LLIBRE DOS-B


EL LLIBRE ALTERNAVA PÀGINA AMB TEXT I PÀGINA AMB FOTO. AIXÒ NO HO HE POGUT REPRODUIR 

Eros és màgia
L’ego es dilueix

Magues i Mags..., recordeu:
la sexualitat, és Misteri i Sagrament,
pont capaç d’ajuntar oposats,
nit i dia..., terra i cel..., aigua i foc.
Matèria i Esperit.

Perquè és origen de la Vida,
plaer i dolor, causa de la mort...,
la sexualitat és Misteri i Sagrament.

Potencial font de consciencia,
 equilibri, harmonia, felicitat,
joc alquímic, ritual Màgic...
Experiència mística

Banalitzar-la és perdre un Tresor.
Degradar-la, greu desencert.
És menystenir el Temple del Cos,
ignorar l’esfera de l’Esperit.

Llavors la unió esdevé separació,
la tendresa cobdícia..., l’àngel, animal...,
l’Amor, desamor...
Alegria i llibertat es perden en buidor,
tristesa, dependència, apatia...


Magues i Mags, recordeu:
la sexualitat és Misteri i Sagrament.
MÀGIC ESCLAT





Per potenciar la pròpia màgia,

apropant polaritats, procura deixar la lluita.
aquesta batalla d’antuvi perduda.
Tot és provisional en aquest món.
No pots controlar..., flueix amb la vida!

Evita identificar-te amb idees, fets, coses..., tot passa.
Voler retenir, a més d’inútil, produeix ansietat i frustració.
El més valuós no està a la venda i res pots realment posseir.
Ets tan sols amo de la pròpia existència?
Evadeix-te de les presons del desig!

PER PODER VIURE LA MÀGIA,
defuig sobretot aferrar-te a la pròpia imatge.
Abandona prejudicis, deixa de bregar.
Aquesta baralla entre el que és i el que voldries que fos...
Moltes coses no es poden canviar, són com són.
I tu ets com ets, procés constant..., respecta’t.
La realitat depassa l’intel·lecte.

Escoltant tothom, no et facis esclau de ningú.
Valorant-ho tot, no et quedis lligat res.
Allibera’t d’enveja, avarícia i aversió.
L’egoisme és l’arrel de molt sofriment.

PER PODER EXPANDIR LA TEVA ESSÈNCIA,
confia en Ella, en Tu, en la Vida...
Acull el que hi ha..., recordant sempre,
que acceptació no és resignació.
No exclou, tot al contrari, l’acció conseqüent.

CULTIVANT LA PRÒPIA MÀGIA
Sorgeix espontània.




Màgia en acció

Girant sobre sí mateix, el quadrat esdevé un cercle...,
la matèria es fa fluida..., assoleix l’esfera de l’Esperit.

També les paraules, girant sobre sí mateixes...,
assenyalant més enllà, difuminant-se, callant...,
poden desvetllar l’Esperit.

Parlar de llum..., és Llum?,
pot convocar-la.
Parlar de despertar..., és Despertar?,
pot ajudar-hi.
Parlar de consciència..., és Consciència?,
pot induir-la.
Parlar d’amor..., és Amor?,
pot mobilitzar-lo.
Parlar de màgia..., és Màgia?,
pot activar-la.

Màgia és llum, despertar, consciència...
 AMOR


Passem de la paraula a l’acte!,
de la teoria a la pràctica!,
del símbol a la Realitat!


   A tota hora i en tot lloc.
ara
  MÀGIA EN ACCIÓ





Quan les coses van malament...
...acceptar la realitat i confiar és cosa molt important.
Tanmateix,
en la pèrdua i el dol, o quan el dolor estreny i no en pots fugir,
acceptar i confiar no és fàcil..., sorgeix la rebel·lió.
Quan et trobes afligit, patint, caient...,
i mirant avall veus més del mateix i la boca oberta de la mort...,
com t’hi podries lliurar...?, però, què més podries fer?
Resistir al dolor provoca i aguditza el sofriment...!
Lluitant en contra, les punxes es claven més!

No es pot, a voluntat, generar acceptació i confiança.
Tot i així, s’ha d’intentar..., intentant, convoques la Màgia,
amplies els límits..., eixamples la Visió.
Invoca acolliment, valor, paciència, humilitat...,
el poder que permet acceptar el que sembla inacceptable.

No té per què agradar-te el que està passant..., tanmateix,
igualment has de reaccionar com et sembli apropiat,
comprenent que tot plegat és part del joc...,
faceta d’un tot immens del que ignores l’ocult sentit.

No pots controlar la vida...!, ets ínfim en l’etern.
Conscient que tot és provisional en aquest món,
deixa fluir tal com és cada circumstància.
El que semblava inconvenient sol esdevenir avantatge.
Desplaça l’atenció al bon costat, segur que el té.

Procura acollir les incomprensibles condicions del Cosmos.
Així, dolor i sofriment perden importància. Relativitzant, augmenta la pau.

Passi el que passi, no temis, tot ja és filmat.
Constant, es projecta en el present.
Actor i espectador, a través teu ho sents passar.
Intensa és la Vida desplegant

Cultivar el bon amor i el bon humor,
Facilita transcendir els mals moments.


El pare sol, déu quotidià,
motor de la Terra, font de tota Vida.

El Sol, un petit estel, perdut en els confins d’una petita galàxia..., envoltada de milions de galàxies.
          Explosió continguda i continua, des de fa uns cinc mil milions d’anys. Cada segon transforma en energia quatre cents milions de tones d’hidrogen.

         Al seu centre, a uns quaranta milions de graus, es formen els fotons..., la llum.
      Cada ondícula lluminosa tarda un milió d’anys per anar des del centre fins la superfície, des d’on irradien a tres cents mil quilòmetres per segon.

      Recorren, en vuit minuts, cent cinquanta milions de quilòmetres, la distància que hi ha entre Ell i la Terra.

      Directa o indirectament, de dia i de nit..., a milions t’entren pels ulls...

...ara.



Llum viva
Fa visibles aquestes lletres..., tot l’entorn.
T’embolcalla, traspassa, escalfa, vitalitza...
Forma part de tu i de tot a cada instant.
Il·lumina la ment..., nodreix l’ànima.

És Presència Radiant
ESPERIT VIVENT
consciència solar






Tot és segons com es mira

Observant el món des d’angles diversos, posant-me en la pell de l’altre, la comprensió és més profunda.

L’acció es fa més coherent.

         Investigant les diàries contingències, transcendeixo condicionaments negatius. Valorant els senzills actes quotidians, aprenc a gaudir de tota cosa i circumstància.

Confiant en mi mateix, noves visions van sorgint

Desvetllant sacralitats...,
reapareix l’esperit perdut.
Eixamplen els horitzons.
Dilueixen  fronteres entre jo i els altres.
Tot s’unifica


En aquest teatre immens ple de sorpreses de tots colors,
represento valent el meu paper.

Cultivant el despertar,
procuro viure cada dia com si fos el darrer.
Descobrint..., expressant..., compartint...,
habitant l’instant,
per ell portat.


Sóc la pròpia experiència.
Cada moment.






La vida és escola i joc!

Entre humans, sempre hi hauran tensions i desavinences, és natural. Perquè, tot i ser iguals, en el fons, som diferents en la forma. Col·laborar, harmonitzar, és exercici important per a  poder pacificar, obrir la ment, viure l’esperit.



En el món dels mags, tots som mestres i aprenents.
De la pròpia màgia n’és mestre cada mag, de la dels altres, aprenent.

Si comprenc que puc aprendre de tu,
si entens que pots aprendre de mi...,
els dos harmonitzem, ens instruïm, ajudem recíprocament.

Si enlloc de competir practiquem el compartir,
si abandonant egocèntrics combats, cultivem l’amistat...
s’afluixen les tensions, es fa agradable el tracte,
amable, lleugera l’existència...
Joc apassionant, la vida.

Així s’obren entre nosaltres amplies perspectives...
Fluïm creativament
L’existència sencera en resulta transformada.


En el món dels mags, tots som mestres i aprenents.
De la pròpia màgia n’és mestre cada mag, de la dels altres, aprenent.

La Vida és Escola i Joc!
Un gran viatge.

MÀGIA DESPLEGANT





Observa:

De totes les desgràcies que pateix cada persona i la societat,
—aquesta follia que mena a l’autodestrucció—,
la inconsciència n’és causa principal...
Mare de la ignorància i dels seus nombrosos fills,
origen i conseqüència d’una disfunció heretada,
d’aquell huracà que ens va arrencar del Paradís.

Urgeix una Gran Transformació..., des de la Llum.


Lluitar contra la foscor causa més lluita, més foscor.
L’acció realment transformadora és cultivar Amor i Humor...

...obrir la mirada de l’esperit,

pas necessari per a poder generar noves perspectives,
accions lúcides, responsables, coherents...


Comprendre que tot depèn de tot
DESVETLLA LA CONSCIÈNCIA DE UNITAT,

condueix a estimar-se i estimar,

i a una més plena vivència del present


AQUESTA ÉS LA REVOLUCIÓ A FER




En el present...

...es retroben recte i corbat, figura i fons,
 terra i cel, cos i esperit.

 Reconciliant dualitats,
subjecte a constant transformació,
abandonant el que no ets..., retrobes el què ets.
Rere les màscares..., l’autèntic jo...,
la maga, el mag.


El present és el vehicle que travessa l’espaitemps,
aquest respir, el lleu batec,
 aquesta llum, forma i color...

Cada instant..., un esclat d’eternitat.


El present, condició bàsica.
Únic lloc possible, sol espai habitable.
Recordar el passat..., o imaginar el futur...,
 succeeix en el present.


El present,
és el vehicle que travessa l’espaitemps.
Vida vivint-se.

