LLIBRE-DOS



           

EL LLIBRE ALTERNAVA PÀGINES AMB TEXT I PÀGINES AMB FOTO. 

AIXÒ NO HO HE POGUT REPRODUIR.



REACTIVANT LA PROPIA MAGIA

Actualitzant potencials



COM LLEGIR AQUEST LLIBRE



Aquest és un llibre Màgic,

convé llegir-lo a poc a poc
En el “món civilitzat” tot va molt ràpid..., estem habituats a consumir sense mesura, també els llibres. Tots anem, cadascú a la seva manera, a la recerca d’una intuïda, potser perduda, desitjada pau i felicitat..., però ho solem fer per estranys camins: àvids, ansiosos..., i com més correm, més tot s’accelera. Accelerats, estressats, es fa difícil apreciar la bellesa i màgia de la vida, que sovint sol transcórrer preocupada, banal, mancada de sentit. Així, atrapats en inèrcies vàries, inconscientment ens apartem del que en veritat busquem.
            Per relaxar-se, degustar la vida, convertir-la en Vida..., és adient alentir el pas, observar, reflexionar..., desaccelerar...

...deixar espais..., donar-se temps.


            Art, literatura i poesia, són aquí instruments, vehicles, camins..., reflecteixen forces positives, subtils però poderoses, latents en tot ésser humà i que necessiten realitzar-se.  Suggereixen desvetllar el més autèntic, tot allò que, sovint una mica desorientats, busquem allà on no és... Convé orientar-se..., cultivar la pròpia màgia, practicar...

            Si no s’exercita, la teoria esdevé inútil i enganyosa: ens pensem saber allò que, en realitat, ignorem. La comprensió a nivell intel·lectual és molt important, però insuficient si es cultiva en detriment del ser, del sentir..., si no esta prou integrada en la vivència quotidiana.

            La repetició intel·ligent, cor i ment oberts, és una de les claus de l’eficàcia. Aprenem sobretot volent aprendre, repetint, perseverant..., d’aquesta manera aconseguim assimilar realment nous coneixements i experiències. Una aproximació ràpida és forçosament superficial i generalment s’oblida fàcil. És insistint, reflexionant, practicant..., que s’aprofundeix i eixampla, permetent així una progressiva integració.

            En conseqüència, i també per raons que explicarem, certs elements que considerem bàsics, són aquí repetidament observats, presentats amb variants i des d’angles diversos.

Cada plana és un exercici, reflexió, meditació...

...vehicula possibles experiències terapèutiques, místiques, màgiques. En haver estar pensades per ser llegides d’una a una, sovint no esgoten el tema, que és reprès, investigat o complementat en altres llocs, irregularment repartits al llarg del llibre.

            Solapant, intercalant, tot plegat funciona a manera de fragments, de parts independents però entrelligades: una mena de puzle en el que, tenint cada peça sentit per sí mateixa, a la vegada forma part d’un conjunt més gran, que amplia la visió global i va proporcionant una vivència més completa, en la que la part i el tot es realimenten  recíprocament.

            Atès que el text en general, a causa de la seva naturalesa pedagògica i funcional, resulta reiteratiu, i endemés està concentrat —igual que una medecina o un licor—,  demana ser llegit, explorat, viscut a petites dosis. Altrament cansa, embota: desgastada per l’excés d’una aproximació rutinària o massa enfocada en l’intel·lecte, les paraules esdevenen buides, monòtones, el sentit profund es dilueix..., la màgia es perd.

            És doncs convenient una aproximació tranquil·la, pausada, com si fos única, endinsar-se de forma contemplativa en cada pàgina..., recordant que és una mena de fractal..., eco proper o remot de totes les altres.

            Llegint i rellegint amb atenció frases en les que hom denota particular ressonància, sentint-les..., esdevenen energies transformadores que, a la manera d’una oració, invocació, mantra..., relaxen, pacifiquen, condueixen al present, eleven el nivell de consciència. De forma natural, això va eliminant programacions negatives, creant nous circuits neuronals...

Repetint, es convoquen  aquelles energies o qualitats que s’invoquen.

            És convenient llegir la primera part d’aquest llibre seguint l’ordre, , en lectures posteriors s’aconsella obrir-lo a l’atzar..., amb actitud receptiva, deixant-se guiar per la intuïció o necessitat del moment.


Explorar a fons una sola plana ja ens pot dur lluny.



El text

Perquè paraules i conceptes són la matèria prima d’un llibre, és convenient recordar la seva naturalesa volàtil, dual, ambigua i contradictòria. Anomenen però no comuniquen. La mateixa expressió té per a cadascú connotacions i matisos diferents. Endemés no són la cosa ni el fet, sinó simples instruments, etiquetes..., cartells susceptibles d’assenyalar el món real: la realitat vivent que hi ha darrera les paraules..., això que ets i t’envolta.

            Convé obrir-se, deixar entrar el “llenguatge poètic”, llegir-sentir entre línies. Efectivament, entendre a nivell intel·lectual és molt important, però insuficient. De manera especial ens adrecem al Cor, al Sentir.

            En general, com dèiem, el text  està comprimit..., el significat s’expandeix a mesura que es va aprofundint en la lectura i especialment en un mateix, en la pròpia vida, en la pròpia màgia..., que d’això es tracta.

            Rellegir certes “veritats” i frases evocadores, aprofundir en elles mental i sensitivament, és una eficaç manera de ressonar i harmonitzar-se amb les energies i vivències que vehiculen.

Invocant la Llum, aquesta arriba.


Aprofundint

El conjunt del llibre ofereix un viatge iniciàtic, un mètode flexible i adaptable a cadascú que, simplement llegint amb atenció, es va poc a poc instal·lant i, reactivant l’esperit, pot conduir a vivències portadores de presència que faciliten explorar-te i explorar. Tot plegat genera un constant exercici d’elevació que ajuda a superar estats negatius, per poder-se obrir a noves dimensions, des de sempre potencialment latents.

            Convidem sovint a prendre consciència del present, perquè és el punt àlgid on es desplega la vida: tot ha succeït, succeeix i succeirà en el present, no existeix altra cosa. És el centre del nostre ser, de totes les possibles vivències. Tenim la sensació d’avançar en el l’espaitemps, tanmateix, de fet vivim en un etern present: sempre és aquí i ara.

             El passat és història, però, quan el rememorem, ho fem des del present. El futur és incògnita que imaginem des del present.

            Proposem reactivar l’autèntic, eixamplar la visió..., obrir-se al Camp Unificat, a la Unicitat..., a la Globalitat Humana i Còsmica de la què en som part inseparable. Això dóna pau i sentit profund. Cultivar aquestes i similars experiències, llegint, investigant, sentint, jugant..., de manera espontània les consolida. Genera lucidesa, obertura i la facultat d’aplicar-les a l’existència quotidiana. Indueix un desplegar creixent de les nostres millors qualitats, en elles hi ha consciència, fluïdesa, felicitat.(*)

*Per potenciar els aspectes citats, aconsellem una lectura meditativa. Fatiga o avorriment indicarien que convé moderar el ritme.


Aquest llibre sembla tenir moltes pàgines...

I REALMENT NOMÉS EN TÉ UNA
Aquesta.
la què ara estàs llegint
Les altres no existeixen.
fins que les mires

Igualment...,
tu ets més que la pròpia imatge,
que la teva història...,
nom, ego, possessions i circumstàncies.

També la teva vida sembla tenir moltes pàgines...,
anys, mesos, dies, hores, minuts...
I EN TÉ NOMÉS UNA,
la que ara estàs vivint.

Tot allò altre és fantasia...,
memòria, imaginació...

El present és conseqüència del passat...
i el passat del present,
perquè només des del present pots mirar el passat...
O imaginar el futur.

Tot es concentra en un punt:
Consciència.
Aquesta que ara està llegint.
Mirant..., sentint..., pensant...

L’instant que no s’atura






Benvinguda, Benvingut

aquest és un moment màgic

Travessant l’espaitemps...,
ens havíem de trobar.
Estava escrit en el llibre del destí.




Investigar cada pàgina
—explorar-te i explorar—,
eixampla la Visió,

desperta la saviesa amagada,
reactiva la pròpia màgia,

l’esperit profund.




El passat és la profunda arrel,
la soca poderosa,
la brancada impressionant.



EL PRESENT
és la fulla
tremolant al vent


El gran esperit sempre és aquí...

...transcendint aparences divergents,
inseparable de l’existència.

Entre tu i Ell, no cal intermediaris,
perquè contínuament, 
en tot lloc i circumstància, des de l’ínfim a l’immens...,
EL GRAN ESPERIT SEMPRE ÉS AQUÍ
Ell és el Mestre..., el Guia.
Atendre les Seves ordres i lliçons és suficient.

Però duals som i molt sovint, 
per condicionaments i pors, la Llum és enfosquida.
Llavors..., a ple migdia es veu fosc.
Tot plegat és part del joc.


Tanmateix, ja que Seva és la teva voluntat,
per poder esquivar presons de sofriment superflu,
convé no esdevenir esclaus de tosques idolatries.
Evitar suplantacions que solen tapar la Llum.

Per això, Maga i Mag ho tenim clar:
 amb el Gran Esperit tractem directament.

És l’essència de la Vida,
la guspira de l’instant que passa sense passar.
Vibra en tot i cada cosa, n’és fonament.

 ÉS CONSCIÈNCIA
Màgia desplegant

En l’etern Ara i Aquí.
EL GRAN ESPERIT SEMPRE ÉS PRESENT
Ell és el Mestre..., el Guia.

Escolta atent.




Seguit
 
Eixampla el nucli en infinites perifèries,
espaitemps vibrant.

És l’Esperit omnipresent.
Respira, batega...,
resplendeix en cada cosa.

Presència.
Consciència de Ser.
Màgia vital.



LA PUPIL·LA ÉS UN FORAT,
a l’entorn, finestra oberta.

La pupil·la és un fanal,
que il·lumina el món.

TOTS ELS ULLS SÓN L’ULL DE DÉU

Tant de dia com de nit,
cada instant la Seva Llum.


ARA
Tot sorgeix de sí mateix.
A sí mateix retorna.

Etern esclat.
 
 



Cos-Ment-Esperit

Estar, ser en el món, implica un cos: “consciència encarnada”. Aquest súper sofisticat organisme que sóc i no sóc, és un màgic instrument posseïdor de molt nombroses possibilitats, una fantàstica entitat en transformació constant, que és i no és. “Jo”, actor i espectador, escenari de tota experiència.

            Sorgint de la Terra, atret pels estels, el cos, com una flor, un arbre, un ocell..., s’eleva vers el cel. Ocupa el seu lloc en l’espaitemps. És de la gravetat captiu, agraciat i sotmès a naixement i mort, plaer i dolor..., a totes les polaritats, mil atzars, condicions i variades aventures..., contínuament necessitat d’aire, aigua, menjar, escalfor. Aquests són els seus constituents materials bàsics..., i la llum, aquesta llum...!, i l’Amor..., els aliments primordials de tot.


Terra i cel es troben..., matèria i esperit es casen en el cos-ment.

            És el gran protagonista i també el gran oblidat. Estem tan habituats al conjunt cos-ment sorprenents recursos que permeten l’autoconsciència, la percepció i la interacció amb l’entorn,que sovint no en valorem la singularitat, prodigi i privilegi. A vegades fins que el perdem. Trista condició!

            Solem parlar “d’ell” com d’un objecte, una propietat: el “meu” llibre, el “meu” rellotge, el “meu” cos, la “meva” ment... Però, qui és aquest posseïdor?, l’ego?, el Mag...? Si ells són igualment passatgers! Com i qui podria realment posseir alguna “cosa” idènticament efímera...? Sóc un no res, somni fugaç, fràgil devenir...  Sóc i no sóc. És i no és.

            Cos-ment es posseeix, se sent, es viu a sí mateix a cada instant. És succés, existència, experiència... “Jo” no tinc un cos-ment, “Sóc” cos-ment..., i molt més que això, perquè, quan s’apaga la Flama de la Vida..., què en queda...? Quan “es retira” l’Esperit Universal que el vivifica, cos-ment es desintegra, torna a l’Origen: la terra a la Terra, la llum a la Llum...


SÓC COS-MENT-ESPERIT, VEHICLE DE LA VIDA
Singular fragment del Gran Esperit

 Màgia en acció



Estem en terra índia  
un Laberint Màgic

Venir-hi freqüentment, aprofundir en ell,
és endinsar-se en l’essencial.
Aprenentatge per transitar el laberint quotidià.

