DOC OBERT 2

 


 DOCUMENT OBERT-2

Enviat des de la Seu d'Urgell a 28-11-2019

(A data d'avui: 20-09-2020, sense resposta)

 

M’adreço al Síndic de Greuges, Jutjats de la Seu, Departament de Cultura de la Generalitat, Diputació de Lleida, Consells Comarcals de la Cerdanya i l’Alt Urgell, Atenció a la víctima, Mossos

Amb el degut respecte, demano a tots que intervinguin per solucionar aquesta injusta, cruel i perjudicial anomalia que està succeint a Rocaviva.

 

Senyores i senyors: 

Sóc Climent Olm, iniciador de Rocaviva. Declarada BCIL el 2010. Entre l’Alt Urgell i la Cerdanya, és un laberint de senders, amb centenars de roques treballades entre 1986 i 2013; quan, degut a persistents vandalismes perpetrats contra meu i contra l’obra, en vaig haver de fugir. Han passat gairebé set anys i no hi he pogut tornar.

M’adreço a vostès acollint-me al Dret de petició: Llei orgànica 4/2001: "Tota persona té dret a presentar peticions a l'Administració pública, amb el propòsit de que se li reconegui un dret particular."

M’acullo també a la llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català,  la qual pertoca aplicar a Rocaviva, com a Bé cultural que és. En ella fonamento aquest escrit. Diu així: (Subratllats i negretes són meus)


"El Patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col·lectivitat nacional. Els béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació, l'acreixementla investigació i la difusió del coneixement del Patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics"

 

Demano als poders públics complir amb aquestes obligacions. Més encara tenint en compte que Rocaviva no és un Bé cultural qualssevol, sinó que és singular en molts, molts kilòmetres a la rodona. De fet és una cosa única, que convindria declarar BCIN.

 

Sí, tenen al territori quelcom atípic que, basat en roca té un llarg futur. També per l’actualitat de la filosofia humanista que el sustenta i que projecta, i per la forma de visita lúdico-terapèutica que practica. És doncs un actiu important per les dues comarques i pel país. Per tan, és convenient que tots vostès estiguin informats, per poder, en benefici del bé comú, aplicar els justos, adequats i necessaris principis que dicta la Llei del Patrimoni.

 

Per poder actuar amb fonament de causa, cal conèixer el com i el perquè de tot plegat i les conseqüències. Això, acollint-me a les dues lleis citades, ho explico en el Document obert-1, i també, al meu blog: klimentolm.blogspot.com Així, en un exercici d’obertura i transparència, el cas queda obert a qualsevol que vulgui ajudar a resoldre’l, solidaritzar-se o col·laborar  amb el projecte.

 

DE MOMENT UNA EXPLICACIÓ PRELIMINAR

 

En ser l’any 2013 amb violència foragitat del lloc i de casa meva, tot va quedar abandonat i l’obra inacabada. Qui m’havia expulsat va continuar destruint. Les autoritats no van actuar per defensar-me, ni per aturar la destrossaHan passat sis anys i res s’ha fet encara.

 

El 2017, acompanyat i amb la intenció de reobrir Rocaviva, vaig retornar-hi i novament va tocar fugir, perquè l’assetjament continuava i va arribar a l’agressió física. Així que, ni de visita puc anar a casa meva. Quedant damnificats un BCIL, suposadament protegit per la llei, i jo, l’artista que l’estava realitzant, es suposa que també protegitHe anat explicant i denunciant... però ningú escolta.

 

Tot això és insòlit, però és un fet. Que ha perjudicat greument al Patrimoni Cultural en la part realitzada i que ha impedit el desplegament del projecte en tot el què hauria pogut ser, privant així a les generacions presents i futures d’una riquesa cultural a la qual, diu la llei, tenien dret. Això és molt greu... i en gran part irreversible.  Molt s’ha perdut i es continua perdent.

 

Amb el degut respecte, a fi de complir amb les obligacions, principis i valors que declara la llei, demanem a les autoritats, civils i culturals, que col·laborin amb les judicials, per solucionar un cas que a tots interpel·la:  atemptat molt greu a un Bé cultural i a l’artista que l’executava. Quedant des de 2013 l’obra aturada. El dany és enorme i seguirà actiu mentre no es resolgui el cas.

 

TRES OBVIETATS:

1- El BCIL, no és únicament les roques treballades, és també el territori que les sosté i envolta, i la casa de l’artista. Evidentment tot plegat és inseparable. Per tan, tot ha de ser igualment protegit, i també les persones que es cuiden del lloc. 

 

2- Etiquetar el problema de “conflicte familiar”, no justifica ignorar-lo.

 

3- Un Bé cultural s’ha de protegir, sigui públic o privat. 

 

Insisteixo en aquestes obvietats, perquè em consta que hi ha qui no ho te clar, lo qual distorsiona, i s’ha fet servir per justificar la passivitat.