PRESENCIA FULGURANT
bombolla conscient





Tinc un cos de dura pedra,

tot i així, a poc a poc es convertirà en terra.
 Tu el tens de carn i ossos,
en qualsevol moment pots ser danyat de variades maneres.

La vida creix i decreix tothora,
són múltiples els camins de pèrdua o destrossa...
Pots ser privat de qui estimes, de privilegis i bens,
i del que ets físicament: aquest cos, els cinc sentits...,
una cama, un braç, pulmó, ull, orella...
Són milers les malalties que et poden atacar
—qui sap si treure’t d’escena—,
infinites les possibilitats de calamitat i d’accident.

Fins i tot l’ego pots perdre, aquest jo tan apreciat...,
la pròpia imatge, la memòria, la dignitat...,
se’t pot espatllar la ment, caure en senilitat o follia...

Quan són tants els “enemics”, per què inquietar-te?
Per molt que et vulguis protegir, no els podràs evitar...,
un o altre et tocarà..., i potser de dos en dos.
Quin serà?, no ho pots saber.
Siguis pobre, siguis ric, siguis savi o ignorant, això és total certesa.
I al final seràs occit.

Vist que no tens el control i tampoc escapatòria,
per tal de viure tranquil i poder gaudir del joc
convé relaxar-se un xic.

Acceptada, la desgràcia es torna gràcia...,
i l’obstacle, aventura.

Si saps que ho tens tot perdut
el que hi ha esdevé propina.


Cultivant la saviesa

Explorant-te, explores el món.
Cada humà és Humanitat.
La consciència, omnipresent.
Tot batega en tu mateix.

Al llarg de l’existència
escales les pròpies muntanyes,
navegues rius i oceans
travesses els teus cels...,
esclates amb els volcans,
observes boires i vents,
calmes i tempestes, hiverns i primaveres...

Cultivant la Saviesa,
transites mil camins,
investigues coves, selves, planes, deserts...,
pobles i ciutats, boscos i glaceres...
Ets el planeta sencer.

Miris on miris,
des del nucli, magma ardent, fins a l’aire més subtil...,
o contemplant els estels,
et retrobes a tu mateix.
Ets un fruit de la Terra, un fill de l’Univers.
La consciència ho crea tot.


Cultivar la Saviesa.
Viure la pròpia màgia.

Aventura apassionant!



Els ulls oberts... mira!

Més enllà de tota explicació..., la simple existència.
Tancats..., els mons interiors.
Endins i enfora, a cada moment, tot existeix...
És.

Voler i no voler, poder i no poder, fer i desfer...,
depèn de tu...?, o és un esdeveniment?
Tens la sensació de decidir, però...,
realment, qui decideix?
D’on surten els pensaments i sentiments?,
percepcions, emocions, accions...?
Els tens?, o et tenen? Els crees?, o arriben?
De fet, no sou part del mateix procés?
T’en podries separar?

pensa-hi, Has escollit ser com ets?
Alguna vegada, realment, has triat alguna cosa?

Qui tria...?, d’on surt, l’impuls?
Educació, genètica, condicionaments..., no són programació?
De condicions i circumstàncies, te’n pots deslligar?
La suposada acció, no és reacció a un estímul?

Practicant la pròpia màgia,
tot es veu més clar.

Sovint ens prenem massa seriosament.
Som fractals d’humanitat.
Part d’inconcebible trama.
Camí i destí.

L’Univers és un i divers...
Juga amb sí mateix


Gran esperit

Trinitat Màgica.
Creació-manteniment-destrucció.

Motor universal.
De la ínfima partícula, a la més remota galàxia...,
 passant per tu,
fins a l’inconcebible.


AL GRAN ESPERIT,
principi conscient, instantani i etern...,
no cal buscar-lo...,  mai no es pot perdre...,
simultani a tot arreu, sempre és present...
En tu, en Tot,
cada instant,
ara.


INDESTRIABLE DE LA VIDA
És mort i renaixença.
Única font d’energia.
Causa de tot moviment.
origen de tota Consciència

Aquesta  vida,
AQUESTA CONSCIÈNCIA,
això que ara mira, que ara sent...

TU MATEIX
aquesta Presència




Amor i humor son gran ajuda

Un somriure, una cançó..., generen felicitat!

Sóc Dragó Somrient, amic de Magues i Mags.
De tant en tant també mossego..., és per fer-te espavilar!
No t’espantis! És un joc! Jugar et fa lleuger!

Deixant-te guiar per la veu profunda,
un gran poder t’és donat.
   Van  quedant enrere culpes, temences, prejudicis...,
s’il·luminen falsedats, trampes i presons.
Vas aprenent a vorejar, a transcendir barreres inútils, 
qualsevol impediment que entorpeixi el teu Camí,
que no et permeti mirar el món amb ulls d’infant...
Sentir amb Cor de Maga-Mag.

 Cultivant l’essencial,
esdevens més conscient del miracle d’existir.
Singular regal del Cosmos,
cada dia és irrepetible, original, cada instant, màgic...

Cuida, valora l’espaitemps que t’és donat.
Evita malgastar-lo en futileses!
Actua amb valentia, coherència i claredat.

 Deixa’t portar per l’autèntic.
No hi ha millor guia..., sempre t’acompanya.
Fins i tot quan “s’equivoca”, és part del teu viatge.
Dóna intensitat, obliga a practicar..., enforteix l’esperit.
Confia en Tu.

Faci fred, faci calor..., un somriure  és gran amic!
Bon amor i bon humor alegren el camí!

Són font de felicitat.




Ara

Sempre...,

vivificada per l’Esperit...,
la matèria, el cos, flueix en l’espaitemps.

ARA

IL·LUMINADA,
LLUM CONCENTRADA
la matèria es fa conscient

TU ETS CONSCIENT
Consciència és Llum!

LA LLUM, ESPERIT
essència vital


Aquí mateix,
ARA

  EL CONSTANT MIRACLE DE LA VIDA
És tu mateix, t’envolta.

Quanta Màgia!
Quin Misteri!

Recuperes
 ARA
la mirada pura de l’infant

alegria!



A poc a poc però inexorable...

...constato la sortida d’un Nou Sol...,
EL SOL DE LA MÀGIA


Feliç infància..., mil meravelles formaven el Paradís.

Però vaig ser obligat, enredat, condicionat per estranys mestres...,
de sí mateixos i de vells fantasmes presoners.

Forçat a acatar aliens ensenyaments, enganyoses  lleis...,
de mica en mica, gairebé sense adonar-me’n...,
disfressats de llum i llibertat, esclavatge i nit van caure sobre meu.

He passat llarg temps endormiscat, sense guia, buit d’esperit.
Molts anys atemorit, insatisfet, ansiós..., batallant per futileses,
desconeixent el meu Tresor!
La pròpia màgia!

Però en el fons, a tan cruel destí mai m’he rendit.
En el fons, tot ha estat Camí.
Buscant la perduda felicitat, he rebut moltes lliçons...,
desemmascarat ídols..., il·luminat mil nits...

He vist que l’existència és insòlit viatge..., preciós regal.
Que Amor i Humor són grans amics...,
progenitors de totes les virtuts, medecina per mil mals.
Que limitacions i sofriments són oportunitat de creixement.
I que escampar alegria i serenor és font de Vida.

Moltes coses he vist..., moltes més em queden per veure.
Ara ja no lamento el que falta, dóno gràcies pel que hi ha!

A mesura que avanço decidit, tot s’il·lumina.
S’alça inexorable.

 EL SOL DE LA MÀGIA  


Amic ego

Tu que de tot et sents separat...,
bategant rere la pell, volent controlar des del cap,
observa:
Sense pensador no hi ha pensament.
Sense observador, tampoc cosa observada.
Pensador i pensament, observador i observat...,
no poden existir separats.

Reflexionant es veu ben clar:
Som, amb l’entorn, proper i llunyà, intercanvi seguit.
El cos s’alimenta de la terra, i a ella retorna..., som terra.
Mai ens pot faltar l’aigua..., som aigua.
Contínuament l’aire ens entra i surt del pit..., som aire.
Moriríem si s’apagués el Sol..., som escalfor i llum.
Impossible sobreviure en solitari..., som els altres.
Materialment i espiritual, necessitem de tot i tothom.
Som reciprocitat permanent amb el que ens envolta,
aspectes del mateix fenomen...
globalitat!


Amiga, amic, confia en la Vida...
No estem separats, som part d’un Gran Tot.

L’observador és l’observat.
L’experimentador, la pròpia experiència
—l’experiència “posseeix” l’experimentador—,
CONSCIÈNCIA DE SER,
aquesta que ara sents...,
esperit vibrant..., seré va fluint...

Singular regal, cada instant que passa.




Represento esperits del bosc

  Germans humans..., tots ho sentiu!
 LA MARE TERRA ESTA PLORANT
la disbauxa dels seus fills.
En el fons tots sou bons..., tots voldríeu el millor...
Com és, doncs, possible tant de desgavell?

US HO DIREM:
Perquè encara sou esclaus d’inèrcies fatals,
d’ídols obscurs i velles i estranyes lleis.
També d’un egoisme cec a la Unitat de tot plegat,
que no reconeix mare ni germans.

Inconsciència-ignorància, tapen la Llum,
contaminen la terra, mar i cel, cossos i esperits...
 Generen injustícia, misèria, molt sofriment.
Del maltracte general, què en pot sortir?


URGENT
 És qüestió de despertar!
  CULTIVAR CONSCIÈNCIA I SAVIESA
Equilibrar material i espiritual.
Una Gran Transformació.
 DES DE LA LLUM

Per un planeta net i un món més just per a tots,
els esperits boscans en vosaltres confiem.

PRACTIQUEU LA PRÒPIA MÀGIA
expandiu-la  activament!
Això pot humanitzar la Humanitat.
Conduir-la de retorn al Paradís.
Endavant!



Qüestionant coses admeses...

...poden sorgir petites i grans descobertes.