En aquest joc...,
com en el joc de la vida,
cada pas és únic i necessari.
Màgica confluència...,
origen i destí.

No té retorn.
Qui torna és un altre.
Fins al final.



DONA’T TEMPS,
deixa espais.

Escolta atent les paraules...,
i el silenci que les envolta.
Contempla...,
entra en les imatges.

Deixa’t guiar per la Màgia!
Passa tot sol!
S’obren cor i ment!

Vibra l’esperit.






Imagina

Una llarga i àmplia vall, envoltada d’altes muntanyes..., a la carena d’una serralada, vorejant un laberint de senders..., escampades pel paisatge, hi ha moltes pedres i penyes treballades: formes abstractes, signes, símbols, éssers rars i figures amb semblança humana.

            Diuen que quan varem arribar ja hi eren, que des de sempre hi havien estat..., potser obra dels avantpassats, d’alguna antiga civilització, que va deixar xifrada en elles la seva experiència i saviesa.

            Alguns afirmen que és la pacient obra d’un eremita llunàtic..., que va ser un Mag qui les va esculpir en el decurs d’una nit estrellada..., o que una Maga encantadora les va treure del no-res.

            Diuen altres que mai no van ser esculpides: animades per entitats tel·lúriques, transfigurades, les roques van sorgir de la terra..., genis de la Natura desitjosos de comunicar amb els humans.

            O que van baixar del cel..., missatgers d’altres mons, reflexes d’altres dimensions, navegants galàctics compadits de la Humanitat..., esperits, presències còsmiques disposades a ajudar.

            Asseguren encara, que són senyals precursors d’un Nou Món, cada dia més present. Es diuen moltes, moltes coses...

           
Segurament cadascuna reflecteix algun aspecte de la Realitat
—molt més alta, ampla i profunda de com la veiem normalment—.


            Una en podem afirmar..., observant, contemplant cada roca, cada fotografia sense presses..., escoltant-les pacientment..., desperten ocults records, renovades visions, Màgics missatges.


Nosaltres les hem llargament escoltades..., sentides...



Escoltant, contemplant

sentint l’Esperit que les habita...,
traduint el millor possible...,
hem donat veu al silenci de la pedra.

Acomplim així la missió per Ell encomanada:
movent-nos entre nivells..., jugant entre miralls,
suggerint noves visions...,
generar un espai capaç de transmetre el Seu missatge.


ACTIVAR LA SEVA MÀGIA


Mitjançant un suport físic.
Aquest llibre,
ARA A LES TEVES MANS

Et convida a explorar...,
fins al cor del teu propi laberint i Cosmos enllà.
Per poder retornar renovat.

Et convida a desplegar la pròpia màgia.
Fer florir la teva Vida. 

SER TU MATEIX


Recorda:
iniciat en temps remots...,
el que ara tens davant i dins dels ulls...,
aquest eco ressonant en la ment
  és...

MÀGIA EN ACCIÓ







El cercle dels mags

JA EN FORMES PART
—si tu vols —.

Alegria!


Representa l’àtom..., reflecteix el Cosmos.
renovat retorn de l’instant etern

És Centre i perifèria.
Batega en tu, t’envolta seguit.
Refugi invisible...,
energia protectora.
Comprensió profunda, consciència de ser.

Condensa la Màgia,
passada, present...,  i també futura,
de milions de Mags.


Quan la necessitis, disponible està
Concentrant-te en ella,
FAS LA CONNEXIÓ

Si et plau,
fins que el cor et digui prou, tanca els ulls...
Poderosa la podràs sentir.

Si practiques, s’anirà ampliant.

    




Amiga maga, amic mag,
Benvinguts!

Sóc Esperit Vigilant.
Entre pàgines passejo, en sóc àngel guardià.
Sobretot un conseller.
Recomano llegir lent...,
perquè expandeix l’espaitemps.
Explora tranquil...,
la pressa, tot ho enfosqueix.

Perquè és factor vital, el seguirem recordant:
Bon Amor i bon Humor faciliten el Camí.

Si tens dificultat per comprendre algunes coses...,
o si et costa assimilar d’aquest llibre alguns consells,
potser d’algun missatger l’aspecte o la mirada...,
convindrà perseverar.
Practicant tot s’anirà aclarint.

Trobaràs molts camins que et conviden
a anar sempre més enllà del què empresona.
Potser també algun ensurt.
Ajuden a despertar!

Perquè puguis viatjar serenament
pel laberint de la Vida i treure’n bones lliçons,
per poder-te orientar i tenir valent l’esperit,
a la pàgina següent...
un talismà et donaré.

Si el tens sempre present,
et donarà un gran poder.


(espero tenir temps d’afegir-hi fotos)




El talismà
evoca l’essencial

Intel·ligència guiada per l’Amor.
Amor potenciat per la Intel·ligència.




T’ajuda

A TENIR OBERT L’ULL DE L’ESPERIT

Harmonitzar Cor i Ment
—intel·ligència i sentir—


Facilita
CULTIVAR AMOR I HUMOR
Sagrada Màgia


Aporta claredat i energia vital,
actualitza potencials,
REACTIVA  MAGA I MAG



Et recorda que no estàs separat,
que ets part d’un gran tot,
i que  tots som germans.

Que viure és un joc,
aventura singular.


Et dóna alegria


 

Pels camins de la vida

Amb un peu en aquest món i l’altre a l’infinit...,
conscients que el món és un gran circ
 —rar viatge, joc immens—,
compromesos i despresos,
endins i enfora, Maga i Mag van somrient.

Relativitzant.

Transcendint obstacles.
Harmonitzant polaritats.

REPARTINT AMOR I HUMOR

De tota raça i condició,
joves o vells, sans o malalts, petits o grans...
Sacralitzant,
flueixen amb un somrís.

Els acompanya una gran força,
un Sol interior que il·lumina dia i nit...
LA PRÒPIA MÀGIA


Avancen per la Vida..., se’ls enduu...,
cor i mans oberts,
desperts els ulls físics, i els de l’esperit...

Faci bon o mal temps,
confiant en  l’Univers...,
en la Màgia omnipresent,
que és la Vida bategant...

   flueixen amb un somrís.





La vida quotidiana...

...és plena de tresors que no he vist,
possibilitats immenses,
molts camins...

Gran harmonia i bellesa.
Omnipresent Misteri i Màgia.



ARA,

a mesura que el jo profund es va activant...,
s’aparten opacitats,
s’obren escletxes i forats...,
portes i finestres, transparències i clarors.


On abans era fosc, apareixen noves llums!,
s’insinuen amagades dimensions...

És la Màgia desplegant.


Alegria!




La paraula és màgica

Vinc de galàxia llunyana, per parlar-te del parlar,
vehicle bàsic per pensar, comunicar, comprendre...

Tan real com una pedra, cantelluda o polida...,
la paraula és gran poder..., etiqueta el món sencer.
Condiciona la percepció, determina les accions.

Els noms són públics..., l’experiència, privada...
El llenguatge explica i simultàniament amaga.

És el dit que assenyala, el signe que explica.
Dual, elàstic, ambigu, relatiu..., contradictori.
El mateix mot, per cadascú té matisos diferents.

Tot el que pot ser dit, és en certa manera fals...,
perquè el concepte representa, però no és la cosa representada.
El menú no es pot menjar. Tu no ets el teu nom.
Tampoc la bandera és el país, ni el diner el valor real.

La paraula no és el fet, cal tenir-ho ben present.
Perquè molt sovint signe i símbol ens confonen.

Per no fer-nos presoners de variades abstraccions...,
per no confondre representació amb realitat,
convé estar alerta, relativitzar..., expandir la Visió...

Recordar que la paraula, és només truc per nombrar.
El fet, la cosa, la Vida..., resplendeix per sí mateixa.


La paraula és una màgia que es cultiva dins la ment.

Madura dins del cor..., és la núvia del silenci.

Paraula i pensament són magnífics instruments,
poderosos i constants..., que convé fer servir be.

Fem que siguin creadors..., que il·luminin com un Sol.




Només l’ara existeix

Si el teu nom és només una etiqueta i la teva història records...
Si el passat ja no hi és i el futur no ha arribat...
Què o qui ets realment?

Fluint en l’espaitemps...,
sorgint del no-res contínuament...,
ets un seguit de percepcions i cognicions...,
constantment canviants.

            Existint entre abans i després,
només pots habitar el present, l’ara.
Onades d’experiència..., moviment, respiració, batec...
Pensament, sensació, emoció, sentiment, acció...
 Davant d’un estímul, sorgeixen tot sols.

Absència quan dorms..., somnis estranys.
Passat borrós, present fonedís, futur imprecís.

Realment no saps qui o què ets...,
per què estàs aquí, ni de tot plegat l’últim sentit.
I segurament mai no ho podràs saber.

Vas arribar i marxaràs.
No recordes d’on vens..., si es que vens d’algun lloc.
Ignores on vas..., si és que a algun lloc vas.

Existeixes realment?,  o ets somni fugisser?

Una sola certesa tens:
ARA ETS AQUÍ...
alguna cosa és aquí.

MISTERI ENVOLTAT DE MISTERIS,
vida expandint..., bombolla de llum.
CONSCIÈNCIA DE SER

Transformació constant.
però sempre és present!
vibrant l’Instant




La pròpia màgia
Sempre t’acompanya.
És l’ésser veritable.
El més autèntic i sagrat.

Si no la veus, la sents, l’expresses...,
resta oculta, invisible, adormida.

Un gran tresor encobert.
Com un diamant en brut,
un marbre ignorat.

Per poder mostrar-se resplendent,
has de saber i veure que existeix.
Descobrir, valorar, desbastar, polir...

Apartant el que sobra...,
queda l’essència.


Potencials en cada marbre, formes infinites!
Amagat en l’ordinari... l’extraordinari!

En cada Ésser Humà...,
desitjós d’expressar-se, florir, volar...,
UNA MAGA, UN MAG


Descobrir -te a tu mateix és un procés.
No s’acaba mai...,
i al mateix temps s’acompleix constant.

Cada dia, cada moment, n’és un esclat,
la vida, un gran viatge,
rara aventura...
No te la perdis!

Mai no tornarà.





Maga i mag,
Van despertant!

Dormien en tu...,
infant, jove, adult i avi...,
artista, heroi, profeta i mag.


Dormien en tu...,
el místic, el poeta, el sant..., 
l’eremita, el savi.


Dormien en tu, esperant l’alba,
que ja és aquí.


Desvetllant endormiscats poders,
inexorable surt un nou sol.

Batega la vida...,
vola l’esperit.


Acollint l’instant,
et sents feliç.


Alegria!






Cultivant la pròpia màgia

Un vent vivent s’enduu les fulles mortes.
Es fonen les ombres de l’ahir...,
i les del demà.

S’OBRE LA PORTA DEL PRESENT.
El tresor més gran de tots.
Escenari constant.
Espaitemps vital.
VIDA DESPLEGANT


Mentre ets viu...,
la Màgia del present sempre t’acompanya.

Si en tu confies, se’n van les pors.
EIXAMPLA LA VISIÓ
Resplendeix l’esperit.


EL PRESENT ÉS EVIDENT,
experiència constant,
altra cosa no tens...
Consciència-energia-existència...
ÉSSER

El  veus? El sents vibrar?
Segur que sí.

ÉS TU MATEIX
Aquest  fluir.




Les ales de l’esperit

COM TU,
visc sobre la terra i sota el cel,
oscil·lant entre vigília i somni, entre vida i mort...

Com tu, un més entre bilions, sóc només un cuc,
però sento una crida..., un Destí.
Potser una missió..., un sentit ocult!
El futur m’atrau.

Com tu, només una certesa tinc:
la vida del cuc s’acaba en la crisàlide,
la teva, en la tomba.

Diuen que transformem en papallones,
esperits voladors..., consciència alliberada.
Serà cert?, o només afany de viure?

Tanmateix..., per què preocupar-se?
Cada cosa ve al seu temps.
El què sigui, arribarà inexorable!


Mentrestant, camí fent..., com tu.
No espero al futur per començar a volar.
Centrat en l’avui, en l’ara, única realitat...,
sense preses, però constant,
entreno les ales de l’esperit.

Perquè..., més enllà de tot raonament,
transcendint desitjos i pors,
sento una crida..., un Destí.
Potser una missió..., un sentit ocult!

Cavalcant l’instant..., com tu.
El futur m’atrau, inexorable.

Irresistible.





Tot és ment

LA CONSCIÈNCIA GENERA EL MÓN
Sense consciència no hi ha experiència.

Els sentits capten una ínfima part de la realitat,
són l’escletxa, el pont, l’antena que permet percebre,
interpretar fragments del misteri que som i ens envolta.