 

Seguidament:


EXTRACTES DE LA LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL 9/1993, 

que m’han cridat l’atenció i que considero significatius i aplicables a Rocaviva. (Subratllats, negretes i text entre parèntesis són meus)


Article 1 Objecte

És objecte d'aquesta Llei la protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació, la difusió i el foment del Patrimoni cultural català

El Patrimoni cultural és integrat per tots els béns mobles, immobles (o immaterials), relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures.

 

(Que l’obra (BCIL), quedés aturada a mig fer, això és molt fort, i els vandalismes impunement perpetrats contra ella i contra meu. El fet atempta directament contra la Llei del Patrimoni Cultural, contra tota llei que protegeixi a les persones i contra valors humans bàsics)

 

Article 3

Col·laboració entre les administracions públiques. En l'exercici de llurs competències respectives, l'Administració de la Generalitat, els Consells comarcals i els ajuntaments, han de vetllar per la integritat del Patrimoni cultural català, tan públic com privat, i per la protecció, la conservació, l'acreixement, la difusió i el foment d'aquest patrimoni, i han d'estimular la participació de la societat.

 

(Si les administracions han de col·laborar, vetllar per la integritat protegir, estimular la participació... no poden permetre, que qui ha foragitat a l’artista, vandalitzat i aturat l’obra a Rocaviva, prohibeixi a més l’accés a una meitat d’ella, com és el cas. En conjunt, la situació actual és increïble i contradictòria. On queden les lleis?)

 

Article 70 Inspecció

La Llei del Patrimoni cultural de Catalunya, engloba el patrimoni moble, el patrimoni immoble i el patrimoni immaterial, (Rocaviva inclou, és les tres coses)... siguin de titularitat pública o privada.

 

L'Administració pot inspeccionar en qualsevol moment les obres i les intervencions que es facin en béns integrants del Patrimoni cultural català. Els funcionaris públics als quals s'assigna el control i la inspecció sobre el Patrimoni cultural tenen la consideració d'autoritat.

(Demanem que inspeccionin i que exerceixin l’autoritat)

 

Règim sancionador.

Tothom que tingui coneixement d'una situació de perill o de la destrucció consumada o imminent d'un bé integrant del Patrimoni cultural català ho ha de comunicar immediatament a l'administració local corresponent o al Departament de Cultura...

(el qual, suposo,  ha d'actuar d'alguna manera... o denunciar-ho a la Policia i al Jutjat.)

 

Les infraccions son lleus, greus o molt greus, en funció del dany potencial o efectiu al Patrimoni cultural.

(Per copsar el dany, s’ha de considerar el Document-1. (Amb explicacions i fotos). El mal ocasionat a Rocaviva és molt greu i que tot quedés absurdament aturat a mig fer. Molt s’ha perdut... i es seguirà perdent, si l’anomalia i la injustícia persisteixen.)

 

Article 73. Classificació de les sancions

Les infraccions administratives en matèria de Patrimoni cultural són sancionades... amb una multa d'entre una i quatre vegades el valor dels danys causats...També regula el règim sancionador, amb la classificació de les infraccions i les sancions corresponents i la determinació dels òrgans competents per a imposar-les, juntament amb l'establiment de mesures cautelars i addicionals.

 

(Per no repetir errors, cal dir-ho: una sanció a temps o un avís contundent, hauria dissuadit al malfactor i el desastre s’hauria pogut evitar. Però les Autoritats no van reaccionar. Confiem que ara sí.)

 

L'Administració de la Generalitat ha d'ordenar a les persones o institucions responsables, sens perjudici de la sanció que correspongui, la reparació dels danys causats en béns culturals.

 

(Qui pagarà  la restauració dels danys perpetrats? Quin valor tindria tota l’obra que no es va poder, ni encara es pot realitzar?. Durant sis anys res he pogut fer a Rocaviva. El dany és enorme... i continua.)

 

Article 76 Prescripció de les infraccions.

Les infraccions a què es refereix aquesta Llei prescriuen al cap de cinc anys d'haver-se comès, llevat de les de caràcter molt greu, que prescriuen al cap de deu anys.

 

(El dany rebut i les conseqüències són molt greus, i al llarg dels anys he presentat repetidament queixes i denúncies. Considero per tant que el greuge, lluny de prescriure està ben vigent. El mal segueix actiu, condicionant i obstaculitzant el projecte)

 

Article 60 Inventari del Patrimoni cultural Català

El Departament de Cultura ha d'elaborar i mantenir l'Inventari del Patrimoni Cultural Català, el qual té com a finalitat de permetre la documentació i la recopilació sistemàtiques, la investigació i la difusió de tots els béns que l'integren. 

 

(Sí, l’obra a Rocaviva s’ha d’inventariar. També  els vandalismes, i determinar el valor dels danys. Que tard o d’hora tocarà restaurar, i com que són considerables resultarà car. Inventariar i valorar l’obra és imprescindible. També de cara al judici civil pendent)

 

Article 61 Visita pública i difusió.