Es dóna per fet i ens ha quedat molt clar...,
que tancant els ulls no es veu res.
Però durant els somnis nocturns veus moltes coses...,
i no tens pas els ulls oberts.

La foscor interior és germana de la còsmica,
pantalla potencial per infinits ecos i visions.

Quan disposis de temps pots experimentar,
al disposar-te a dormir és ideal...
Observa la obscuritat...

Veuràs que és una mica fosforescent...,
contempla simplement el camp visual.
Dona’t temps.
Segurament veuràs oscil·lar el fons vibrant...,
aparèixer un punt de llum, línies, formes, moviments...

Poden sorgir esclats lluminosos, colors, mandales...,
diverses aparences transformant.
També reflexes d’aquest o d’altres mons.

Explorar els espais interns obre a d’altres nivells.
És un joc amb tu mateix.
Pot generar belles, interessants experiències...,
desembocar en somnis conscients.

Ajuda, a l’inici, fregar lleugerament els ulls.
Bon viatge!





Sóc esperit vegetal

Verdor relaxant...,
varietat immensa..., bellesa innocent.

Paciència infinita,
florida promesa.

Sóc gran quietud..., pau profunda,
presència callada...
GENI PROTECTOR

De Magues i Mags, un bon amic.

On hi ha una planta,
casolana o salvatge,  petita o gran...,
liquen, herba, arbre...,  cactus o matoll...,
una alga..., una flor...
Allà t’hi espero.
Prest per ajudar!



                     Quan tinguis problemes o et trobis cansat,
si et falta energia, calma, inspiració...,
apropat, contempla...,
estima, cuida, escolta les plantes...,
Des del seu silenci donen grans lliçons!

Sempre disponibles,
són presents arreu.

Mestratge eficaç,
amistat segura




Entre principi i final...

Del bressol al taüt,
el Camí de la Vida.

Passa lent..., però ràpid!
Cada moment, a la suma es va afegint...,
i simultaniament restant.

Llarga aventura i somni efímer...
Constant arriba. Se’n va seguit.
Sempre distint. 
Mai retorna.

Ahir..., on és?
  Demà..., vindrà?
El passat és història.
El futur, interrogant.
Tot és Aquí.
Res més hi ha.

Observa.
L’existència és indefinible.
Realment irreal!
ENIGMA I MÀGIA
Vida desplegant.

Entre principi i fi,
Entre el que acaba de passar,
i el que encara no ha arribat,
ARA
LA PERLA DE L’INSTANT
consciència de ser




D’un esperit poderós, sóc aspecte petrificat 

Atenent Màgics designis, aquí i ara em faig Present...
Per realitzar un encanteri.


Jo t’envio força i Llum
Per ajudar-te a avançar quan et quedes encallat.

La pròpia màgia és aquí..., però no hi és si no la veus.
Coneixes mil teories..., captes el sentit profund...,
però, davant la dificultat..., apliques la saviesa?
No és fàcil ser conseqüent! Sovint la inèrcia domina!
Et despistes un segon..., i has caigut en vells paranys.

Jo t’envio força i Llum...
Per ajudar-te a avançar quan et quedes entrampat.


TANMATEIX, OBSERVA ATENT...
Quan et trobes presoner..., és un joc dintre del joc!
FORMA PART DE L’AVENTURA

Tot és Vida en expansió.

CONSTANT
Sota els peus, davant dels ulls, va sorgint el Camí.
Tu et penses que camines..., però potser ets caminat.
Potser el Camí és un riu..., i tu una fulla surant

Des del Cor t’ho recomano:
 abandona’t al fluir

i aprofita tot topant per treure’n ensenyament



Entre tu i jo

Un pont d’Energia.

PENSO EN TU
Sí, en tu que ara estàs llegint!
miro endins..., escolto
 i sento el teu cor bategar dins del meu pit!
I la teva ment...,
travessant l’espaitemps,
potser dictant aquest escrit.


Tu també m’estàs sentint, pensant, mirant...
màgicament es tanca un cercle

Passat i futur es troben
ara


Transcendint distàncies,
aparents separacions...
Tu i jo som el mateix.
CONSCIÈNCIA
esperit

ARA
Entre tu i jo, telepatia.
guspira vital

UN RIU  DE LLUM
alegria!






Màgia és vida,
estreta abraçada

la roca amb la roca, les flors amb el bosc...,
els marges, les plantes, les fulles i arrels...
La figura, el fons...,
la terra amb el cel..., núvols viatgers...
Tot va junt.
La Natura és una, tot depèn de tot.

  VIDA ÉS MÀGIA
 Intensa abraçada.

El cos i la ment..., matèria i esperit.
El baix amb el dalt..., sòlid i fluent.
La forma i el buit..., el temps i l’espai.
Els uns amb els altres.
Ser i no-ser.
Tot va junt.
La Vida és una, tot depèn de tot.


ABRAÇANT LA VIDA
creix el despertar.

Apreciant cada cosa, tot moment,
tu ets transformes!
tot és transforma!
RETROBES LA SACRALITAT

La vida es fa VIDA
MÀGIA EN ACCIÓ






Sóc l’àngel de la vida
i de la Mort.

Des de sempre tu i jo ho sabem:
tot el que comença s’acaba.
El dia que vas aparèixer al món,
vas començar a viure..., i a morir.

Constantment vas naixent i agonitzant.
El present es fon sense retorn.

Tot el què és..., deixa de ser.
Tard o d’hora, el que puja ha de baixar.
Principi i final van sempre junts.


Per fer-nos una darrera besada,

en el laberint del món ens trobarem.
Potser en el lloc més impensat.


Per poder estar tothora a punt,
sabent que sóc proper,
convé Abraçar la Vida.
Cada dia pot ser l’últim...,
cada instant.

Mentre dura,
agraeix la quotidiana existència...,
els infinits regals que et són donats!
Mira!
Cada dia, tot, cada moment...,
aquest...,

és únic-màgic-sagrat





Permanent metamorfosi

  Altra cosa no hi ha.


DES DEL CENTRE GENERADOR
Pupil·la Còsmica..., profunditat Infinita,
Eterna Font de Consciència,
expandeix un Cercle de Llum,
aquest resplendor que Ara ets i t’envolta.

Tant acostumat,
que veient-lo sempre, sovint no el veus.

Entorn vibrant,
espaitemps vital, aliment primer.

Els ulls en tens plens, el cor i les mans..., 
és esperit vivent

T’embolcalla tot..., il·lumina el món.
Vida vivint-se..., consciència de ser.
PRESÈNCIA


Ser tu mateix s’acompleix constant.
Al mateix temps, no s’acaba mai.
Mentre existeixes, sempre t’acompanya.
El Camí és Destí.

AQUÍ ARA
la mateixa vida
flueix amb l’instant.





L’espaitemps és un bucle

Giravolta seguit.
El cap devora la cua..., a la cua li surt cap.
contínuament




Giren àtoms i galàxies,
transforma la consciència,
destruint-se i recreant-se,
l’existència va rodant.




Tot inici té un final i tot final és inici
Renovada per la mort,
tenaç reneix la vida




Principi i final.
Ésser i no-ésser.
  Tot i res.
Cada instant s’abracen.

EN TU MATEIX






Tot anirà millor


Quan, petita o gran, la sofrença es fa present, recorda que cada contingència és part d’un gran joc: l’existència sencera. Respira a fons, confia..., relaxat, somriu..., així fent,
tot anirà millor.

     
     La Vida és bella i terrible..., riu i plora..., besa i mossega..., crea i devora. En voldríem només el costat amable..., tanmateix, no es pot evitar el sofriment, i lluitar-hi en contra en genera més. Perquè la resistència no evita l’experiència, però la fa més difícil i dolorosa.

         Convé, doncs, procurar acollir-lo equànime, abandonar la batalla..., acceptar el patiment com a part del camí..., l’altre costat del plaer. Assumir que és contrast necessari, condició ineludible, aspecte inherent a l’existència.

         Cultivant Amor i Humor, veient que tot és relatiu i passatger, disminueix la implicació. Identificant-se menys amb el personatge, es fa clar que res no és tant important..., cada cosa té el seu temps, és com és..., passa.

la Vida dura un moment

      Fluint amb ella,  deixant passar,  acceptant l’incomprensible, acollint l’inevitable, lliurat a la impermanència, entregar-se a la Gran Broma Còsmica, als misteriosos designis del destí...



Així la batalla esdevé joc, rara aventura...,
...màgia esplendorosa.

Navegant el voluble mar de la vida..., en tempesta o encalmat..., confia

TOT ANIRÀ MILLOR



Vida profana

Tresor ocult. Or enfosquit. Llum entelada.

Inconscient sol començar.
Sovint en un esclat de simple instint, es troben esperma i òvul.
Passant el temps,
esdevenen embrió, nadó, infant, jove, adult, avi...

En el camí:
Indefinit creixement en la matriu social.
Aprenentatge en l’escola de la vida.
En tot moment...,
del gran potencial ocult, possible germinació.

Si el Destí és propici,
desprès de curta o llarga gestació espiritual,
deu mil proves i lliçons..., o per una inspiració...,
 es trenca la closca...,

entra la Llum
expandeix la consciència

Apareix a poc a poc..., o de sobte.
LA MAGA, EL MAG

Tresor trobat! Or brillant! Llum resplendent!

Profà i Sagrat es troben.

 Gran abraçada.