Ulls tancats, no hi ha visió.
Quan m’adormo, tot es fon.

El què no observo, per mi no existeix.
Tot és ment.
La consciència genera el món.


L’espaitemps és una dimensió mental.
Passat, present i futur, existeixen en la ment.
Ella conforma l’escenari en què ens movem.
Cadascú ho experimenta distint.


La Vida és un Gran Joc..., un Gran Enigma,
immensa xarxa de possibilitats infinites.
Tot és ment.
La consciència genera el món.

Sensacions, percepcions, pensaments, sentiments...,
són aspectes de la ment.
La Lluna, el Sol, els estels..., dins d’ella giravolten.
El cos, els altres..., tot és dins la ment.

La personal en la Universal.

EL GRAN ESPERIT





Anhela, la màgia, realitzar-se

Constantment es voldria expressar...
A flor de pell cada moment la pots sentir...

Però és tortuosa la vida i plena d’obstacles,
no t’hi entretinguis! Just l’imprescindible.
Són aprenentatge, formen part del joc!


SEMPRE ENDAVANT...
convertint la dificultat en estímul,
el problema en aventura,
l’obstacle en graó per elevar-te.

Inventant oasis al desert,
acollint calmes i tempestes,
eixamplant la Visió.



NO OPOSANT RESISTÈNCIA,
cavalca sobre el que et volia destruir.
Deixa’t dur per l’onada,
és la forma de surar.

Confia en  la saviesa profunda...,
sorgirà el valor, sorgirà la força.


AMOR I HUMOR
per enlairar-te en el propi cel,
més endins i enllà de tot,
fins a la Llum més alta

QUE ÉS DINS DEL TEU COR





L’hora és arribada

Desprès de molt temps endormiscat,
cada dia més vaig despertant.

M’alça la Terra vers la Llum.

Deixo la adormida horitzontal
-soterrada, obscura, inconscient-
Assumeixo la desperta vertical
-elevada, il·luminada, conscient-

M’alço de la Terra vers la Llum.

Màgic designi... decidida voluntat,
abandono la foscor primigènia,
surto a la llum..., la llum arriba.

M’alça la Terra vers el Cel.

Segueixo connectat a la Terra,
és la mare, la base, el fonament...,
però no en ella colgat.

Ara sóc pont entre Terra i Cel.

Profund i elevat es troben.
Terra i cel es casen.

ESPIRITUALITZA LA MATÈRIA

MATERIALITZA L’ESPERIT

constantment








No badem

Mira!
QUIN ELEMENT MÉS ESTRANY!
Mai n’havia vist d’igual.
Semblaria que somriu..., o pretén intimidar?
Observem-lo atentament...
Síííí!, gustós t’esclavitzaria...
Alerta!

Al llarg dels camins del món,
disposats a devorar-te l’energia,
variats predadors esperen el teu pas.
Evidents, o hàbilment disfressats...
Somrient, seduint, enlluernant...
Sovint  prometent el millor,
en aquest o en altres mons, gran plaer i felicitat.

També convocant velles inèrcies i temors,
amenaçant amb inferns, càstigs i privacions...
I aplicant-los quan convé, si no vas pel “bon camí”.

Inconsciència, ignorància, prepotència...
Egoisme, avarícia, enveja, por...
generen vibracions fosques,
 t’hi pots quedar empresonat,
  l’ànima emmalaltir..., l’esperit naufragar.

D’això conscients,
guiats per la pròpia màgia,
  procurem, Maga i Mag, no passar-hi gaire a prop!
Poca broma...!, millor no jugar a certs jocs...

Abans fugir que morir!
 O trobar-te encadenat.





La pròpia màgia és...

 ...realitzar potencials,
passar de la fosca a la claror,
de la queixa a l’alegria.
Despertar creixent.


Més enllà de nuvolades i tempestes,
resplendeix la Vida com un sol.
No te la perdis!


Trenca motlles!, supera límits!,
traspassa la inconsciència!,
aparta els vels de la ignorància...!
Arriba al cim de tu mateix!
Deixa volar l’esperit.


Perquè els extrems es toquen...,  
de la Terra al Cel només hi ha un pas.
I de l’egoisme a l’altruisme,
del vulgar al màgic, del profà al sagrat...

L’estàs fent, és un procés natural.
Al teu ritme i manera...,
LA PRÒPIA MÀGIA VA DESPERTANT


És l’hora dels Mags!






Sóc Geni nocturn,

AMIC  DE MAGUES I MAGS

Quan en l’obscuritat me’ls trobo perduts...,
els torno a orientar cap a la Llum.

Encenc fanals en la nit..., fars sobre la mar.
Els ajudo a despertar de tot malson...,
i a treure’n bones lliçons.

Poso acceptació al patiment,
alegria a les tristeses...
Un somriure! Una esperança!
Una il·lusió!


PER RETROBAR EL TEU CAMÍ,
sempre has de recordar
una cosa que ja saps..., i que és base principal,
però que oblides fàcilment:
LA LLUM JA ÉS EN TU

La pròpia màgia és guia segura.
Quan perdut per estranys camins, diries que s’equivoca,
si estàs alerta veuràs, que tot és part del joc.

A bon port t’està portant!
Confia...
Obre la Ment...

EIXAMPLA L’ESPERIT





Tan si plau com si desplau

Aquesta imatge és com és.
Igualment, la vida.

Més enllà d’idees preconcebudes
-preferències, desitjos, ideals, somnis...-
moltes coses resulten difícils de canviar.
Convé aprendre a discernir les que sí i les que no.
Amb les que queda clar que no...,
de que serveix barallar-s’hi?

El que és, és evident per sí mateix.
Normalment, quan ens plau, estem contents...,
però si destorba o desagrada, ens queixem i resistim.
De moment, convé acceptar-ho tal com és,
per evitar cansar-se inútilment.

Si ha d’arribar un canvi, al seu temps ho farà
Que quan giri el vent no et trobi endormiscat!,
o entretingut en intranscendents combats.

Mira cap on vulguis...
El què és, s’imposa per sí mateix.
És com és..., acabat i a mig fer.
Camí i Destí.

Cultivant la saviesa, procura avançar serè,
acollint, valorant l’experiència de l’instant...,
de la vida tal com és.

NOMÉS POTS VIURE L’ARA

Desplegar l’avui és suficient.
Demà no arriba mai.




.

Per cada instant,

agraïment.
            Els sentits, el cos, la ment..., són una rara meravella. Infinites les possibilitats de gaudi: tot l’habitual desplegament sensorial, perceptiu, cognitiu..., simplement viure!


            Sovint, mentre tot funciona bé, al miracle de la vida no li donem gaire valor. Solem donar per adquirit “el que som i el que tenim”..., a vegades fins que ho perdem... Trista condició!


            Darrera cada presència, sempre s’hi amaga una absència. Una disfunció, petita o gran pèrdua, accident, malaltia..., activa infinites possibilitats de dolor i sofriment... És condició terrenal, peatge necessari... Vivint, la vida es va gastant..., fins que es trenca.


            Dolor i sofriment són un clam, crides a la calma. Mestres rigorosos que, rompent el costum, mostrant la caducitat, fan qüestionar-ho tot..., obliguen a canviar, obren nous camins, demanen transcendir culpes, records, desitjos i pors... Acollir la Realitat.... Cultivar el despertar.


            Observa el gran valor de cada cosa i circumstància..., el constant misteri de la vida... Cada moment!


Pel que hi ha i pel que ets, pel que tens i el que no tens...


Per cada instant,

agraïment!









Fins en la nit més fosca,

encès el fanal de la consciència,
s’il·lumina la tenebra més profunda.

Si t’endinses en la foscor amb confiança,
hi descobriràs tresors insospitats.


En el gran teatre del món,
acceptar-te és important.

Respectar el més autèntic i sagrat,
per poder viure amb plenitud.

Sabent que la revolta és part del joc,
que acceptació no és resignació poruga.


 A tota hora, lloc i circumstància,
LA PRÒPIA MÀGIA ÉS PRESENT.
Cultivant-la, més i més es reactiva.

Sovint per insospitats camins,
transcendint raonaments et va guiant.
Acomplint el teu Destí.

No te’n pots pas escapar.
Fins els astres obeeixen puntuals.
Millor abraçar-lo amatent.

Faci bona o mala mar.
Somriu.






Transcendir certs límits

Es diu que no es pot..., però, tu ho has provat?
Si no ho has provat, com ho pots saber?
Diuen que no es pot..., però es pot provar.
És un joc d’expandir la ment,
d’afinar l’Esperit.

Veure l’invisible. Escoltar l’inaudible.
Pensar l’impensable. Expressar l’inexpresable.
Diuen que no es pot..., però s’hi pot jugar!
Comunicar l’incomunicable. Transformar l’intransformable.

Diuen que no es pot...
Ens ho hem de creure si no ho hem provat?
Aquest afluixar-estirar..., veure-imaginar... 
Voler anar més enllà del què ens limita...,
no ens ja començar a transcendir-ho?

Flexibilitzar l’inflexible.  Superar l’insuperable.
Estimar l’inestimable. Realitzar l’impossible.

Diuen que no es pot. No poder ens limita.
Diuen que no es pot..., però s’ha de intentar.
Per anar més lluny. Per poder volar.

Qüestionant “veritats” admeses...,
inventant nous camins...,
superem  limitacions, falses fronteres...,
S’eixamplen els límits.

Apareixen noves visions.
Els mons de la Màgia, la Màgia del món.

ESPERIT DESPLEGANT






Represento intergalàctica entitat
reparteixo llum


Et proposo un joc...,
que molt lluny et pot portar...,
que pot fer molt brillar el món.

  Intenta sentir, comprendre a fons
el sentit profund d’aquestes paraules:

TOT ÉSSER, CADA COSA 
 tot instant
ÉS ÚNIC, MÀGIC, SAGRAT


Procura aplicar-ho a la vida quotidiana.
Ves-hi jugant.

tot en serà transformat


COPSAR LA UNITAT,
VIURE LA MÀGIA,
SENTIR LA SACRALITAT

Sacralitzant,
acollint,
la vida es fa Vida!

 MÀGIA EN ACCIÓ








Estic present en tot

Al cor del moment..., al centre de l’àtom,
l’existència sencera gira al meu voltant!

Res se m’escapa. On s’amagaria?
Devoro microbis, animals i humans,
petits i grans imperis, sistemes, religions...
Engoleixo planetes, estels i galàxies,
segles i mil·lennis..., infinits enllà.


Exhaureixo el temps dels rellotges,
gasto modes, agendes, noticiaris...
Cremo expectatives, faig tot caducar.

M’empasso la vida, arraso constant.
És el meu treball..., no s’acaba mai!


SÓC SEMPRE PROP TEU...
Tant, que sovint no em veus!


Observa:
Tot va caient en el pou sense fons del passat.
Destrueixo cada segon..., just acabat d’arribar.
Dissolc contínuament l’espai que ocupes
i la matèria que ets i t’envolta.

Et menjo a petons i mossegades!
T’aniquilo constantment.
Cada instant et dono Vida...,
i te la torno a prendre.
Existir és..., permanent ressuscitar.

Alegria!




Cada moment

Ara,
existeixes en l’espaitemps.

Ets matèria alçada per la Llum.
Consciència sorgint del no-res.
Fràgil guspira,
enigma.

funàmbul al caire de l’Instant

Actor impecable
-seguint el guió Còsmic -
En el limitat i extens altar de la Vida...
—gran escenari..., tómbola boja..., circ immens—,
 representes inexorable el teu paper.

En continu equilibri.
Entre ahir i avui..., abans i després.
   Sí i no... Ser i no-ser... Tot i res...,

funàmbul al caire de l’Instant

Danses amb la Vida,
com una fulla al vent.
La Vida dansa amb tu.

Guiat per la Màgia,
et deixes anar...,  fluir..., surar...

Fantàstic viatge!











Cridat pels estels...

...surto del fons de la terra.

Cridat per la Terra...., vinc de llunyans estels.

Tu m’has cridat!

He vingut per ajudar-te en el camí del despertar.
A reconciliar sí i no, llums i foscors...,
plaers i dolors..., amors i desamors..., vida i mort.

Tot és dual en aquest món.
De la vida no pots voler-ne un sol costat,
 amb l’advers sempre et barallaràs.

Necessites expirar per poder inspirar...,
baixar per poder pujar, plorar per riure, morir per viure.


 Bo i dolent, deixa-ho passar.
Valora-ho tot..., sense aferrar-te a res.
En tot i cada cosa hi ha un missatge per a tu,
 constant, s’explica per sí mateix.