L'Administració de la Generalitat ha de fomentar l'ús i el gaudi del Patrimoni cultural català com a recurs de dinamització social i turística, respectant les necessitats de conservació i protecció dels béns i de llur entorn establertes per aquesta Llei.

 

Com és possible que tot això estigui passant?

 

Som l’Associació Cultural Rocaviva, d’utilitat social i sense afany de lucre. Som dinamitzadors socials i turístics. Treballem  al servei de les persones, aportant reflexió, positivitat, valors humans... tan necessaris!. Actuem per ajudar a avançar vers un món més despert, just, pacífic, sostenible... més plenament humàHo fem a través d’un Bé Cultural: facilitant en ell l’ús i el gaudi d’una experiència singularartística-lúdica-iniciatica-terapèutica.

Per tant, col·laborem activament en la promoció de les comarques.

... Però, repeteixo, la meitat de Rocaviva no es pot visitar, perquè amb violència i amenaces, un inqualificable ho prohibeix.

La situació és inversemblant. A tothom sorprèn. Fins quan durarà?

 

RESUMINT:

entenc que l’Administració, per no caure en deixadesa de funcions, hauria de complir amb el que li atorga i exigeix la llei. Torno a citar:

Els béns culturals constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del Patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics”

 

En general, l’Administració ha ignorat i continua ignorant Rocaviva, potser, al ser una cosa atípica, li faltaven i falten elements per comprendre-la. Convé doncs obrir la ment i el cor a coses noves.

El nostre objectiu es desmarca del guany... és altruista i es basa en Valors humans. Juntament amb la seva vessant artística, es proposa ajudar a conscienciar de la necessitat de canvis profunds, personals i col·lectius, per tal d’encarar amb èxit els reptes que se’ns presenten. Rocaviva és d’utilitat pública, és cosa de tots.

Important: els aspectes innovadors que plantegem i practiquem, són un Bé immaterial, indissoluble i complementari del BCIL com a bé immoble. Són tan o més rellevants que els camins i les roques treballades. I també ho és l’altre obra de l’artista: ceràmica, pintura... Com deia, tot va junt i també les circumstàncies, i tot quedarà escrit per a la història. Toca a les autoritats conscienciar-se i empatitzar.

A totes elles demanem comprensió, ajuda i col·laboració, envers un projecte singular, que és patrimoni de cadascú i de tots.

 

Seguint les directrius de la llei, entenem que és convenient:

 

1-  Llegir amb calma i ment oberta la documentació aportada. Pas primer per copsar els fets i per comprendre els valors que inspiren i motiven Rocaviva. Mai és tard i sempre necessari informar-se a fons i rectificar mancances i errors.

2-  Convé actuar ja. Ignorar la problemàtica i greus conseqüències, que un individu, de tots conegut, ha generat i genera, no soluciona res, només enquista el problema i prolonga el mal.

3-  Pertoca a les autoritats, resoldre un cas que a totes elles interpel·la: atemptat greu i continuat a un BCIL i a l’artista que l’executava. Quedant des de 2013 l’obra aturada. El dany és enorme... i com més tardin a intervenir, més gran i ostensible serà el mal ocasionat... al projecte i a les persones.

4-  És necessari inventariar i taxar l’obra, també els vandalismes, els quals tard o d’hora caldrà restaurar, i és adient preguntar-se a qui tocarà pagar pels danys ocasionats a un Bé cultural.

 

5-  Obrir al públic la part prohibida és important. I senyalitzar l’accés. (La senyalització actual ignora Rocaviva) O bé es podria restaurar la original, ara vandalitzada. (fotos al Document-1)


6-  Rocaviva és sòlida, i rellevant pel futur cultural i turístic  de les comarquesConvé entendre l’evidència d’aquest fet i actuar en conseqüència. És imprescindible valorar i protegir el lloc, i a les persones que el cuiden i dinamitzen al servei dels visitants.

 

7-  Si  tingués suficient protecció,  trobés algú capaç de manejar les eines per mi i la salut resistís, em plantejaria continuar l’obra. Picant pedra, en sentit real i figurat, des de 1986 que treballo de franc en el projecte i disposat estic a seguir-ho fent.

 

Mentre no se’m escolti i energia em quedi, conjurat estic a continuar insistint... i actuant al servei dels ideals que inspiren Rocaviva, de les persones que hi viuen i treballen i dels visitants que, tal com diu la llei, tenen el dret d’accedir a un Bé cultural.

 

En nom de la Llei del Patrimoni i amb el degut respecte, sol·licitem reconeixement, protecció i ajuda. Demanem als Poders públics que exerceixin les seves obligacions. 

 

No envio en paper. Perquè costa diners i sobrevisc amb una petita pensió. Tot plegat m’ha causat un dany enorme: vida malmesa, salut perduda, creativitat frustrada, economia mínima.

 

Salutacions cordials.

Rocaviva.

 

 


  La Seu d’Urgell a 28-11-19https://www.blogger.com/img/img-grey-rectangle.png

www.rocaviva.cat

klimentolm.blogspot.com