He mirat la terra

Aquesta blava bellesa, envoltada d’estels i galàxies sense fi.
Tot el magnífic esplendor del Paradís.
He vist la vida,  la consciència aparèixer sobre el món...,
desplegar i diversificar fins extrems inconcebibles.
I els humans..., potencialitat immensa, saviesa en expansió.
Un prodigi en tots sentits, el darrer fruit d’aquest superb esclat.
He vist, meravellat,
els primers feliços habitants, escampar-se sobre el món...,
habitar-lo en Pau i Harmonia durant molts milers d’anys...,
multiplicar-se i dividir-se en pobles, nacions i religions.
Aquí començà a imposar-se la llei del més fort, astut i cruel,
resultant en opressions, abusos i violències variades.
Inconsciència triomfant, adorant símbols i banderes xopes de sang.
Defensant dogmes, pàtries i deus per ells mateixos inventats...,
despietats fantasmes dels que s’han convertit en presoners.
Buscant el guany, tot ha esdevingut pugna constant.
Ignorant el Sagrat, a tots nivells han contaminat l’entorn sencer...,
omplint de sofriment, mort i molta por tot el planeta.
He vist amb tristesa enfosquir-se el Paradís.
Grans nuvolades d’ignorància tapant el sol de l’Esperit.
La brutalitat, ofegant la puresa primigènia, l’essencial de cadascú.
Convertint  l’ésser humà en un estrany envoltat d’estranys,
llop entre llops defensant el seu catau.

He vist també, amb gran alegria i esperança,
que malgrat tot, l’Amor era ben viu al cor dels humans.
Com la Flama Sagrada es mantenia i anava actualitzant.
Veig ara sorgir milions de Magues i Mags, expandint les seves llums.
Bones llavors, promesa d’horts fecunds i nous camins, de temps millors.

CULTIVAR LA PRÒPIA MÀGIA
És Llum poderosa, esperit, energia creadora.
La via que va portant.
VERS UN NOU PARADÍS


La pròpia màgia

et dona ales

Abandonant el superflu...,
alliberant-te del que pesa i empresona...,
despertant a tu mateix...,
et creixen ales

Relacionant oposats..., transcendint dualitats,
relativitzant...,
valorant cada moment,
et sents fluir


Estimant, compadint, perdonant...,
mires amb ulls nous..., tot transfigura.
On abans hi havia combat, la pau arriba.

Espontàniament va sorgint l’essencial.
El més pur i autèntic...
La noblesa i creativitat de l’infant.

Et fas lleuger..., et sents surar...
et creixen ales

Expandint la pròpia màgia:
aires nous, noves llums

Eixamplen cor i ment.
s’obren els cels

V o l a r




Convé tenir-ho present

Pel laberint d’aquest món, procura viatjar en pau.
         Viure la màgia quotidiana, al màxim, serè i vigilant.  
         Perquè no tot són floretes..., prou bé que ho saps.
Al descobert o disfressat, insaciable ronda el Minotaure.
És terrible rapinyaire, devorador d’energia.
Si bades, et roba la guspira, la vida.

Pot sorgir de cadascú:
 inconsciència, ignorància..., inèrcies, pors...
També de baixa cofurna..., sovint d’altiu palau.
Evident, o dissimulat en el lloc més imprevist.
Esperant..., o buscant activament!
Preparat per atrapar a Maga o Mag despistat.

Seduint o intimidant, t’esclavitza al seu desig.
És un expert mentider.
T’empresona, assegurant que et dóna llibertat.
Endureix el cor..., segresta la ment.
 Obscureix l’esperit.


Convé estar vigilant.
         ESTÀ EN JOC EL MÉS SAGRAT
La vida és molt valuosa, altra no en tens.
L’esperit, el més gran tresor.

LA PRÒPIA MÀGIA ÉS EL SOL QUE  IL·LUMINA EL CAMÍ

Només ella et pot mostrar minotaures variats.
A tota hora i en tot lloc, és ajuda segura.
D’inconsciències, ignoràncies, condicionaments i pors...,
un poderós dissolvent.
     
 CONFIA EN ELLA, CONFIA EN TU


Parlo al gran esperit

INVOCO AL COSMOS INSONDABLE
Poder omnipresent.
 Llum i foscor. Principi i final.
Ser i no-ser.

Motor de tot. Font de tota vida.
Vibra en cada àtom..., genera l’Univers.

CONSCIÈNCIA-ENERGIA
eclosió constant

CONVOCO EL JO VERITABLE
Divina Presència, Immens Misteri
Sagrada Màgia

 I JA ÉS AQUÍ,  SEMPRE ÉS AQUÍ
jo en sóc esclat

Només que no el veia!
Juga amb Sí Mateix? S’havia perdut?
Ara s’ha trobat!

alegria!



Es perd i es retroba.
Quan s’acaba el joc, s’escampen les fitxes, per tornar a jugar.
El Cosmos, la vida, respira, batega, arriba i se’n va.
Retorna seguit.

ara i sempre la Màgia és aquí.





Ja és ben sorprenent!
Simplement existir.

Cada gota d’aigua és aigua..., tota flama, foc.
Cada humà, un aspecte de la Humanitat.
Tots tan diferents..., i tan similars.

Com tu, sóc gran i petit, pesant i lleuger...,
recte i corbat..., tosc i polit.
Estic acabat i també incomplert.

Com jo, ets forma i ets buit, individu i multitud.
Present i absent. Sa i malalt. Ets pobre i ets ric.
Ignorant i savi..., somni i realitat.
Tot és relatiu, segons com es mira.
Mirem amb bons ulls!

Poc ens coneixem, però ens coneixem molt.
Som vells com el món..., i acabem d’arribar.
Transportem la Llum i ella ens transporta
SOM MÀGIA EN ACCIÓ

Sóc tu i tu ets jo... Vida vivint.
Fills de la Terra, germans en l’Esperit.
Parts del mateix joc.
Semblants i distints..., iguals en el fons.
entitats conscients..., consciencia vibrant

Polint diferències..., cultivant la pau.
Ajuntar les llums, donar-nos les mans.
HUMANITZAR LA HUMANITAT

Tu ets el primer pas.
ara és el moment




Tot és un sol bloc de realitat


Hi ha un temps per gaudir..., i un temps per patir.
Resistir al sofriment n’augmenta la virulència.
Per a tothom, de tot hi ha a la Vida.

Patir és necessari..., forma part de l’existir.
Reconeixem el plaer, per contrast amb el dolor.
La vida comparant amb la mort.

El sofriment trenca la cuirassa de l’ego.
Mostra que som vulnerables, fràgils, efímers.
Evidencia que res no podem retenir...,
que bo i dolent tot passa.
Ens dóna humilitat, profunditat, compassió.

Tancant uns camins, per obrir-ne d’altres...,
imposant-se, ens porta a l’acceptació del fet real.

Rompent costums,
obliga a créixer vers el desconegut.
Estripa el vestit que ens venia petit,
obre forats perquè entri la Llum.
Ens prepara per morir.

És company rigorós, mestre contundent.
Tard o d’hora, suau o fort, arriba segur.
Acceptant-lo, tot es fa més fàcil.

Màgica abraçada.







Sóc geni inspirador

Mostro solucions, altres perspectives, nous camins.
Estic per tot arreu..., sempre proper.
Però sovint no em veus... Per què serà?
Vas estressat...?, programat...?, adormit?
Relaxa’t!, allibera’t!, desperta’t!
Flueix amb el riu de la Vida.
De totes maneres se t’enduu!


Mira,
et porto un regal!
És fet de paraules, és un pensament:

La roda de la Lluna, la roda del Sol, tots els estels...,
sempre havien rodat pel cel...,
però van tardar molts anys en fer-se roda a la Terra.
De carro, filadora, màquina...
Deu mil rodes que fan tot rodar.

Igualment hi ha, en tu i al  voltant,
a tots nivells, moltes possibilitats.
Portes sense fi, solucions creatives, ocults tresors...
Sovint un vel te’n separa.
Són evidents..., però, endormiscat, no els veus.

Per activar creativitat positiva,
convé cultivar l’autèntic.
obrir l’esperit.

Endinsant-te en tu mateix,
convoques la inspiració.

      la vida s’eixampla



El proper moment és una porta tancada

Fins que traspasses el llindar no pots saber què s’hi amaga.
La pàgina anterior ha passat, la següent és interrogant.

Viure en l’incertesa és condició humana,
forma part de l’existència..., dóna gran intensitat.
De fet, no és  l’essencial del joc?,
l’emoció?, la sal?, la guspira de la vida?
Sense ella no hi hauria aventura ni misteri.
Tot seria estancat avorriment.

La inseguretat...,
Aquesta tant temuda sensació
que laboriosament ens porta a alçar mil proteccions.
Per resguardar el que de totes maners tenim perdut.
A tothom, malaltia, ruïna i mort amenacen seguit.
Fins els més poderosos coneixen la por.

La incertesa...,
sabent que és part del joc, convé acceptar-la amatents.
Recordant el poder del destí i que tot és efímer i relatiu,
de tot, distanciar-se una mica..., expandir la perspectiva.

Conscients de ser minúsculs en l’immens...,
part d’un tot aliè al personal desig i voluntat,
subjectes a infinits paràmetres incontrolables.


Que la por del demà no ens faci perdre l’avui!
Cultivar amor i humor ajuda molt a confiar.
Facilita encarar, valents, l’interrogant.
Poder gaudir el constant miracle del present.

única realitat





És temps de despertar

Reactivar Maga-Mag!

Despertar és trànsit,
de la nit vers l’alba..., del somni a la vigília...
estar Present.

És transformar ignorància en Saviesa,
il·lusió en realitat, ceguesa en visió,
 presó en llibertat...,
viure el moment.

Passar de la inconsciència a la consciència,
de l’ordinari a l’extraordinari,
del banal al Màgic, del profà al Sagrat.

Pujar la Terra al Cel i baixar el Cel a la Terra,
entre ells, anar i tornar.

 És camí i lloc d’arribada,
  guspira vital.
Cadascú a la seva manera, la va vivint...
desplega constant.

Màgicament,
la paraula apropa al fet.


surt el sol
ÉS TEMPS DE DESPERTAR

Alegria!