Més enllà de preferències, tot és com és.
El remei de moltes coses és no buscar remei.

Aprèn a jugar, a gaudir l’efímera realitat.

Dirigeix l’energia vers el que importa realment.

  La pau d’esperit.








El punt

És un concepte metafísic.
Representa Unitat, Principi, Centre.
Consciència. Presència.

S’expressa amb un punt físic. 
Es pot dir que tot és fet de punts.
Que cadascun és Centre.

El Cercle és un punt expandit,
un Centre projectat en infinitat de punts equidistants.
 En tres dimensions és una esfera,
imatge de perfecció i totalitat.

Centre és Unicitat, Esperit, Origen.
Perifèria és multiplicitat, matèria, manifestació.

CONSTANTMENT,
des del Punt Central,
des del nucli de l’àtom..., des del Cor del Cosmos...,
eixampla l’existència en infinites perifèries.

Vida fluint. Univers en expansió.
Gran enigma..., Màgia immensa.
Cada instant n’és un aspecte.
Punt perifèric.
Reflex del Centre.

Ara i sempre. Aquí i en tot lloc.
EL CENTRE ÉS PRESENT
consciència vibrant

TU








Es tracta de despertar

Trobar a la vida sentit per sí mateixa.

Si l’ull dorm, encara que obert..., no veig la Realitat.
Projecto prejudicis, no hi ha Visió..., estic com cec.
Si l’oïda dorm, tot i no estant sord, no estic atent.
Adormit el tacte, ni forma, ni textura, ni carícia...
Boca closa, ni gust, ni paraula, ni cançons...

Si la ment dorm, si la consciència dorm..., tot dorm.
No havent-hi observador..., no hi ha observat.
Adormir-se en la inconsciència, és no viure realment.

Es tracta de néixer, ressuscitar..., despertar!
Obrir la percepció! Tots els sentits,
destapar la consciència del present!,
descobrir l’essencial, en tu i al voltant.
Trobar a la vida sentit per sí mateixa.


Presoner en les foscors de la inconsciència,
atrapat en els vels de la ignorància,
desitjant ardentment veure la Llum...,
respirar net, ample i profund...,
es marcia un gran tresor...
Una Maga, un Mag tancat,

ARA ES VA ALLIBERANT...

Un esperit somnolent
QUE VALENT VA DESPERTANT

Trobant a la vida sentit per sí mateixa.

Alegria!






Aquí-ara

M’embolcalla un Cercle Màgic,
guaridor de dolors i patiments.
Em dóna llum i energia per acollir la Realitat:

L’humà proposa..., Cosmos disposa.
Per bé o per mal, el que hi ha no es discuteix.

Més enllà de voluntat i desig,  tot va fent el seu camí.
Veig com la Vida fa i desfà.
No sóc jo qui la controla, sóc per ella controlat.
Simple part d’un tot immens.
De què serveix barallar-m’hi?

Abandonant resistències,
acollint l’incomprensible tal com és,
acceptant valent l’inevitable,
disminueix o desapareix el sofriment.
Així
guareix l’ànima ferida, s’ajunta el que semblava separat.
S’abracen les dues mans, de la vida els dos costats.
Dolor i plaer, gràcia i desgràcia, salut i malaltia.
 Matèria i Esperit

 El defecte es fa virtut.
Sense deixar de ser jo, em dissolc amb l’Univers.
Acollint el destí, retrobo la llibertat.
De manera espontània, desplegant en l’espaitemps,
va florint el sofriment.



Per assimilar profundament..., rellegeixo a poc a poc.
Després..., tanco llargament els ulls.







Per còsmic designi

Ens guia una vocació.
Magues i Mags som jardiners, pioners, exploradors...
Cultivant la pròpia màgia, eixamplen els horitzons:
el món es veu com un immens jardí que cal cuidar.
Humanitzant-nos...
HUMANITZEM LA HUMANITAT

Ens acompanya creixent Llum...,
ens obre el cor i les mans..., la projectem al voltant.
Davant qualsevol revés, dóna equanimitat,
energia i valor per continuar el treball.

Per la Màgia aconsellats,
considerem l’entrebanc aprenentatge,
l’oposició, un estímul.
No ens rendim davant del fracàs,
és provocació per continuar cuidant,
oportunitat per aprendre a transcendir limitacions.

Cada obstacle amaga una lliçó.
La pèrdua comporta un guany.
Tot  problema, crisi, canvi, destrossa...,
mostra noves vies..., altres perspectives.

Aprenem alçant-nos i caient.
Amb paciència i humilitat, practicant, insistint...
Desprès de caure, qui s’alça és un altre...,
més despert i savi..., viu, alegre, compassiu...
Més Màgic

Magues i Mags som jardiners, pioners, exploradors...
Obrim camins de retorn al Paradís.








Un joc poderós:

Ajuda a reactivar la pròpia màgia.


MANDALA
Instrument de Contemplació.

Quatre quadrats materials, girant
dins d’un Cercle Espiritual que els conté i anima.
Expandeix des del Centre la Llum de la Consciència.
Ella ho fa possible tot.

En contemplar llargament un mandala,
LA PERIFÈRIA ET PORTA AL CENTRE,
I aquest a la perifèria.

Oscil·les entre extrems..., transites entre nivells.
Entre unitat i diversitat. Silenci i pensament.

La mirada enfoca i desenfoca.
La ment “respira”, concentra i eixampla...,
es relaxa, clarifica, transparenta.
Tot vibra en el present

Prens consciència de ser vida bategant.
DE TU MATEIX,
constant fluir.


Contemplar un mandala és i facilita el despertar.
Ho pots provar  tot seguit.

enllà i endins et portarà 







Ara ja ho sé

Jo volia grandesa: amor, riquesa, salut, bellesa...
Però em sabia insignificant: desestimat, pobre, malaltís, lleig...
Durant llarg temps ho vaig patir molt.
Ofuscat, refusava la meva situació amb insistència.
No podia acceptar la crueltat de la vida.
Quin mal havia fet, per ser així castigat?
Fins que, al final d’una llarga, trista i fosca nit...,
una fada em va dir:

Abandona inútils combats...
Com més aferrat estàs a l’ego, a desitjos i pors...,
quan l’anhel no s’acompleix o perds el que donaves per adquirit,
més gran és el patiment.


Deixa de comparar.
Tu ets com ets..., i tot és com és. 
Segurament, moltes coses no les pots ni podràs canviar.
Les que sí, treballa-les amb valentia. Les que no, accepta-les humilment.
Mira el que tens, el que hi ha..., veuràs que és molt.
Ets i t’envolten grans meravelles!

 Representa, equànime, el teu paper en el gran teatre del món.
Només tu pots desplegar la pròpia saviesa.
 Confia en l’ocult sentit.

ARA HO SÉ:
Des de l’herba més humil..., fins a l’arbre més alt...,
cadascú i tot té la seva raó de ser.
Ho entenguem o no..., agradi o desagradi,
té el seu lloc en un ordre que ens depassa.

PEL SOL FET D’EXISTIR,
tot Ésser, cada Cosa, tot Instant...
ÉS ÚNIC, MÀGIC I SAGRAT...
Digne de veneració, del màxim respecte.





Compassió pel sofriment

També el dels animals, és clar que sí!
I si ens féssim un xic més vegetarians?

Cada tros de carn o peix, pertanyia a algú que ha mort per tu.
Cada gra de cereal..., verdura, tubercle, arrel...

El gran es menja al petit..., i el petit es menja al gran.
Finalment, insectes i bacteris devoren tot el que cau...,
és condició terrenal, del cos, només en queden els ossos.

Ja que tenim que menjar, convé ser moderats.
“La qüestió és menjar per viure, no pas viure per menjar”.
Ja que ens hem nodrir..., cal respectar l’aliment,
tractar-lo bé i, tant que possible, no causar-li dolor.

Animal o vegetal,
que la víctima sigui respectada, apreciada...,
degustada amb reverència.
Ha perdut la seva vida per alimentar la teva.
Agraeix la immolació.

Menjar és un ritual Sagrat,
que molts no poden dur a terme i altres solen profanar.
Són milions els humans patint fam, desnodrits fins a la mort.
Altres, sobrealimentats, intoxicats...,
l’ànima embotada per tant consum de tot.
Sortir d’aquest malson és important!
 
Maga i Mag..., procurem tot respectar,
així fent, a nosaltres mateixos respectem.
I en la taula, que és altar, venerem tot aliment.

ÉS SAGRAT







La vida et porta

De molts milions de llavors humanes...,
ets l’únic supervivent.
D’entre totes només tu vas accedir al premi sagrat,
al mític regal:
esdevenir humà.

L’aventura continua.
El camí sorgeix avançant.
Cada pas és un pas més..., i un pas menys.

Existint entre dolor i plaer, passen dies, mesos, anys...
Com un somni, i tanmateix, ben real.


Ets un microbi..., i una galàxia
 Petit i gran.
Estàs en el món i el món està en Tu.
L’inventes, projectes, recordes i oblides.
El fas i desfàs..., et fa i desfà.

 Ets el Centre del Propi Univers.
U i múltiple. Principi i final.
Subjecte i objecte.
Misteri envoltat de misteris.
Guspira conscient


 Mai l’òvul fecundat hauria pogut això imaginar.
No et preocupis, deixa fluir.
El Camí et porta.
 CONFIA









Ara sóc alliberat

Havia estat captiu.
Ajudo als presoners atrapats en dualismes.

He escoltat els teus sofriments.
Et queixaves del que limita o empresona...,
desitjaves claredat, energia i màgia per alliberar-te.
Te’n donaré.
ARA MATEIX!
Respira fons.


ENCANTERI ALLIBERADOR

Sento que estàs llegint..., et veig!
Tu també a mi em sents i em veus.

Travessant l’espaitemps...
Ara,
 ENTRE TU I JO, UN PONT DE LLUM
Intensitat


DES D’ARA,
em passaré tots els dies, totes les nits, tota la vida
aquí, en aquesta pàgina..., i en la teva memòria.
Mirant-te cada vegada que em miris...,
parlant-te quan rellegeixis o em recordis.
Sempre disponible per ajudar.

Ara i sempre.
T’ENVIO ENERGIA
Bon Amor i bon Humor.
 







Sempre

Fins en la més fosca nit...,
confiant, esperant, actuant, arribarà l’alba.

La Maga, el Mag...,
mai ens abandonem a la dissort.

Ni les més grans calamitats ens desvien del Camí.
Quan el dolor mossega el cos,
si plora el cor o sofreix la ment,
quan l’ànima sent enyorança profunda...

SEMPRE
Envoltats de foscor..., guspiregen els estels.
En el desert més ardent, hi verdegen els oasis.
Darrera la tristesa..., batega l’alegria.
Amagada en la mort..., la Vida!

SEMPRE
En el més profund,
traspassant gaudi i sofriment...,
els Mags trobem un recer.

Estimant-nos i estimant,
Acollint la Realitat.

SEMPRE
Fins en la més negra nit, o el migdia més encès...,
confiant diligents, sorgiran noves llums.
Aires refrescants.

altres horitzons
              




Màgia quotidiana

Duro tan poc en l’espaitemps etern...
És tan immensa la meva petitesa...
Sóc vida surant en el gran riu de la Vida.
Què puc fer per mi mateix? Tinc tan sols voluntat pròpia?
No depenc de la força del riu? Dels impulsos del Tot?



ORACIÓ AL GRAN ESPERIT
Camp Unificat

A la màgia quotidiana, ajuda’m a despertar.
Ensenya’m a navegar la vida.
Dóna’m Llum i valor per apreciar el viatge.
  Saviesa i bon humor.
Saber avançar somrient..., deixant un rastre de Llum.
Poder abraçar-ho tot.



Si ho sents amb claredat,
i perquè és tu mateix..., n’ets un reflex,
el Tot sempre és apunt per ajudar.
Llavors, el món apareix canviat.
Canta l’Esperit en cada cosa

És la Màgia eixamplant...,  el riu fluint.
A poc a poc, ràpidament, vas navegant camí de la mar...
Per tant regal,
agraïment.







Intens

Amagat entre les hores,
existeix un Temps Secret
que no marquen els rellotges.
Despert-Tranquil-Feliç
T r a n s p a r e n t
Màgic!

Transcendint el temps profà,
 mesurable i passatger..., pàl·lid rastre en la memòria,
apareix l’Instant Sagrat.
L’ETERN PRESENT

Inclou actor escenari...
Passat i futur s’hi troben.
Res més hi ha.

