant artística, es proposa ajudar a conscienciar de la necessitat de canvis profunds, personals i col·lectius, per tal d’encarar amb èxit els reptes que se’ns presenten. Rocaviva és d’utilitat pública, és cosa de tots.
Important: els
aspectes innovadors que plantegem i practiquem, són un Bé immaterial, indissoluble
i complementari del BCIL com a bé immoble. Són tan o més rellevants que els
camins i les roques treballades. I també ho
és l’altre obra de l’artista: ceràmica, pintura... Com deia, tot va
junt i també les circumstàncies, i tot quedarà escrit per a la història. Toca
a les autoritats conscienciar-se i empatitzar.
A totes elles demanem comprensió, ajuda i
col·laboració, envers un projecte singular, que és patrimoni de
cadascú i de tots.
Seguint les directrius de la llei, entenem que és
convenient:
1- Llegir amb calma i ment oberta la documentació aportada. Pas primer per copsar els fets i per comprendre els valors que inspiren i motiven Rocaviva. Mai és tard i sempre necessari informar-se a fons i rectificar mancances i errors.
2- Convé
actuar ja. Ignorar la problemàtica i greus conseqüències,
que un individu, de tots conegut, ha generat i genera, no
soluciona res, només enquista el problema i prolonga el mal.
3- Pertoca
a les autoritats, resoldre un cas que a totes elles
interpel·la: atemptat greu i continuat a un BCIL i a l’artista que l’executava.
Quedant des de 2013 l’obra aturada. El dany és enorme... i com més tardin a
intervenir, més gran i ostensible serà el mal ocasionat... al projecte i a les
persones.
4- És
necessari inventariar i taxar l’obra, també els
vandalismes, els quals tard o d’hora caldrà restaurar, i és adient preguntar-se
a qui tocarà pagar pels danys ocasionats a un Bé cultural.
5- Obrir al públic la part prohibida és important. I senyalitzar l’accés. (La senyalització actual ignora Rocaviva) O bé es podria restaurar la original, ara vandalitzada. (fotos al Document-1)
6- Rocaviva
és sòlida, i rellevant pel futur cultural i turístic de
les comarques. Convé entendre l’evidència d’aquest fet i actuar en
conseqüència. És imprescindible valorar i protegir el lloc, i a les
persones que el cuiden i dinamitzen al servei dels visitants.
7- Si tingués
suficient protecció, trobés algú capaç de
manejar les eines per mi i la salut resistís, em plantejaria continuar l’obra. Picant
pedra, en sentit real i figurat, des de 1986 que treballo de franc en el
projecte i disposat estic a seguir-ho fent.
Mentre no se’m escolti i energia em quedi, conjurat
estic a continuar insistint... i actuant al servei dels ideals que inspiren Rocaviva,
de les persones que hi viuen i treballen i dels visitants que, tal com diu la
llei, tenen el dret d’accedir a un Bé cultural.
En nom de la Llei del Patrimoni i
amb el degut respecte, sol·licitem reconeixement, protecció i ajuda. Demanem
als Poders públics que exerceixin les seves obligacions.
No envio en paper. Perquè costa
diners i sobrevisc amb una petita pensió. Tot plegat m’ha causat un dany
enorme: vida malmesa, salut perduda, creativitat frustrada, economia mínima.
Salutacions cordials.
Rocaviva.
La Seu d’Urgell a 28-11-19