En el meu castell    solitari hi visc

En el meu castell,     solitari hi visc.
És molt gran i molt petit,     segons com es mira.
N’hi ha de ben propers,     però queden llunyans.
Tu també en tens un!,     hi has parat esment?
Ara estenc un pont     fins al teu castell.

És el teu castell    semblant al meu?       
Sòlid com la roca,     fràgil com cristall?
Aturat en l’instant,     volant amb el temps?
Fugaç però etern     l’espai que l’envolta?
És un castell,    o un miratge?

En el meu castell,     sóc l’esclau i el rei.
Ignorant i savi,    valent i covard.
Amb el meu destí,     uns dies content.
Altres, gran tristesa,      de què l’enyorança?
Pujo a l’alta torre,     baixo al soterrani.
Desesperançat     o serenament.
Contemplo l’entorn,     l’inventen els ulls?

Sóc jove i sóc vell    com el meu castell.
De poc estrenat,     i ja es va desfent.
No serà de sorra?,     i si fos de núvols?
Segurament.
No tinc cap castell,     però sí que en tinc un.
És la meva llar,      i jo me l’estimo.
Somni o realitat,     igual resplendeix.
Cada esclat de    llum    efímer miracle.
Constant devenir,     l’instant immòbil.

Sóc tot i sóc res,      com el meu castell.
Un retall d’espaitemps,     un glop de consciència.
Aquesta presència     que ara pots sentir.
Des del teu castell.



Acollir la mort,

ajuda a valorar la vida, cada dia, tot moment.

En aquest món, una sola certesa tens:
així com vas arribar, tard o d’hora marxaràs.
Si el bressol és un taüt, el taüt..., serà un bressol?

Morir és cosa natural, succeeix contínuament.
La forma tenaç transforma, la vida seguit se’n va.
Respirar oxida, menjar intoxica, bellugar gasta...,
rapid o lent, existir mata.
La Vida t’alimenta i al mateix temps et devora.

Mentre duren les piles,
convé tenir-ho ben clar, mirar-ho directament..., perquè...
Acceptar la mort..., ressuscita a cada instant!


Per poder serenament partir, una cosa ajuda molt:
haver viscut!, haver estimat!, desplegat la pròpia màgia.

Sigui final o bressol, o ales vers altres mons...,
procura morir amb les mans i el cor ben nets.
Havent perdonat les ofenses i repartit tots els regals.
Això dóna una gran pau.

Mentrestant,
Agraeix el passat..., és l’arrel que t’empeny.
I també el futur..., és el fruit que t’estira.
Sobretot el present.
LA VIDA ÉS ARA

Alegria




Existeixes
                    
Participes de l’infinitament petit..., invisibles àtoms...
I de l’infinitament gran..., Cosmos sense fi.
Ets batec efímer en l’espaitemps etern.

Depassant explicacions,
viure és constant i fonedissa experiència.
Observat i observador, evanescent miratge.
Tot és, tu ets.
Enigma i Màgia.


Existeixes...,
entre l’infinitament petit i l’infinitament gran...,
entre tot i res.
Ets portat per la Vida..., com un somni.

Com un somni..., i tan real!
El pots mirar, tocar, pensar, sentir...

Però ni un moment conservar!
instant veloç, constant s’escapa


Tot és provisional.
només la impermanència és permanent

 TU-ARA-AQUÍ
misteri entre misteris

Màgia en acció






Semblo petrificat

Però és aparença.
En la quietud, hi ha gran moviment.

L’Univers batega en cada àtom.
l’Esperit no té fronteres.
Vols venir amb mi?

Anirem endins, fins el més profund...,
enllà fins al més remot.
Deixant-nos portar pels vents de la Màgia,
per la Inspiració.

Centrats en el present, viatjarem valents.
Surant en l’instant, navegant entre  miratges,
oberta la ment, el cor amorós, l’esperit lleuger...
Acceptant els inesperats tombs del Destí.
confiant




LA VIDA ÉS UN JOC DE LLUMS I OMBRES,
el reflex de miralls dins de miralls.
Insospitats camins..., múltiples dimensions.
Tot és i no és..., tots som i no som.
Res impossible.
 
EXISTIR ÉS UN GRAN MISTERI
Mentre ets viu, batega intens.

Cada dia, singular regal.
agraïment



Com tu

Sorgint de la Terra..., alçat per la Terra,
hereu del passat, cridat pel futur...
Vibrant en l’instant.

Enfonso les arrels fins el més profund,
m’endinso en la ment..., que és meva i de tots. 
Des del magma insondable fins al cel més alt...
mil experiències i ensenyaments.
Vida desplegant.

Com tu,
guiat per la pròpia màgia...,
m’elevo decidit...
Des de ben amunt..., des  de cor endins...,
esdevé evident:
sóc part d’un Gran Tot.

Com tu,
creixent en la llum..., retrobo l’essència.
Presències llunyanes murmuren dins meu.
Així, a la meva manera, vaig despertant.
Altra no en tinc.

Com tu,
de la Màgia enamorat,
avanço per la vida..., la vida se m’enduu...
Vers noves vivències..., mons desconeguts.

Com tu,
sóc enigma i màgia.

devenir constant





Sóc mag prestidigitador
et proposo un “joc de mans”

Sempre les tens al davant, però..., quan fa que no les has contemplat?

Quin magnífic instrument...!, bellesa, moviment, precisió, sensibilitat... Sense elles no seriem humans. Observa-les..., juga amb elles..., considera la seva utilitat, possibilitats, realitzacions...

dóna’t temps


Són una meravella! Però, i la resta del cos...?, i els objectes i successos quotidians...?, tot l’entorn, el veus realment?, el sents?, n’ets conscient?


Sovint moltes coses i circumstàncies de la vida —percepcions, situacions, sentiments, relacions...—, de tant veure-les, ja no les veiem. Les donem per conegudes i adquirides..., potser fins que les perdem. Trista condició..., gran adormiment.



Si no veus les meravelles que ets i t’envolten...,
on trobaràs felicitat?

Endinsar-te en el més proper és un joc,
QUE ET POT PORTAR MOLT LLUNY


Atent a la Màgia del moment,
tot es fa nou a cada instant







Jo, roca solitària en un vell bosc...

...habitava en el més gran silenci.

Sentia només els propis pensaments i els sons de la natura: insectes, ocells, pluja, trons..., i la remor del vent entre les fulles.

Fins que a prop van construir una carretera..., després autopista,
i un taller..., després fàbrica..., i un poble..., després ciutat.
Soroll, soroll, soroll, soroll..., per tot arreu cada dia més soroll.
Agressiu, insistent, insuportable!,
destructor del silenci natural,
assassí del meu pacífic existir, contemplatiu..., feliç...,
Impossible protegir-me. Cap lloc on amagar-me.
Desesperació.

Fins que, a poc a poc vaig descobrir que, deixant de refusar,
odiar i barallar-me amb tan ingrat invasor,
aquest perdia en gran mesura el seu devastador poder sobre meu.
Com?
El vaig convertir en música.
Sí, en música!
En una delirant orquestra generadora d’estranyes composicions.
Rars ritmes i harmonies emergint d’inversemblants instruments!

Si no els pots evitar, si no en pots fugir, estàs atrapat...,
és fonamental adaptar-te creativament als obstacles.
Agressions, penes, malalties, accidents... 

Buscar nous camins.
Acceptar, integrar les dissonàncies...
Transcendir..., transmutar.
Realitzar l’essencial.

ho estàs fent!





Empatia amb tot el món

Si mires endins i escoltes alerta...,
sentiràs en tu a tota la Humanitat.
Bategant amb el teu cor..., pensant com ells.
Captaràs la seva joia i també el sofriment.

Simpatia i compassió per tot el món!
Tu ets ningú i ets tothom.

Cada humà és tots els humans.
Fets de terra, aigua, aire i foc.
Tots iguals i diferents.

Compartim la mateixa nau galàctica.
El simultani espaitemps.
Vida, Mort, Esperit, Màgia...


Pensaments, emocions, sentiments, accions...,
són com núvols viatgers..., s’escampen per tot arreu.
Ningú se’n pot aïllar. On s’amagaria?
Impossible apartar-te del destí comú.
Tot depèn de tot..., és constant interacció.

Menysprear és menysprear-te,
ESTIMAR ÉS ESTIMAR-TE
 Tu ets tothom. Tot té un retorn.

VIVINT LA PRÒPIA MÀGIA,
simpatitzes amb el que t’envolta.
Escampes esclats de Llum, bones llavors...,
abraçant el món sencer, t’abraces a tu mateix.

Lucidesa, valentia, bon amor i bon humor!
 Encomana’ls, per favor!


La paraula no és la cosa

Convé recordar-ho sempre.

Tots aquests “versos” només són paraules,
sonoritats que representen la realitat,
aproximacions..., intents d’expressar l’inexpresable.

Cap descripció pot suplir l’experiència,
cap retrat al personatge.


Per la Màgia inspirat,
vas penetrant el món real...,
aquest que mostren, delimiten, expliquen...,
 i alhora amaguen les paraules.

Aprens a contemplar l’essència del moment,
captar el sentit profund,
 la textura de l’instant,
l’esperit de cada ésser, cosa i circumstància...

Explores, experimentes la pròpia màgia,
sempre activa,
irrepetible, simultània, omnipresent...,
la vida mateixa, cada dia.


 Més enllà d’explicacions i representacions,
resplendeix la realitat.

 indescriptible






Si estàs somnolent

Identificat amb l’ego..., fingint ser el que no ets,
l’essencial  es perd. 

Aclaparat per la inèrcia col·lectiva,
quasi sense adonar-te’n,
d’idees preconcebudes esdevens presoner.
Quedes atrapat en variats miratges,
pors i falses necessitats.

Confós amb la pròpia màscara,
embolicat en preocupacions inacabables...,
passa intranscendent la vida.
Buida d’Esperit.



Aquí, ara..., sempre

En el cor i en la ment, a les mans..., tens la clau.