Apareix-desapareix.
Renovant-se perpètuament, passa sense passar.
El Present sempre és aquí

El riu no canvia de lloc, l’aigua baixa seguit,
el món belluga constant...,
sobre un fons de temps immòbil?
Impossible d’explicar, sentir-ho és més senzill.
Tot plegat és part del joc,
un aspecte del Misteri.


Contemplant llargament la imatge...,
i tancant una estona els ulls...,
el podràs sentir...,
noves llums en sorgiran.







Tot és misteri i màgia

Si mires endins:
Mons dins de mons fins l’Infinit.
Mirant enfora:
Mons dins de mons fins l’Infinit.

Matèria endins..., no es veu final.
Cosmos enllà..., tampoc se’n veu.
Sempre hi ha un més endins i un més enllà.
Profunditat..., Immensitat..., Eternitat.

Endins i enllà estan fets del mateix:
Energia omnipresent, àtoms girant...
Vertiginoses partícules quasi imperceptibles,
ínfimes en espais sense fi.

Més enllà de tota humana comprensió,
mons dins de mons fins l’Infinit.
Tan prop i tan llunyans! Tan iguals i distints!

I tot vibra al mateix temps!
Tot existeix.
Simultani a cada instant!

Mons dins de mons fins l’Infinit.
Tancats els ulls, els pots sentir, pensar, imaginar...,
els ulls oberts, els veus resplendir...,
esteses les mans, tocar.

TOT ÉS MISTERI I MÀGIA

consciència desplegant









El sol de la màgia

És Vida esclatant..., Amor resplendent.
Del teu interior s’emporta l’hivern.
Ja és primavera!

Apareix el desig de créixer.
Es desprèn el que destorba:
proteccions inútils,
velles closques, fulles seques, cosa morta.

Arriben aires càlids, amables...
Descongelen pensaments i sentiments.
Porten noves accions, revelen altres paisatges.
Possibilitats immenses.

Cada dia més, cada instant que passa...,
et sents renovat..., inundat de Llum.
T’envolta sencer.
Sorgeix dels teus ulls..., il·lumina el món.
            LA MÀGIA ÉS PRESENT




 ACOLLIR EL MISTERI
Eixamplar la ment..., obrir cor i mans...
Abraçar el Destí,
expandeix l’esperit.

Convoca el poder.
QUE ARA ÉS AQUÍ







Hola! sóc un geni enjogassat!

Et proposo un joc que tot seguit podràs fer:
contemplar-te en un mirall..., llargament...
Aviat et veuràs transfigurar!

No t’espantis...!  és normal.
La vida apareix sempre diferent...,
és canvi constant al contínuum espaitemps.
Tota realitat és virtual, relativa, polifacètica.

No tens una sola cara! En tens milions!
Ets cadascuna..., i no n’ets cap!
No t’ho creus? Pensa-hi una mica:
de la infantesa fins ara, quants rostres han passat?
i quants en passaran encara?
No té, tot a cada moment, un aspecte distint?

Existir és incessant transformació.
Els rellotges no s’aturen..., ni el planeta de girar.
Cada instant es dissipa com vapor.
El passat són petjades a la platja ran de mar.
Tot és un Gran Joc! Un miratge! Una il·lusió!
Una il·lusió ben palpable, ben real.
Ésser consisteix en acceptar la inexistència.


RECORDA EL MIRALL!
Si ara et pots mirar no ho deixis per demà.
Només l’Ara existeix. Demà no arriba mai!

Observat..., contemplat calmadament...
No et faci por trans-figurar..., deixa fluir...
Experimentar el canvi, en tu i a l’entorn.
 ÉS APASSIONANT





Pacificar la ment ajuda a despertar...

Sol estar molt activa, endins i enfora, molt  bla, bla, bla...

            El pensament és eina magnífica i poderosa que convé apreciar, educar, expandir, compartir..., sense ell la Humanitat no existiria. Permet comprendre, viatjar en el temps, imaginar, crear...

            Però en excés, o enfocat en pre-ocupacions i futileses, una boira de conceptes obscureix la transparència del present. Ocupats en afers sovint trivials, ens perdem l’única, tangible però insondable realitat.

            Per poder ampliar les pantalles perceptives, convé apropar silenci i pensament. Hi ha un temps per parlar i un temps per escoltar.



PROPOSEM UN JOC...
 que ajuda a pacificar la ment.

En arribar al món, un primer glop d’aire omple els pulmons.
Sense pausa, seguirà entrant i sortint..., fins al darrer sospir.
Respirar és aliment primer, ritme vital.
Tanmateix, hi estem tant habituats, que poca atenció hi posem.

Concentrar-te en la respiració...,
Sentir  l’aire entrar i sortir...,
observar l’oscil·lar entre buit i ple...
Silenci i pensament.
Tot i res.

acollir els pensaments i el silenci que hi ha entre ells

  Practicar-ho és
   Màgia en acció








Ets destí i voluntat

Objecte i subjecte,
interrogant i acompliment,
vida expandint.


Cultivant la pròpia màgia
s’aparten les boires..., mil foscors se’n van.
NOVES LLUMS ARRIBEN,
 tot es veu més clar.


Qüestionant veritats admeses,
descobrint per tu mateix,
abandonant el que destorba,
assumint la Unicitat...,
apareix el Món Real.

 Constant metamorfosi.


Mirant enfora observo..., contemplo.
Mirant endins, reflexiono..., medito.

Enfora i endins es troben,  
dens i fluid s’abracen..., jo en sóc feliç.

Reconciliant Cos i Esperit,
tu i jo..., nosaltres i ells...,
compartint singularitats,
sorgeixen noves vies,

amples espais





Viure és un somni efímer

Estrany, imprevisible viatge.
Tragicomèdia, circ immens.
Un instant que va passant.
Tot Misteri.

És experiència de tu en l’entorn.
L’escenari on desplega l’ésser constantment.
Tot és reciprocitat..., tu i entorn inseparables.

VIURE
és caminar el propi camí..., interpretar el personal guió,
explorar amb ulls desperts cada cosa i circumstància.
Realitzar pas a pas la pròpia màgia.

És Consciència
sempre present, sempre canviant...,
esclat de percepció..., bombolla de Llum.

VIURE
és escalar la particular muntanya i arribat al cim...,
gastat el vehicle, acomplerta la missió,
descansar per sempre?, tornar a començar?
Volar mes enllà?

 No et preocupi!
Res dura, l’existència respira, vibra, apareix i desapareix.
El tot, fa i desfà a cada instant.
Cada cosa té el seu temps.


Mentrestant, relaxat, confia...

VIURE L’AVUI ÉS SUFICIENT

la Vida és Ara






Sóc fantasma juganer...

Enviat del Gran Esperit...
Un mestre singular. Jo t’ajudo a despertar.

Per camps, pobles i ciutats, autopistes i camins...
travessant els cels o navegant la mar..., per tot arreu m’apareix-ho dia i nit,
espantant al personal de maneres diferents.
Algunes són divertides, altres horripilants.
El repertori és immens. No té final.

Ens podem trobar en el lloc més impensat..., sobtadament!
Prou bé que ho saps!  Tard o d’hora arribarà!
Te’n voldries protegir, voldries tot tenir segur...,
però no em podràs esquivar..., sóc part del joc!
condició d’aquest món, de mi mai podràs fugir.
Tranquiiiil...! De fet sóc gran aliat. Un bon amic.

Un ensurt desperta molt..., t’obliga a reaccionar.
Et trec d’acomodaments, inèrcies, costums... 
Aviso de perills, obligo a transformar-te...
Altrament et quedaries avorrit, endormiscat.

Jo et faig tremolaaar...! Et mostro la mooort...!
T’ensenyo, t’ajudo...,  a viure intensament.
Potser no com tu voldries, però t’hi has de conformar.

Espera’m relaxat..., però no adormit,
que quan em presenti no et trobi despistat,
i maldestrament de mi et vulguis defensar.

Només la pròpia màgia et pot ser útil,
per assumir l’espant  i aprendre’n  la lliçó.
Només ella et pot guiar. Jo em limito a provocar.

Tu sempre apunt..., relaxat..., atent
a l’essència del moment, vigilant com un gat.
És gran ocasió per entrenar l’esperit.
Recorda-ho sempre: Jo t’ajudo a despertar.




Abans de néixer i després de morir

espaitemps infinit


A la cruïlla,
ARA,
dues eternitats es troben.
Contínuament


Entre abans i després, ets una guspira.
Efímer miratge...,
i, tanmateix, el centre de tot.


Sense principi ni final, incessant, tot es renova.
Sorgeix i retorna a Sí Mateix.
Mai igual.



 INSTANT PRESENT
INSTANT ETERN


ARA MATEIX
AQUÍ
flueix poderós

tremola fugaç












Alegria i bon humor!

 Que això dura el què dura!
Sóc... Ja veus qui sóc... La Vida..., la Mooort.

Sempre tinc gana. Mai en tinc prou.
D’aperitiu, deu mil infants..., són molt tendrets!
De joves me’n faig un tip..., sí, un xic verds...,
però estan ben bons! Bellesa i gràcia!
Els adults em plauen molt..., més saborosos..,
tenen més cos, estan més fets..., són un bon plat!
Els vells.., exquisits! Ja ben madurs, postre ideal.
De tots plegats me’n llepo els dits! No en deixo cap!


T’ALÇO DEL NO-RES
De la terra et trec..., et dono vida..., t’envolto de llum.
T’omplo d’aigua i sol..., i d’aire els pulmons.
Et dono esperit per volar..., alt i profund.
Et regalo ésser per un breu instant en l’Eternitat.
Et sento queixar?, en voldries més?
Si per a tu ja és molt! Més no en pots tenir..., és petit, l’envàs!


Arribat el moment, la Vida de nou et prenc.
Aquest personatge, tu, ja mai tornarà.
Però tot continua.
Consciencia renovada.
Altres aventures!

Sempre igual, sempre distint...,
l’Esperit es vesteix d’humà.
És un Joc immens.
ARA HI ETS PRESENT
Aprofita el temps!





S’escindeix la unitat

Per poder jugar amb sí mateixa?
Mirar-se...? Pensar-se...? Sentir-se...?
Per poder-se abraçar?
S’oblida..., per recordar-se?
Es fa vida..., per poder morir?
Mort per renéixer?

S’escindeix la Unitat.
El Tot es mostra en parts,
l’Eternitat es fa temps,
el temps, instant.


ARA
contínuament,
l’Esperit fecunda la matèria.
Tu n’ets el fill.

AQUESTA CONSCIÈNCIA
AQUESTA PRESÈNCIA
Pont entre Terra i Cel.
Llampec en la nit


Juga la Unitat a diversitats.
 Sí i no s’alternen.
Vida i mort es besen.

Sofriment i èxtasi.
Misteri i Màgia.

constant esclat




La Màgia és aquí

El Cosmos  gira, s’expandeix seguit...,
de l’àtom a les galàxies, tot va seguint el seu curs.
Les estacions se succeeixen, el sol surt cada matí.
La fruita cau quan és madura.

Petit i gran, tot arriba al seu moment.
Aquestes lletres t’estaven esperant.

La paraula porta al fet
—còsmic designi, espontània voluntat—.
L’hora és arribada,
retorna ja adulta, la mirada de l’infant.
Sempre.
la màgia és aquí


Simplement llegint, respires tranquil.
Serena la ment..., despert l’esperit.

En cada nova línia, el futur va sorgint.
Sents l’espaitemps,
             vibrant en l’instant..., flueix el misteri,
és tu mateix
tot el que t’envolta


Alça la mirada, observa l’entorn...,
entra pels ulls..., finestres obertes.
Tot és ple de llum, forma i color,
existència..., vida...

la màgia es aquí

              






Convé anar-ho recordant,

perquè sovint ens n’oblidem

Contínuament, es desplega la Unitat en polaritat generadora. Sorgeix la simple i complicada existència dual, la constant vivència de l’oposat-complementari: néixer i morir, plaer i dolor, riquesa i pobresa, salut-malaltia, joventut-vellesa, amor i desamor...

            Valorar, desitjar, preferir el costat “positiu”..., devaluar, témer i voler defugir el “negatiu”..., genera fortes oposicions, desequilibris extrems. Origina mil problemes, conflictes i patiments. Cansa, desgasta, enterboleix la Vida.

            Veure la recíproca dependència dels oposats, assumir que són inseparables, parts dels mateix fenomen,
t’allibera d’un gran pes.


            És medecina per retrobar la Pau, codi màgic que dona accés a l’essència profunda..., allà on Terra i Cel es troben...

on la Màgia resplendeix.




Retornant al coneixement de la Unitat...
tot apareix més lleuger,
menys important.