S’apropa la llibertat quan comprens,
QUE LA CLAU ÉS DESPERTAR

Explorant cada plana,
AIXÒ ESTEM FENT
Aprenem a ser Dones i Homes,
sense deixar de ser infants.

Cultivant valentia, amor i humor,
tot es veu amb ulls nous.
La vida n’és transformada.

Cada moment és
un aspecte de tu mateix.
esperit bategant



Tot roda, tot gira

Caos i Cosmos es complementen contraposant-se.
Són el mateix.

El creat és destruït i recreat.
L’equilibri desequilibra i reequilibra.
La vida mor i ressuscita.
Dia i nit, forma i buit, sí i no..., s’alternen.

L’aparença desapareix i reapareix transformada.
És mudança, canvi constant.

Presoner d’il·lusòries formes fixes,
condicionat per atàvica memòria de carència i sofriment,
he volgut apropiar-me de coses i vivències,
ara, desplegant la pròpia màgia, veig i accepto la realitat.

Tot gira...,  roda...,  passa...
Condició irrevocable, llei primera, cercle etern.

Assumir el canvi constant
ajuda a no aferrar-me a la pròpia existència,
a res ni a ningú.

Dóna serenor, pau, reconciliació...,
entre els variats aspectes de mi mateix,
amb les inesperades reaccions dels altres,
els incomprensibles tombs de la vida,
el final des de sempre anunciat...

Ara, girant..., rodant..., travessant els canvis...
Entre Caos i Cosmos, un pont de llum.

aquesta llum



Som fruit de la terra i del sol,

pols d’estels..., fills de l’Univers...
Bombolles conscients, ínfims en l’Etern.

Ara..., per a poder volar alt, endins i enllà...,
a l’Immens demanem ajuda!
Alcem una pregaria!
INVOQUEM LA MÀGIA!


La Màgia invocada..., jo sóc arribat
Amb una mirada..., amb Amor ardent,
en nom de la Màgia, et cremo els pecats:
tot el que enfosqueix, limita, empresona...
Ni les cendres queden, s’esborra el record.

Superat el passat, alliberat de culpa,
esdevens lleuger, transparent..., màgic.
L’ego es fa petit..., la vida més fàcil.
Ja no gastes energia defensant castells.
Ni en lamentacions, ni empaitant miratges.

Al seu aire, l’Esperit es va revelant,
d’aquesta manera se’t dóna el poder
 d’accedir a noves vivències, altres mons.
A renovades o desconegudes dimensions.

Es relaxa el cor..., s’expandeix la ment,
resplendeix l’Instant..., surem sobre el temps.

Ara i Aquí, tot és possible!
Quan somrius, l’Univers somriu.
LA MÀGIA ÉS PRESENT




Constant presència

esfera conscient

Radis sense fi uneixen Centre i perifèria.
Giravolten els electrons al voltant del nucli...,
la Terra a l’entorn del Sol.
Gira l’Univers navegant l’Infinit.

Al cor mateix del vertiginós moviment...,
al centre..., a l’ull del cicló...,
quietud total
EL GRAN ESPERIT
CONSCIÈNCIA CÒSMICA


En la veloç perifèria...,
simultani en tot lloc,
l’espaitemps vibra seguit.

A cada instant fonedís...,
tot el què existeix
sorgeix del Centre i retorna al Centre,
AL GRAN ESPERIT

etern fluir


ENIGMA I MÀGIA
Hi estàs immers.
ÉS TU MATEIX
el més Sagrat








Un sol ésser humà ha existit,
és nat, viscut i mort sobre el planeta.

Només ell ha contemplat el vast paisatge.
Planes, muntanyes, rius, boscos, deserts...,
dies i nits, calmes, tempestes, hiverns i primaveres,
l’oceà immens..., el cel sense fons...

Un de sol ha sentit el pes del cos.
El vent a la cara, sol, boira, pluja, neu...,
i el gust dels fruits de la mar i de la terra.

Només ell ha experimentat dolor i plaer.
Pecats i virtuts, valentia, por, alegries i tristeses,
amors i desamors,
erl pas del temps...
la lleugeresa de l’esperit

Entre la gent sempre sol, en solitud acompanyat,
individu i multitud..., centre i perifèria.
Dona i home al mateix temps.
Infant, jove, adult i vell.

Llum esclatant i nit profunda.
Consciència d’ésser.

Ell és l’enigma i la solució.
Principi i final..., tot misteri.
Parlo de L’Únic.
Del Màgic.

Parlo de Tu.






Sóc maga, sóc mag

Fins i tot envoltat d’obligacions, rellotges i calendaris...,
trobo escletxes, portes i camins per anar més enllà.

Dins d’aquesta estranya selva, on tot es compra i es ven...,
què sovint es fa desert..., i també camp de batalla...,
sotmès a moltes lleis, costums, publicitats i noticiaris,
sovint forçat a vendre’m per tenir dret a existir...,
qué lluny sembla el Paradís!

Tanmateix, davant la dificultat no em rendeixo.
L’Univers em fa ser així.
Enamorat de la Vida, per ella aconsellat,
cultivo tant que possible elevats nivells:
la pròpia màgia.
Procurant no relliscar.

En la seda i en el fang intento ser imparcial.
Convertir barrera en trampolí, ignorància en saviesa,
quina gran intensitat!


 I quan perdo el nord i caic?,
forma part de l’aventura!, és caient que es va aprenent!
Convé no oblidar-ho mai.
ACTIVAR L’ESPERIT
Tornar a caminar, escalar..., aprendre a volar!

Jugant amb l’existència, cavalcant la Realitat.
Confiant en el Mestre, en el Cosmos bategant.

Alegria!




Saber no és suficient
es tracta de Sentir


Subjecte i objecte..., interior i exterior,
són un camp unificat d’experiència.
Aspectes del mateix fenomen.

Observa:
Davant els ulls tot és llum, forma i color...
Darrera, inexistència..., un immens “buit”,
l’inconcebible i fèrtil matriu de tot.

Davant, la visió del que és...,
presència.
Darrera, la buidor del què no és...,
absència.
Sempre hi ha un davant i un darrera.

Entre llum i foscor..., ser i no-ser...,
entre davant i darrera..., presència i absència...,
bategant, sentint, pensant..., existint...,
tu-aquí-ara

Des de la foscor, veient la Llum.
Des de l’absència, exhalant presència.
Ser, sorgint de No Ser.

Ets guspira conscient vibrant en l’instant,
Vida vivint.

Màgia en acció!





Confia

Penetrat pel dolor, ferit pel sofriment,
confia..., forma part del joc.
Tot passa, deixa passar.

Si et trobes perdut,
en gran soledat,
quan tot es veu fosc, mancat de sentit...
Confia.

Davant la pèrdua,
enmig de l’angoixa,
enganyat, humiliat, profundament trist...
Confia.

Si et sents insatisfet,
cansat de lluitar, consumit pel voler,
quan tot va malament...

Confia.
Incomprès, desesperat,
desert d’amor,
decebut de tot, esclau de la por...,
Confia.

Manipulat,
obligat, captiu, confús,
presoner de l’absurd, sense sortida...
Confia.

Desprès de l’accident,
quan estàs malalt, si et ronda la mort...
Confia.

Forma part del joc.
Tot passa, deixa passar.

Ara entre tu i jo

un dia clar..., un  aire fresc..., un pont de Llum...

Mira’m..., n’havies vist de semblant?
Sóc original.
Tu també! Mai no ha existit ningú com tu.
Ni existeix, ni existirà. Ets Única! Únic!
La Vida t’ha fet així, ets com ets...,
i únic és el teu paper en el gran teatre del món.

Singular esdeveniment, aquesta existència!
Convé acollir-la amb alegria i gratitud.
Gaudir-la, explorar-la, expressar-la cada dia...
El Cosmos t’ha fet així, donat això, posat aquí...!
Aquest és el teu tresor!
Altre no en tens.


Només tu pots desplegar la pròpia saviesa!
Tanmateix, l’altre et pot ajudar..., i tu a ell.

Si l’accepto tal com és..., perquè així l’ha fet la Vida...,
sentint-se comprés..., accepta més fàcil com sóc...,
perquè així m’ha fet la Vida...
Llavors, pot néixer entre tots dos
un dia clar..., un  aire fresc..., un pont de Llum.

Acollir, valorar, cuidar...,
mobilitza l’energia..., il·lumina la consciència.
Optimitza el recíproc desplegament.

AQUESTA ÉS MÀGIA PODEROSA
cultivar-la reactiva el paradís




Gràcia divina
 
Quan en calma o en tempesta...,
les Teves sagetes de Llum,
Diví arquer,
assoleixen el centre del meu ésser...,

la vida sencera esclata en singulars focs d’artifici.

Floreix la nit..., neix un nou dia.
tot vibra intens



Des de l’ínfim a l’etern
Tot i cada cosa és...
Màgic fluir.


 Conformitat. Agraïment.
Festa important!


Cada moment és
amarg o dolç,
despert l’esperit,
 vivència profunda..., un gran misteri.

DIVINA GRÀCIA

Màgia en acció!







Perquè el planeta és un,
i cada humà un tros d’humanitat
Tot ens afecta a tots

El sents, ara mateix, aquest crit?
Sí, ja fa molt temps que el sents.
Fins al racó més remot
hi arriba un clamor immens que cobreix la Terra.
Tot el sofriment del món..., tota la ràbia.

És alarit de dolor, bram furiós, crit de resistència,
lament profund, esgarip ple de por..., i d’esperança.
Clama Respecte i Justícia,
compassió..., estimació...

Vulgui o no mirar, vulgui o no escoltar...
a tothom ateny, més o menys, tothom el sent.
És mala consciència, aire dens, toxina constant.
D’una forma o altra, física i mental, tots n’estem malalts.
Genera neurosi, inquietud, buidor, agressivitat...,
obscureix la Llum, torna gris la vida.

Alliberar-te de les pròpies cadenes...,
curar les ferides del passat, elevar el nivell present...,
eixamplar l’esperit,
és medecina sanadora de mil mals.
Facilita l’alliberament de tots.

Perquè la pau regni en tu i al món...

PER HUMANITZAR LA HUMANITAT,
i què el crit esdevingui cançó.

ENDAVANT LA MÀGIA!




Viure és trànsit

Entre dolor plaer..., sí i no..., ahir i demà...
Del bressol al taüt.
     
En el camí de la Vida,
aparentment tot és molt sòlid,
però no pots agafar-te a res, ni tan sols a tu mateix.
Quan mires enrere, només veus memòria.
Si endavant, imaginació...,
i el present passa volant.

Viure és trànsit.
Entre abans i després,
dins i fora, tu i entorn, tot i res...


Realment irreal
Perfectament imperfecte.  
La vida és pas..., somni..., il·lusió...
Metamorfosi constant.
Un instant projectant-se en l’espaitemps.
Fins que s’acaba..

Tot és provisional.
Mentre dura..., posem-hi Llum.
Alegria, valentia, bon amor i bon humor...,
i constant agraïment!

Així és la Màgia. Això és la Vida.
Un gran viatge..., un rar tresor.

NO ENS EL PERDEM





Cultivant la pròpia màgia...

...el rígid esdevé flexible..., el bast, polit...,
el forçat, espontani..., el dens, lleuger...,
l’opac, transparent.

la matèria s’obre a la Llum

Es dissipen molts miratges, vanes il·lusions...
Eixampla la visió.

la vida reprèn sentit


M’obro al que és desconegut.
En la vida quotidiana descobreixo nous camins...,
insospitats horitzons.

tot és possible


Cultivant la pròpia màgia,
aprenc a estimar
aquesta Llum que em mostra el món,
aquesta terra que m’aguanta,
aquest aire que em respira...

són jo mateix

Aprenc a agrair...,
cos-ment-esperit-entorn...,
de variats colors vestits.

cada instant




En el centre del present

resplendeix l’eternitat

ARA



Un petit joc:

Contempla la il·lustració.
Representa l’estel de la Màgia.
N’és un reflex.


Fixa l’atenció en el centre,
un llarg moment.

Gran potència s’hi acumula,
Concentra i expandeix...,

 i tanca els ulls.

sentiràs vibrar el present,
el silenci bategant.


tastaràs l’eternitat




 Cultivar la positivitat
és Màgia en acció

     La mà toca el proper..., la mirada, el llunyà...,
         el pensament, l’invisible.

Tan reals com la mà, com els ulls...,
són paraules i pensaments. 
Ocells capriciosos..., núvols viatgers.
Llavors voladores, missatges al vent.
Recorren el món..., arriben arreu.
Que la Màgia els porti!


La negativitat acreix la foscor,
fins i tot a ple migdia es veu fosc.
La positivitat expandeix Llum,
fins en la més negra nit es veu clar.


Bones paraules i pensaments
desperten bons sentiments i actes...,
generen ecos màgics,
harmonioses ressonàncies, belles experiències...
Purifiquen cor i ment, sacralitzen la vida.


Així, destí i llibertat es troben.
De dia i de nit tot es veu més clar.
Es fonen les presons.
Floreixen els patiments.

Cultivar positivitat,
cuida, alimenta, fa que tot  brilli...,
      és Màgia fluint.


Desestimant prejudicis,

observant tranquil·lament,
s’afina la percepció.
L’INVISIBLE ES FA VISIBLE

L’Univers, el veiem per un petit forat...,
la ment és ínfim mirall que reflecteix l’infinit.
Tanmateix, es pot anar més enllà,
engrandir el forat, multiplicar els miralls...,
eixamplar i aprofundir.

L’invisible es fa visible afinant la percepció.
S’afina quan la part intueix al Tot.
Llavors, s’obren els sentits, cor i ment...,
expandeix la pròpia màgia.


Practicant, Maga-Mag es va instruint...,
amplia la Visió..., eixampla perspectives...,
L’INVISIBLE ES FA VISIBLE

Afinant  la percepció,
la Unitat esdevé evident.
Es veu clar que l’Univers és un sol procés,
totes les vides, la Vida...,
tots els instants, un Instant.
La part retroba al Tot
i comprèn que mai se n’havia separat.

Sentint la presencia del Tot...,
en sí mateix i en cada cosa,
l’humà es reconeix Humanitat...,
i Cosmos sense fons.
Així retroba el seu lloc.



Tot és dins la ment

Des de la Llum, això es veu ben clar.
La consciència és la font d’on brolla tot.
Sense observador no hi ha observat.
El què ningú mira..., no existeix.

És la ment que genera cada vivència,
cada angle i particular forma de percepció.
En ella es reflecteix el que ets i t’envolta.
Enfoca, projecta, interpreta..., crea el teu món.
Interior i exterior reverberen en ella.

Estels i planetes, muntanyes i valls, selves i deserts...,
rierols i oceans, pobles i ciutats, autopistes i camins...,
tot és en la ment: reflex constant, eco tenaç.

Ratolins i elefants, balenes i sardines, àligues i pardals...,
formigues i cucs, microbis a bilions, àtoms infinits...,
són representacions mentals, miratges fugissers.
Reals per a tu..., mentre els penses o els mires.

Oblits i records..., realitats, imaginacions, somnis...,
sentiment, pensament, emoció, sensació...,
totes les infinites percepcions i cognicions...
Tu sencer..., la vida sencera..., cada instant...,
és experiència transitòria, interpretació subjectiva.
Ecos fugissers, energia fluint.

Cada petita ment és neurona de la Gran Ment.
Còsmica Presència. Sinapsis seguida!
Miralls dins de miralls fins a l’infinit.
ESCLAT DE LLUM
Consciència de ser.




Llibertat

Es rendeix culte a “la llibertat”..., gran valor d’Occident. Arreu se la canta, desitja, predica..., es fan guerres en nom seu!, serveix per a tot! Però, de què estem parlant?  El mateix concepte, no esdevé presó? Trampa subtil?

La paraula no és el fet! Som lliures de veritat?

         Idealment, treballar és jugar, viure és jugar..., jocs de nens grans..., i la vida una aventura, un miracle irrepetible... Però facilment ens n’oblidem. Ignorància i egocentrisme ens fan esclaus. No és per ells que ens venem la Vida? Treballar i treballar per poder consumir i consumir..., és llibertat?

         Et fa lliure poder escollir la marca que vols comprar? Vestir, pensar, sentir, viure segons la moda imperant? Ets lliure triant la doctrina a la que t’has de sotmetre? L’ídol, humà o diví, al que has d’adorar i pagar tribut? Darrera moltes suposades llibertats, no s’hi amaguen amenaces, obligacions i captiveri?

Diuen els Savis:

Llibertat és ser tu mateix.
ESTIMA I FES EL QUÈ VULGUIS
La vida dura un moment..., i altra no en tens.

         Entendre-ho a fons, sentir-ho així..., t’allibera d’un gran pes. Mostra els enganys, elimina idolatries. Et dóna el poder de no trescar per ser el que no ets, de no vendre  el que és sagrat —la pròpia vida—, per comprar banalitats. Ajuda a deixar florir això que ets en el fons: aquest ésser singular.


Desplegant l’Autèntic...,
retrobant l’essencial..., simplificant...,
apareix un personal sentit de llibertat...

de ser onada en un gran mar



Mort estimada

Fidel amiga..., amant constant.
Filla de la nit, germana del dormir, mare de la Vida.

Des de sempre sé que el moment arribarà.
Recolliràs el que en mi has sembrat.
Aquest existir.

El vaig cultivant..., cuido, pateixo, gaudeixo...
Quanta intensitat!
Va creixent, florint, fruitant..., va madurant.

De tots colors, mil aventures.
Malgrat les punxes..., un gran viatge!
Ben variat, sorprenent... Apassionant!
Mercès per tot!


Mentrestant, mort estimada...,
cada moment amb llum pròpia resplendeix.
Poc a poc, ràpidament, cada dia es va gastant.
Només queda la memòria que sencera t’enduràs.
La resta, quedarà. 

Missió acomplerta, el cor en pau marxaré amb tu.
Per mai tornar així vestit..., si algú tornés seria un altre.

Gràcies a tots..., adéu a tot..., no ens veurem més.
Ha estat un plaer!, i encara ho és.
Amiga mort..., ja prest estic.
Quan sigui l’hora, bona collita...!, final feliç!

Que així sigui.



En l’escenari del present,

existint entre dues eternitats...,
allà on passat i futur es troben...,
ets fràgil però potent guspira.
esclat conscient

ENTRE AHIR I DEMÀ,
Avui.
Entre abans i després,
Ara.
Entre llocs infinits,
Aquest.

Avui. Ara. Aquí.
Cada dia, tot moment,
a través teu Terra i Cel s’abracen,
mort i vida es casen.
Cada instant és quasi res, passa volant...,
i tanmateix punt central.
Única Realitat.


Entre inici i conclusió,
cada ésser va fent el seu camí.
Bombolla de Vida...,
espurna de Llum...
Aquesta que ara et permet llegir,
la que constantment et mostra el món.
Consciència..., Presència.

Ara i sempre, aquí i en tot lloc,
ets Màgia en acció.





Amiga, amic,

un “secret” t’explicaré..., que et pot canviar la vida:
expressant la pròpia màgia, s’activa la màgia en l’altre.
És qüestió de ressonància, d’harmonitzar vibracions.

Si més enllà de naturals diferències, retrobem el què ens uneix...,
si reconeixem la Maga, el Mag que habita en cada humà,
tot seguit entre nosaltres apareixen noves llums.