Reconciliar oposats.
Fluir amb el procés.

Màgica dansa!








Aquí, ara, sempre...

...en qualsevol lloc i circumstància,
bon Amor i bon Humor són gran ajuda.
Estimulen l’alegria, són bàlsam pel sofriment.
Si endins i enfora somrius, tot anirà millor.

Per poder realment somriure,
conscient de ser fragment de Quelcom Immens,
sabedor que tot passa, convé a tot treure importància,
acollir equànime la realitat, cultivar la lleugeresa.
Procurar pacificar.

Resistir estanca..., acceptar transforma. 
Veure i conèixer la feblesa dóna força.
Qüestionar les foscors, revela noves llums.
Assumir la mort, fa valorar la Vida.


Acollint punxes i flors, el món apareix canviat.
Floreixen les alegries..., també els patiments.

Desplegant forma i color, exòtiques o conegudes,
variades, incomptables són les flors!
Acceptant-les tal com són, de totes sorgeix un ram!
Harmonia bellesa i gràcia, són als ulls de l’observador.
Tot depèn de com es mira.

Aplicant la pròpia màgia...
—calma, suavitat, amabilitat—,
 també a l’infern hi creixen flors!
Si endins i enfora somrius,
TOT ANIRÀ MILLOR





Ets una espurna conscient,  

existeixes
immers en un inconcebible oceà d’inexistència,
un no-res ple d’infinits potencials.



OBSERVA AIXÒ QUÈ ETS I T’ENVOLTA...
és..., i ja no és!

Brilla fugaç! Passa volant!
Renova seguit. Mai s’atura.


Tanques els ulls..., i tot s’esfuma.
Quan dorms profund..., on ets?


El passat...?, ja no hi és!
El  futur...?, no ha arribat!


El món apareix i desapareix sense parar.
Contínuament surt del no-res..., i al no-res retorna.



Tu passes.., tot passa..., què queda?
l’etern present fluint constant


CONSCIÈNCIA
 








Amb l’Ego reconciliat,
l
a Màgia flueix millor

              Ego és identificació amb la pròpia imatge, separació de l’entorn, conflicte, ansietat, por de perdre, ànsia de posseir...

            Orgullós, fàcilment se sent ferit, sovint està a la defensiva i, quan s’escau, preparat per escometre.

            Tot ho vol etiquetar..., sempre xerrant! Sovint queixant-se, arriba a fer-se pesat! No és gens fàcil de convèncer, difícil fer-lo canviar. Consumeix molta energia, amarga l’existència.

            És un personatge rar, nascut de molt sofriment. Maltractat, atemorit, atrapat en mil inèrcies i presons...

Necessita comprensió i estimació.

Reconcialiar-te amb ell és cosa molt important.
ESTIMAR-LO ÉS ESTIMAR-TE
—que no vol dir consentir-lo—


L’ego és part necessària, un factor molt important.
Pacificat, harmonitzat, integrat en el conjunt...
és clau per accedir al regne de l’esperit.


            Convé  mostrar-li el seu lloc. Amablement, amb paciència, compassió, suavitat..., se l’hi ha d’explicar bé que ell no guia la nau, que és un simple passatger..., que si no fes tant soroll, tot aniria millor.


Amb l’ego reconciliat... la Màgia flueix seguit.








Ara

Aquí i en tot lloc,
eternament

Des del Punt Central Creador...,
des del Cor de l’àtom...,
des del Centre del Cosmos...
es projecta la Unitat en infinites perifèries.

Mons sense fi.
Aquest n’és un..., jo, una guspira.
esclat constant


ARA,
il·luminat per la Màgia,
conscient del Nucli Generador,
reconec la Meva Essència.


La Diversitat es retroba en la Unitat
la part en el tot..., el tot en la part.
Centre i perifèria.

cada moment es tanca el cercle

Experiència vital,
concentrada en l’instant.

 efímer i etern

TOT ELL MISTERI






Reactivant el paradís

Maga i Mag som pioners,
amants de la Vida.
En nosaltres i en l’entorn, obrim camins,
explorem noves dimensions..., deixem expandir la ment,
volar l’esperit.

Tot plegat sovint no és fàcil.
Entre el que un voldria i el que és, entre desig i realitat,
sorgeixen mil conflictes.
Petits i grans, fan moltes ferides, devoren molt temps,
generen problemes, ansietat, por, sofriment...

Lluitar convida a la lluita, resistir genera resistència.
Barallar-se amb l’obstacle gasta molta energia.
Relativitza’l, rodeja’l..., converteix-lo en estímul!
Busca altres maneres..., noves vies.


En aquest insòlit viatge, convé recordar
que viure és un estrany circ..., i gran escola.
De tot i tothom es pot aprendre.  
Cada experiència és part del joc...,
té sentit per sí mateixa.
Procurem estar a l’escolta, l’ànima oberta al món.

Practicant la pròpia màgia, una cosa es fa evident:
EXISTIR ÉS UN MISTERI A VIURE,
no una cursa d’obstacles ni un combat a guanyar.


Endavant,
amb Amor i Humor tot és possible!




Elevar

Alliberar-se de tot llast...
Superar la gravetat...
Transcendir.

Com tu,
sóc fill del Cosmos. 
Batega en mi..., i jo en Ell...
A Ell em lliuro, en mi confio.

Com a mi,
la Vida t’alça..., t’empeny cap el Cel,
el Cel de la Màgia.
Existeix en tu..., s’eixampla, il·limitada.

Com jo,
hi busques tresors, els tresors arriben...,
màgics pensaments, eloqüents silencis,
comprensions profundes...,
guspires vitals.
Les baixes a la terra.
activen l’esperit

Tu i jo..., i tots els altres
habitants de tots els mons possibles,
cadascun a la seva manera, realitzant el seu camí.
Retalls d’Univers..., un aspecte..., un moment...

una espurna que s’apaga-brilla

ENTREGAT A LA VIDA
Acompleix equànime el teu Destí.
Sigues Tu Mateix.
confia





L’ésser intern

És mestre i guia,
 el millor amic, l’autèntic Jo.

Eco del Gran Esperit.
Descartant prejudicis, passi el que passi, confia en ell.
Procura acollir amatent les seves decisions.

En tot lloc i circumstància,
si escoltes bé, sempre és present...

LA VEU INTENSA I SÀVIA

En la joia i la tristesa.
Relaxat o tens, guanyador o fracassat...,
en silenci i solitud..., o enmig del brogit del món,
quan la vida resplendeix i quan ronda la mort...,
si escoltes atent, la podràs sentir:

la Saviesa del Mag.
L’ESPERIT PROFUND

No sempre parla amb paraules,
aprofita tots els sons, qualsevol cosa o experiència.

Deixa’t amb ell fluir.
DONA’T TEMPS PER ESCOLTAR



Tancant els ulls...
ara pot ser un bon moment.



                                                

Fresc o ardent, acollir el present és felicitat

Atrapat en una presó d’angoixes, dubtes i retrets, considerava els errors comesos, els greuges soferts, els paradisos perduts, els amors no realitzats. Això era un gran pes, turbulència i confusió.

            Guiat per la pròpia màgia, ho vaig anar investigant. No va ser fàcil, tampoc difícil, de fet va ser un succés. Fins que vaig sentir una veu..., arribava de molt lluny..., sortia de molt endins..,. deia així:


LA REALITAT S’IMPOSA PER SÍ MATEIXA
Resistir-se al que és, cansa, desgasta, dol.

Abandona idees preconcebudes...,
de cada contingència n’ignores l’ocult sentit.
Sovint el que semblava negatiu esdevé positiu, o a l’inrevés!

Més enllà de tot humà raonament,
no tries el teu camí..., ets fitxa en un joc immens.
Cada instant tu ets com ets..., tot és com és.
El Cosmos ho fa ser així.

El passat va ser com havia de ser.
El present, és com és... El futur...?, ja està decidit!
Cap voluntat humana pot desviar-se ni un mil·límetre
dels incomprensibles designis del Destí.
Perquè tot acte volitiu és part del procés.


El Món Real és paradoxal.
GRAN MISTERI. MÀGIA IMMENSA
Mai el podràs entendre..., però el pots viure.
Assumint la realitat.

Sent tu mateix






Ets el teu món

La pròpia experiència.
Ets el què fas, mires, sents, penses...,
el que et fa fer, mirar, sentir, pensar.

Immers en l’espaitemps, ets esclat de Vida...,  
consciència de l’instant.
Tot apareix i desapareix contínuament,
mai no s’atura.

Els sentits són pantalles obertes.
Dins i fora, intercanvi seguit.
L’exterior entra constant...
Tu l’interpretes..., el projectes.
En realitat, només s’esdevé.


ARA I SEMPRE..., TU ETS AIXÒ
experiència del present
No el teu nom, coses, coneixements...
Tampoc la teva historia.
Només records.


Brilla l’existència.
Batega en tu, i tu en ella, sou inseparables.

Ets..., tot és..., de l’àtom a l’Univers...
Esperit fluint, sentint-se a sí mateix.


Ets vida vivint-se.
Màgia en acció




Sóc un ajudant

Fa mil·lennis que estic aquí,
observant la Humanitat,
aportant Llum.

He vist passar infinits dies i nits, guerres i paus.
De la cova al gratacels, néixer i morir deu mil generacions.
Jo sempre actiu, escampant guspires de saviesa.
Buscant reactivar la màgia que batega en cadascú.

Cada humà és únic i sagrat.
Misteri bategant..., potencial immens.
A causa del maltrace general,
tot està encara un xic endormiscat.

Però després de la nit apareix l’alba.
El Sol de la Màgia es va alçant,
la Llum, creixent inexorable.


Dia a dia es fa més clar per a molts...
NOMÉS L’AMOR POT SALVAR AL MÓN

Cada dia més ho aneu veient, sentint...
SOU ÀNGELS, I LA TERRA UN PARADÍS
Aquest edèn contaminat..., tant sofriment!

ÉS HORA DE DESPERTAR
Impulsar nous valors.
Humanitzar la Humanitat.

Comença per tu mateix.
REACTIVAR L’ESPERIT 
Cultivar la pròpia màgia.

Això anem fent!






Encanteri

Pot guarir-te de molts mals.

Dintre i fora són perpètua relació,
entre ells deixa’t fluir.
Deixa’t guiar per la pròpia saviesa.

En els mons interns s’hi amaguen mil dolors.
Ferides obertes, grans cicatrius, records punyents,
assedegats deserts d’Amor, esperant poder florir.
Des de sempre latent, un gran desig de plenitud.

Imagina:
 Ara, màgicament...
Descarrega pluja intensa..., l’aigua cau a devessalls...,
despertant moltes llavors, desitjoses d’aire i llum.

Sempre hi ha, entre dins i fora, trànsit constant.
Es dilata el temporal, amarant l’ésser sencer.
Tot queda net, impregnat d’acceptació i compassió.

IL·LUMINAT

Des del passat més  llunyà fins al present...,
i també futur enllà...,
culpes, pecats i greuges són perdonats!
El sofriment..., esdevé lleuger.

Ara, per art de Màgia, el desert es tot esclat!
Dins i fora, una rara floració.
Fins les punxes, fins les pedres treuen flors!
FLOREIXEN ELS PATIMENTS

Bella sorpresa!

CUIDA EL JARDÍ
alegria




Pensador i pensament...

...tu i entorn, lector i lectura..., sou inseparables.
            Ets el que penses, veus, fas i sents cada moment.

Però, encegats pel dualisme,
condicionats per la inèrcia, sovint no ens n’adonem.
Saber-ho, sentir-ho, és i eixampla el despertar.

Solem també prioritzar la figura i descuidar el fons.
Però sense fons no hi ha forma.

Darrera de tota figura, un fons la ressalta.
Si pots veure aquestes lletres, és per contrast amb el blanc.
 Les imatges, reals i virtuals, precisen una “pantalla buida”.
 Tota sonoritat, música o soroll..., un fons de silenci.

També, darrera el “soroll” del pensaments,
batega un fons de consciència silenciosa...,
bàsica pantalla que reflecteix tot.


Si tancant els ulls llargament, escoltes amb atenció...,
més poderós que qualssevol ambient sonor...,
també intercalat en l’habitual monòleg,
podràs sentir el silenci subjacent.
El constant vibrar de l’espaitemps.

Endinsar-te en l’amplitud interior...,
observar en ella el pas dels pensaments...
—ocells juganers, cometes errants...—,
et mostra l’Origen.

Eixampla l’esperit,
és màgia en acció.





L’univers, és uN...?, o divers...?