PER MÀGICA POTESTAT,
ara t’estic mirant...!, i reconeixent!
Veig i sento la màgia en tu.
Tu també em veus i em sents.
Queda clar que sóc un Mag...!, arribat d’un altre lloc!

Compartint, augmenta l’energia...,
la Màgia resplendeix.
La veus? La sents?
Manifesta o subtilment,
ARA ÉS AQUÍ


En les relacions, activa el vessant Màgic!
Expressar la pròpia màgia, desperta la màgia en l’altre.
Reconeixent-nos Mags,
compartint enriquidores semblances i diferències...,
ens potenciem recíprocament.

Practicant, es fonen les pors. Anem aprenent a comunicar,
col·laborar, jugar... Gaudir l’existència..., recrear el Paradís.
Així tot es fa lleuger, fluida la Vida, transparent l’Instant...

Compartint les nostres màgies..., nous camins,



La mare terra és immens jardí
de galàxies envoltada

És la nostra llar, altra no en tenim.
Hi ha espai per a tothom.
Cadascú hi té el seu lloc, drets i deures.
Que ningú en quedi exclòs!


MAGUES I MAGS SOM JARDINERS
Endins i enfora obrir camins...,
ampliar horitzons...,
cuidar l’entorn, terra i gent, és la nostre vocació.

CULTIVANT LA CONSCIÈNCIA,
despertant i ajudant a despertar,
treballem activament.

espiritualitzant la matèria
materialitzant l’esperit


CADA DIA MÉS POTENT
LA GRAN OBRA CONTINUA


VIVINT LA PRÒPIA MÀGIA
s’apropen cors, ments, esperits...
S’ACTIVEN LES ENERGIES

endavant





 El gran esperit
manifestació constant

Un i múltiple, principi i final.
No té cos, ni ulls, ni rostre..., però en té infinits.
No el pots veure..., però altra cosa no veus.
No té nom..., i té tots els noms.
És la Font, l’Origen de tot.
L’energia primera, el motor secret.


L’Un es fa dos...,  el dos genera el tres...,
el tres, l’infinit.
La infinita quantitat d’éssers i coses...,
des de la partícula subatòmica a la galàxia més llunyana,
fins a l’inconcebible...!


Tres aspectes té el Gran Esperit,
el Creador de tot,
el que ho cuida i alimenta,
el què tot ho destrueix...
contínuament


Aquí. Ara.
tu i tot n’és un esclat

Existència  Consciència

Vida





Retornar al paradís de la unitat


Amb la força de l’Amor,
abandonant els conflictes,
abraçar-te a tu mateix i poder tot abraçar.

Ajuntant de la Vida els dos costats,
del cervell i del planeta comunicant hemisferis,
equilibrant, pacificant...,
anem posant les bases d’un nou món.

VIURE LA PRÒPIA MÀGIA
Obre camí a una nova Humanitat.


Abans de realitzar..., s’ha d’imaginar.
Imagina:
Dualitats reconciliades.
Complementats dona i home.
Respectant l’individu, harmonitzar la societat.
Valorant les diferències, races i pobles integrats.


Practicant la Presència.
Expandint la Saviesa.
Promovent la Intel·ligència.
Compartint la Riquesa.
Cultivant l’Amistat.
Cuidant la Terra.

UNA I MÚLTIPLE
Desperta

UNA SOLA HUMANITAT



Tot principi té un final
Aquest llibre es va acabant

El que anem sentint, vivint...,
consciència-energia,
en nosaltres va creixent.


DONEM GRÀCIES AL GRAN TOT.
Gràcies a la Vida pels regals que tothora ens són donats.
La quotidiana existència.
EL PROPI ÉSSER


MAGUES I MAGS..., PETITS I GRANS,
tots som iguals en l’Esperit.
UNA GRAN FRATERNITAT

Distints però similars...,
tots som mestres i aprenents.
De la pròpia màgia és mestre cada Mag...,
de la dels altres, aprenent.
Despertant, cadascú ajuda a despertar.


La Vida, al seu aire et va portant.
Aventura singular.

No te la perdis.







La teva participació és molt important
En aquesta aventura, la part que et correspon,
només tu la pots realitzar.

Sense altruisme, que és Consciència-Amor,
temps ha, inconsciència i desamor, ho haurien cremat tot.
Diuen...,
que l’esperit d’uns quants savis aguanta el món.
Uns cercles restringits de gent desperta:
taoistes, hindús, autèntics cristians, budes vivents,
monjos mendicants, sufís dansaires, indis contemplatius...
O, sense anar més lluny, anònims, simples humans
que, transcendint inèrcies, pors i anestesies col·lectives...,
són esperits purs, compassius, senzills...
Persones i grups emissors de bons pensaments i sentiments,
harmonioses vibracions, actes coherents...
Diuen...,
que sense ells s’inclinaria la balança cap al mal...,
i la ira dels déus cauria sobre el món.
Sense remei, tot es precipitaria en el caos.
Ofegada la innocència, perduda la raó, oblidat el paradís,
el planeta esdevindria un infern...,
un lloc inhabitable pels humans...,
tan petits i sovint tan plens de pretensions.
Ni volent no podríem a la Mare Terra destruir,
ella és totpoderosa, immensament Creativa.
Respectant, cuidant..., ens respectem i cuidem.
Maltractant, és a nosaltres mateixos que ens fem dany.

Inconsciència, ignorància, egocentrisme, desamor...,
són bàsicament absència de Llum.
Només consciència i saviesa ens poden elevar,
vers una clara visió del món real,
en el que tot és un i tots som germans.




No estàs aquí casualment

Tot forma part d’un viatge vers més llum.
Reactivar la pròpia màgia és el camí...,
un joc per dones i homes lúcids, responsables i valents.
Gran dador de Llum, Pau i Felicitat,
de tot el que realment des de sempre hem estat buscant.
Cadascú des del seu lloc i circumstància,
a mesura de les seves forces hi pot participar.

Paraula, pensament, sentiment, són energies poderoses...,
orientar-les vers elevats i nobles objectius
és potent impuls capaç de canviar el món.
El poder de realitzar els més grans i bells potencials.

EN AQUEST LLIBRE AIXÒ ESTEM FENT,
aquest  joc estem jugant...
Mobilitzant energies, personals i col·lectives,
continuem la Gran Obra
iniciada a l’alba dels temps.

En ella estem en un punt crucial.
Ara més que mai és necessari ajuntar les nostres llums.

A poc a poc però inexorable, creix la saviesa.
Els cercles restringits s’amplien constantment.
Els esperits purs, senzills, desinteressats..., es multipliquen.

Augmentant l’emissió de bones vibracions...,
sorgiran noves, insospitades realitats.
Utopia desplegant..., camí de retorn al paradís.
Que si volem no està lluny, sinó a l’abast de la mà.

Amb bon amor i bon humor tot és possible!




Gran esperit
Cosmos sense fons


Sento el Teu Cor bategar.
Tot l’Univers dins del meu pit.

Cada cèl·lula i neurona se’n fan ressò.
tot jo sencer


La Teva Llum,
CONSCIÈNCIA,
  crea seguit davant dels ulls la immensa varietat del món.

Darrera..., la Teva nit,
l’obscur no-res.
clara font d’on brolla tot


Aquí estic, entre dia i nit.
Camí i caminant..., actor i espectador...,
origen i destí.
Com una fulla portada pel vent del Teu respir.
fluint amb el Teu Instant

Aquí  Ara.
aquesta vida..., aquest morir

ENIGMA I MÀGIA

Agraïment




És l’hora dels mags
Alegria!

Venim de lluny...,
del remot principi.
Tocats per l’Esperit,
travessant la Historia.

Superant mil obstacles,
creixent en la Màgia.

Conservant la Sagrada Torxa,
de la Saviesa propagant la Flama.


VESTITS DE LLUM
ARMATS D’AMOR


Arriba la Dona Nova.
Arriba l’Home Nou.


És temps de Despertar.
Humanitzar-nos.

HUMANITZAR LA HUMANITAT


Endavant!






Guardians d’antigues savieses

Visionaris de futures claredats.
Dones, homes..., Magues i Mags.
De tota edat, raça i condició,

l’hora és arribada.


Descobrir, activar, viure...,
COMPARTIR LA PRÒPIA MÀGIA

retrobar l’esperit perdut



En aquesta aventura cadascú hi té un lloc

CULTIVANT AMOR I HUMOR
despertar a una nova vida


POSAR LA MENT AL SERVEI DEL COR


Ajuntem les nostres Llums.
donem-nos les mans

ARA ÉS EL MOMENT!

alegria





Última pàgina
però no pas acabament...

Perquè aquest llibre és més que un llibre...,
és Màgia en acció

Tot final, de novetat és principi.
L’aventura continua.
                  
Rellegint, practicant, vas aprofundint.

Seguida o a l’atzar,
CADA LECTURA ÉS DIFERENT

Maga-Mag evolucionen,
van transitant nous camins...,
obrint-se a més Llum...,
expandint l’esperit.

Cada moment és distint.
El riu queda, l’aigua passa,
cap realitat, cosa fixa.
Endins i enllà..., renovant-se seguit,
la d’ara la tens davant.

Qui abans llegia, ja no hi és.
Ha transformat.
QUI RELLEGEIX, ÉS UN ALTRE
Més despert, conscient, savi...
Més màgic.

és tu mateix





Recorda sempre el talismà
Evoca l’Essencial


T’AJUDA
A TENIR OBERT L’ULL DE L’ESPERIT
Harmonitzar Cor i Ment
intel·ligència i sentir

Facilita.
CULTIVAR AMOR I HUMOR
Sagrada Màgia

Aporta claredat i energia vital.
Reactiva  potencials.
CONVOCA MAGA I MAG

Et recorda que no estàs separat.
Que ets part d’un Gran Tot...
i tots som germans.

Que viure és un joc.

et dóna alegria


Sempre:
Intel·ligència guiada per l’Amor
Amor potenciat per la Intel·ligència