D’on va sortir...? D’on surt...?  Què és?
Finit...?, etern...? Hi ha altres universos?
Déu existeix? Què és? D’on ha sortit? Hi ha altres Deus?
 Per què estic aquí? Què és tot això? Té algun sentit?
On era, abans de néixer...?, era a algun lloc?
On aniré, després de morir...?, hi ha un després?
Què és la vida...?, i la mort?
 Tot plegat, és real?, o virtual?
Lliure arbitri...?, o inamovible destí?

La ment és plena d’interrogants.
Voldries solucions?


Penses que algú té respostes veritables?
Les religions..., no són imaginació?
Ciència i filosofia...,  no són investigació?
Les preguntes, tenen resposta?
O generen més preguntes?

Qui qüestiona? Qui respon? Qui observa?
Un procés, es pot conèixer a sí mateix?
Pot, la ment, controlar la ment?
Algú observa l’observador?
Qui pensa el pensament?
 Sent, el sentiment?
Pren, la decisió?
Qui actua?
Què sóc?
Sóc?
És?


Si vols realment saber, interroga al Mag interior.
No sabent res..., ell ho sap tot.


Reconèixer la ignorància és saviesa.
transcendeix ignorància i coneixement



Inconscient del més Sagrat...

...quasi sense adonar-me’n, sentint-me separat de tot i de tots, durant molts anys he malviscut, encongit per pors i limitacions..., atrafegat en la recerca d’objectius sense sentit. Poruc, confós, enlluernat per estranys déus, tot buscant la Vida he estat perdent-la.

Buscava on no era!

            Temps i temps presoner de les aparences, perdut, atrapat en la pròpia imatge..., esclau de variats desitjos i falses necessitats. Tot buscant la Vida he estat perdent-la.

Buscava on no era!

            Condicionat, enganyat, ansiós, infeliç..., consumit pel consum, posseït per les possessions, miserable en l’abundància, extraviat en mil miratges! Tot buscant la Vida he estat perdent-la.

Buscava on no era!



Però ara, se m’han obert els ulls...
veig sortides..., nous camins..., noves llums:
CULTIVAR CONSCIÈNCIA I SAVIESA
DESPLEGAR LA PRÒPIA MÀGIA


Tant a prop n’estava, que no la veia ni la sentia.
Buscava a fora i estava a dins!
Buscava lluny i era aquí!

Ara la sento!,  la veig!,  la visc!


ELLA ÉS LA VIDA






Cultivar l’autèntic és alquímia poderosa


v o l a r

                                     
elevant!

transcendint

ara mateix.

presència.
consciència.
creix poderosa la pròpia màgia...
Alliberada...

l’esperit desperta...
l’alquímia acomplint.
pujant...
Confiant, pujant...

noves llums!
aires nous!
lúcida, serena, alegrement del futur acollint l’interrogant...

superades les cadenes del passat... anem sent purificats.
A poc a poc, dels peus al cap,
Cremen culpes i pecats... egoismes i temors.

Tot seguit s’alcen potents..., flames d’Amor.
ARA AQUÍ, POSEM LLUM A LES FOSCORS






A vegades el mag cau a l’infern

Són proves que cal passar..., lliçons per desvetllar l’esperit.

Llavors...
la vida es fa gris..., absurd el camí.
Tot perd valor. Res no té sentit. Buidor infinita.
Mirada apagada.
Cara enfosquida, negres pensaments, tristesa profunda.
Cel sense sol, nit sense estels, bosc sense ocell.
On és la Llum?,  l’esperit?,  l’alegria?
Desesperació.


Si la vida ens duu per camins poc plaents,
quan ens trobem atrapats en estranys afers...
Si ens fereix el sofriment i no el sabem acceptar,
si perdem el que donàvem per adquirit...,
o lluitem contra l’inevitable,
sempre que l’Amor és absent,
arriba l’infern.


Quan l’infern arriba...,
observem-lo atents..., fem-hi una bona passejada...,
tal volta una estada.
            Molt s’hi pot aprendre!, però no ens hi quedem!
            Respirem profund..., alcem la mirada..., un petit somrís!
Invoquem l’Esperit! Convoquem la Màgia!


La Màgia és Amor.
Apreciar el moment..., confiar en la Vida.
Qüestionar el voler, cultivar l’Humor, no agafar-se a res...
Actuar valents o esperar pacients.

Relativitzar
ho transforma tot!
La nit s’il·lumina.




Cavalcant les onades...

...i en el fons de l’oceà,
quan canta l’alegria i quan plora la tristesa...
en tot lloc i circumstància,
amagada o evident,
batega la saviesa innata.

Travessant  bonances i tempestes,
màxim conscients a la cruïlla espai-temps...,
LA MAGA, EL MAG

Immersos en l’aventura quotidiana,
apreciant l’existència,
l’espectacle permanent.



Entre plaer i dolor flueix el riu de la Vida,
bons i mals moments formen part del mateix joc.

Deixant ser..., deixant passar...,
no agafant-te als uns ni als altres,
vas més enllà de tots.


Al cim de la muntanya o en el fons de l’abisme,
conservant despert l’esperit,
descobreixes Noves Llums.


Això què ets realment..., convé anar-ho expressant.
SER TU MATEIX  ÉS EL CAMÍ
Cada moment, lloc d’arribada.

ara mateix aquí llegint





Qui sóc? Què sóc? sóc?

Preguntar-t’ho intensament, investigar-ho profund,
pot il·luminar-ho tot...,
quan descobreixes que ets...,
màgia en acció.
 
De la infància a la vellesa, dic jo assenyalant-me el pit...,
tot i que és ben clar, que la vida em transforma...

On és l’infant? On, el meu jo d’ahir?, i el d’aquest matí?
Del matí a la nit..., d’abans a desprès...,
no sóc pas el mateix.

Cada moment és distint...,
apareix i desapareix, neix i mor contínuament.
infinits aspectes van passant


 Sobtadament se’m fa clar!
Sóc un..., sóc dos..., sóc tants...!

   Tants com instants té la Vida.



De sobte em multiplico!,  em divideixo!
Sumo i resto a mi mateix!
De cop, desapareix-ho.
SÓC I NO SÓC


  Tot i cada cosa és Enigma i Màgia.
Singular fragment de Quelcom Immens.


  Existència fluint.

transfiguració seguida





Quarta dimensió

Cultivant la pròpia màgia,
sense esforç, amb fluïdesa...,
com escombrades pel vent s’aparten les fulles mortes:
falses expectatives, velles pors, obscures lleis.

S’aclareixen turbulències,
EL PRESENT ES FA VIVENT,
la flama de l’instant tot purifica.

Abandono idolatries,
es desprenen, simplement.
Un nou poder apareix:
cada obstacle es fa petit..., ja no em tanquen les barreres,
tot forma part del Camí.
Retorna la innocència!, el perfum del Paradís.
Sorgeixen altres nivells...,
noves Visions.

Enamorat de la Màgia..., la Vida resplendeix...,
fins i tot quan és de nit.

En el més profund del cor...,
davant dels ulls i a flor de pell,
transcendint el temps profà...,
APAREIX L’ESPAI SAGRAT

Matèria i esperit es casen.
esclat conscient

QUARTA DIMENSIÓ





  
En la rifa quotidiana...

...jo reparteixo els regals i, quan toca, me’ls torno a emportar.
Com fruita madura cauen seguit, dins la meva boca plena de dents.
Els trituro, per fer-ne de nous. No s’escapa res..., ho reciclo tot!
Sóc el Creador..., i el Destructor. Donador de Vida..., i de Mort.


Tot és relatiu i provisional en aquest món.
Actors i escenaris no paren de canviar.
L’existència no s’atura, és perpetu moviment.


Té sentit aferrar-se tant on tot es mou?
Gastar tanta vida per aconseguir el que no es pot conservar?
Batallar costosament per coses que d’antuvi ja has perdut?
Per quelcom que, sovint, quan ho tens, aviat ja no t’és prou?

El que puja, baixarà..., el què apareix, desapareix.
És?, deixarà de ser...! Arrapar-se és sofriment!


Tot el que ets, tot el que tens, tot ho perdràs.
Constant et va arribant..., i es va esvaint...,
Fins el dia en que jo m’ho emporti tot.
De fet mai res havia estat teu!, era obsequi transitori.
 Amb gratitud, cada regal s’ha de retornar.


Venir i marxar, donar i rebre, guanyar i perdre.
Forma part del joc.


Recuperant l’esperit del joc, eixampla cor-ment-esperit.
Esdevens com el sol: resplendeix per a tothom.
Compartir amatent els teus tresors,
és font de felicitat.


Mentrestant, dia a dia vas madurant.
Procura estar sempre preparat per tot deixar.
Gaudint i agraint cada moment que t’és donat.



On NO ARRIBEN les mans comencen els ulls

Del que no estàs tocant el tacte no sents.
El que els teus ulls no veuen per tu no existeix.



AQUEST LLIBRE,
té i no té moltes pàgines.

Ara només pots veure aquesta.
Les altres són potencials...,
dormen en la foscor.

De fet, no existeixen.
fins que les mires



Cadascuna és fragment d’un tot més gran,
eco de moltes veus,
llum entre moltes llums,
reflex de quelcom ignot.

passat i futur s’hi troben

Forma part d’un joc immens
Que es remunta a l’alba dels temps.

el Gran Joc del Despertar




Convé aprendre a escoltar

A tu mateix i a l’entorn..., qualsevol que sigui aquest.
I molt especialment als humans que et van parlant
volent comunicar, amb millor o pitjor encert.

Variats ambients sonors ens envolten.
Alguns arriben de fora..., altres sorgeixen de dins.
Mil pensaments, variades veus, sorolls, musiques, cançons...
Molts ens són indiferents, altres, necessaris i agradables.
També hi ha els discordants..., no parlem dels feridors!
Acceptem o refusem, contínua, automàticament.
I, que més podríem fer?

Tanmateix...
Per desplegar la pròpia màgia,
convé aprendre a escoltar...
EN TOT HI HA UN MISSATGE PER TU
T’ho recomano amatent,
endins i enfora escolta alerta.


Però a vegades cal fer-se el sord i també el mut,
fins i tot el cec o el mort..., mostrar-se absent.

És raonable tancar totes les portes,
quan el que pretén entrar és obstacle evident...,
clar destorb en el camí.

Convé aprendre a discernir quan obrir i quan tancar.
ESTÀ EN JOC EL MÉS SAGRAT.

Respectar als altres, comença per respectar-te.
Escolta i obeeix la Veu Profunda.
Abandona el que fa nosa.

Sigues tu mateix




La roda del destí

Sorgida de la Causa Primera...,
misteri impenetrable,
còsmic guió.

Més enllà de tot humà enteniment...,
del bé i del mal..., de vida i mort,
impregna tota voluntat,
inclou acceptació i rebel·lió,
llibertat i esclavitud, creients i descreguts...

Cultivar el despertar,
també és LA RODA DEL DESTÍ

De tan evident, sovint no la veiem.
Obscura i resplendent, sempre rodant. 
Mai no s’atura.
Ningú, res en pot sortir.

Immersa en l’Esperit,
batega al cor de l’àtom, giravolta amb els estels.
Efímera en l’instant, eterna en el temps.


LA RODA DEL DESTÍ,
cada segon tot ho renova.
Tu ho fas tot..., però no fas res.

Ets un actor, el guió et guia!
Saber-ho, sentir-ho, es gran descans.

Agraïment.









Sobrevolant gravetats
— tot això que obscureix la pròpia essència—

Sota les àmplies ales de l’Esperit,
sóc Xaman Volador.
Per sobre les grisors del món, puc ensenyar-te a volar.
Pels laberints de la ment..., per espais espirituals.

Si vols venir amb mi...,
travessarem insospitats paisatges.
Albes lluminoses..., matins transparents..., migdies colpidors...,
tardes plàcides..., capvespres roents..., nits fecundes...,
somnis conscients.

Coneixerem, sentirem
oceans d’espaitemps, universos sense fons.
Escoltarem mil sons, mil veus...,
i un silenci interior més poderós que tot soroll.
Viurem...,
infinites situacions, percepcions i cognicions.

Apreciant tot, sense identificar-nos amb res
aquest és el secret—.
Entre experiències fluirem lleugers.


Si vols venir amb mi..., entrena de valent.
Cultiva la pròpia màgia
d’aquesta manera.

les ales van desplegant.










  A vegades la vida es posa difícil,

fatigosa, molesta, estressant. Aguda, agressiva, feridora.
Revoltar-s’hi és fer-se mal.

Maga i Mag aprenem de l’aigua:
de tan fluida no es pot tallar.
Està en cada gota, núvols, rius i oceans.
Va per on s’escau, neteja, alimenta..., però no es queda enlloc
—es filtra, purifica, s’escapa evaporant...—.
No té forma fixa, s’adapta al que hi ha.
La seva força poleix el més dur.
Amb paciència i humilitat, no oferint resistència,
tranquil·lament activa, segueix el seu curs.

Acollint la realitat, s’acaba la lluita
Veus que ets un més entre molts, no el centre del món.
Un glop de consciència, un tros d’Univers.

Disminuint la implicació, augmenta la pau.
Tot perd importància..., la Màgia sorgeix.

Els moments difícils passen més lleugers.
Les proves més dures troben un recer.

Bo i dolent..., deixar-ho passar.
La vida és un riu! Brolla constant!
Tu una gota en ell

Apreciar el present, agrair el què hi ha,
és font d’alegria i felicitat.

Amiga, amic,
deixa’t guiar per la teva màgia!,
portar pel Gran Riu!

endins i enllà





Tot és Màgic per a maga i mag

Perquè tenen Màgia en la mirada.
Sóc aquí per ensenyar-te a mirar màgicament.

Lliçó primera:
Bellesa i lletjor, agradable i desagradable, són relatius.
Tot depèn de com es mira.
Mirant amb bons ulls, sorgeix la Màgia.

Segona.
Reconciliant aparents oposicions,
calmes i tempestes, sí i no, vida i mort...,
sents la unicitat de tot plegat.
Comprens que ets part d’una Cosa Inconcebible
—aquesta mena de film tridimensional—.
Acceptant cada moment, cada escena tal com és,
l’ara resplendeix.

Tercera.
Acollint l’enigmàtica voluntat del Cosmos,
s’obre la Visió.
Sents l’aventura! Molta  intensitat!

D’aquesta manera, ara mateix,
et fas conscient de la Llum que ets i t’envolta...,
sents la constant presència de l’espaitemps,
aquest singular escenari que projectes i habites.
Negre sobre blanc, aquests signes que et parlen.


TOT ESDEVÉ MÀGIC
existeix al caire del no-res
quasi el temps s’atura








Imagina... recorda...
...és a flor de pell.

Va passar algun dia..., tornarà a passar...
Diuen que tot roda.

 Fa un matí fresc, calmat, transparent,
a l’horitzó, serralades nevades...
Aire pur..., silenci..., una gran pau.

Sobre un altiplà
—gran altar, lloc de trobada, espai ritual—,
un cercle de cendres.
Són el que queda dels avantpassats.
Memòria dels que vindran.
Roda eterna.

Al centre, un foc encès.
 Un cos s’hi està consumint..., potser el teu.
Les cendres alimentaran el cercle.

Passarà un any, passaran mil anys...,
tremolant a l’horitzó les mateixes muntanyes.
Serà primavera, estiu, tardor o hivern...

Altres focs cremaran.
el cercle es mantindrà,
la Vida gira al seu voltant.

Tu hi seràs present..., l’Essència Profunda.
Cremant..., o mirant. 
Amb un altre cos, amb una altra ment...

renovat l’esperit







És un “mestre” un xic estrany...
Perquè et roba el Paradís..., t’ensenya a estar vigilant

Egocèntric, rapinyaire, petit o gran dictador,
es presenta revestit d’importància, exhibint autoritat.
Intenta convèncer,  seduir..., però també pot mossegar...
Aquest és, al final, el seu últim argument.

Assegura que és aquí per ajudar-te i protegir-te.
Afirma que, sense ell, estaries ben perdut.
T’està fent un favor! Regalant un gran servei!

Quan la teva Visió travessa les seves màscares,
el pots veure tal com és, comprendre què està passant:
el guien velles inèrcies, egoismes i temors,
d’una estranya febre està malalt...,
s’anomena inconsciència d’Unitat,
ignorància del Sagrat i cobdícia de poder.

Afalagant o atemorint, et porta a seguir el costum,
és a dir, les seves lleis..., els patrons que el fan ser rei.
Mentre siguis obedient, et promet no fer-te mal.
O potser el bo i millor..., confort i felicitat.

De possessions i privilegis alimenta el teu anhel.
En aquest o en altres mons, et ven un paradís...,
que mai acaba d’arribar.
Perquè el desig sempre genera més desig.
Necessitats infinites, set insaciable...
Així..., quasi imperceptiblement,
esdevens addicte a la matèria, ignorant de l’esperit...

Banalitzant el sagrat, s’entronitza el profà.
Fàcilment, ni te’n adones que ets  presoner...,
probablement, de per vida hipotecat!,
esclau de mil miratges i falses necessitats.

Per no caure en cap parany, convé estar molt atent,
cultivar la pròpia màgia és antídot eficaç.
Prescindir del superflu, bon camí.







Travessant el laberint de la vida,
tot és canvi seguit.
Sempre envoltat de perills potencials,
per molt que et vulguis protegir, avances al caire del no-res.
Enlloc hi ha seguretat.
És fàcil trobar-te desorientat, mancat de sentit...,
potser immers en situacions difícils...,
constantment la mort rondant.

Tanmateix,
més enllà de tot enteniment, del bé i del mal...,
trobar-te perdut és condició humana, part de la vida.
És per poder-te retrobar.


Abandona culpes, pors, importància personal...
Conserva oberta la ment i el cor.
Alça l’esperit


Cultivar la pròpia màgia és gran medecina.
Fent camí, sorgeixen mols senyals orientadors.
En tot i cada cosa hi ha un missatge per a tu.

Mil guies es creuen en el teu camí,
 persones pròximes..., o desconegudes.
En qualsevol lloc i moment,
poden mostrar-se d’infinites maneres.
Convé estar alerta.

INVOCA  AMOR I HUMOR
Arribarà la paciència, ajuda i saviesa convenient.
Confia





L’esperit és llum
consciència de ser
Màgia desplegant!

Sense Llum interior, res d’exterior existiria.
Quan la consciència s’apaga, tot s’apaga.
La Llum neix de dintre, sorgeix dels teus ulls...,
del fons de la Ment, del Centre del Cosmos

Mentre ets viu,
en tot lloc i circumstància, la Vida la duus posada.
Simbiosi constant..., l’entorn t’embolcalla.
El recreen els sentits.
 Il·lumina la mirada.

La consciència surt del Més Profund.
És el fanal que ho mostra tot.


En els dominis de la ment personal,
experimentes, de forma singular, el món col·lectiu.
Perquè...,
només amb la teva llum pots veure el món,
no amb la d’un altre.


En tot moment,
la pròpia consciència, crea la pròpia realitat.
Única, personal, intransferible.

La Llum de l’Esperit resplendeix en tu.
PRESÈNCIA CONSTANT

Ésser




En altres temps...

Aparentment, jo era una roca com tantes.
Però tenia un estrany desig:
volia superar les meves limitacions...,
alçar-me sobre la terra, transformar-me, polir-me..., florir!

Algun dia, algú..., un mag, un àngel,
escoltaria aquesta aspiració profunda...,
i posant en relleu les meves singularitats,
donaria nou sentit a la meva existència.

Les altres roques se’n reien de mi: ingènua!, estúpida! 
Això m’entristia  molt...,
i sovint em feia dubtar, desconfiar de mi mateixa.

Tanmateix, tossuda, tant com podia fidel al meu somni,
mantenia viva la flama de l’esperança.
Així passaren moltes estacions, segles..., potser mil·lennis...


Fins el dia que un intens dolor em despertà...!
Tota jo era remoguda, desplaçada...,
copejada, arrencada a trossos, reduïda a pols!
Llargues hores, molts dies, eternitats durà el turment...
Vaig témer ser del tot destruïda,
lamentar haver desitjat transfigurar.

Finalment, s’acabà el trasbals.
Mentrestant, jo havia sofert una gran metamorfosi.
L’antic somni havia esdevingut realitat!

Gràcies, mil gràcies en dono ara a l’àngel transformador.
Per haver escoltat les insistents pregàries.
i no haver fet cas dels meus plors.


Per a poder desplegar la pròpia màgiA...

...convé vigilar el mundanal egoisme i també “l’espiritual”
—sol estar més amagat..., molts s’hi queden atrapats—.
Et fan prepotent, arrogant..., endureixen el cor.
Tergiversen, contaminen l’esperit, eclipsen la Llum.

Creus propietat particular els regals que et són donats?
Materials i espirituals, no són béns a compartir?
Un bon xic d’empatia és necessària, acompanyant.
No ets l’escolli’t dels déus..., ets un tros d’Humanitat!

Sigui quin sigui el teu nivell, ets igual de vulnerable.
En qualsevol lloc i moment, evidents o disfressats...,
poden retornar mil enganyosos i limitadors miratges.

Si vas per la vida relaxat, confiant, però atent...,
sorgirà el poder...!, sorgirà la Màgia!
Els fantasmes, els fondràs reflexionant, il·luminant...
Amb un gest, una oració!, una cançó...!, una mirada...!


Endavant amiga, endavant amic!, navega valent.
Vigila l’egocentrisme, prepotència, vanitat... 
El què la Vida et dóna és un regal, no pas mèrit teu.
És aigua corrent, senzilla, sense pretensions ha de circular.
Altrament, estancada, per tu i pels altres esdevé verí.

Si tu somrius, la Vida somriu, tot es fa més fàcil.
Aparta barreres, allunya la por, comparteix tresors.

Guiat per la pròpia màgia, no perdràs el nord!
Si el perdies..., respira profund, conserva la calma.
Retornarà convocant la Llum..., invocant l’Esperit.





Solem dormir unes vuit hores, un terç de cada dia

Un terç de la vida. Quan tens seixanta anys n’has dormit vint.

         Cada nit somniem..., vivències variades, mil aventures! Normalment els hi donem poca o gens importància. Sovint apressats, no tenim temps de recordar-les ni estudiar-les. També i sobretot, perquè em aprés a considerar-les irreals. Tanmateix, on és la frontera entre el real i l’aparent? Mirant el passat, la vida sencera, no sembla un somni? De fet, no té, tot plegat, una forta qualitat onírica?
         “Xuang tzu, va somniar que era una papallona. En despertar va preguntar-se: I si fos una papallona somniant ser Xuang tzu?”

     Els somnis són rares vivències, virtualment reals..., altres aspectes, nivells o dimensions de l’existència, inquietants, sorprenents, moltes vegades carregats de missatge i significat..., que sovint no sabem entendre.
En el món dels somnis potencialment tot és possible. Poden fer por els viatges metafísics. Superar-la esdevé més fàcil quan comprens a fons que, “el cos dels somnis”, no sent físic..., és físicament invulnerable.

     Tenim consciència diürna i també nocturna. Diversos interessants camps d’experimentació. En tots hi ha intensitat, aprenentatge, relativa consciència de ser. Concedir atenció als somnis, investigar-los..., ampliarà el teu camp de percepció i acció en ells. Això obre en la vida quotidiana noves visions.

     Quan despertes d’un somni nocturn, saps que estaves somniant. El que et semblava objectiu, ara et sembla subjectiu. El que vivies com real ara ho veus imaginari. Pàl·lid rastre de memòria que ben rapid s’esvaeix.
         Igualment passa en la vida..., quan transcendint inèrcies, condicionaments, pors i falses expectatives, despertes del somni col·lectiu..., quan esdevens realment adult, al reactivar-se Maga-Mag..., comprens que res té entitat pròpia..., és només experiència transformant... Aquest  present que no s’atura.

     Cultivant la pròpia màgia... la transparent mirada de l’infant, veus l’absurd de moltes coses, la falta de sentit de molts valors convencionals. El perillós i sofrent món que coneixem apareix com un repetitiu somni de gent gran, una mena de malson..., del que ja toca despertar.  
   
Magues i Mags, això estem fent.





Observant sense intenció,

tot es mostra de paraules despullat.
Revelant el què tens davant,
la mirada es fa finestra oberta al món.

Consciència



De sobte, indestriables, dintre i fora es fan un
Comprens, veus, sents amb claredat,
que tu i entorn, que tu i els altres,
no esteu, ni mai heu estat separats,
que tot i cada cosa és faceta, aspecte...,
part del mateix fenomen...
Naturalesa... Humanitat.



Intensament viu...,
tu i tot batega al caire del no-res!
ÉS
Existeix simplement.
exhalant presència


Sobrepassant tota expectativa...
Desplegant seguit...
Aquí..., ara..., sempre...

Vibra el Camp Unificat



PER PROBLEMES DE BLOGUER 

CONTINUA A LA PESTANYA LLIBRE DOS B