10.3.19

INICI- BON DIA I BONA HORA






BON DIA I BONA HORA

BENVINGUDA, BENVINGUT al blog de Kliment Olm

Qui és?


Sóc l'artista que va iniciar el projecte Rocaviva-Terra índia. Sóc aprenent de tot i mestre de res, un humà entre milions, un somni entre somnis, un grapat de pols... Sóc un tros de vida, una guspira de consciència... un instant en l'espai-temps.

Que és Rocaviva?

Situada entre la Cerdanya i l’Alt Urgell, és un laberint de senders, vorejats per més de 600 roques treballades, petites i grans. Davant del Cadí, a la carena d'una serralada, hi vaig construir una cabana-taller on vaig viure entre 1986 i 2013.  Vint i set anys obrint camins, treballant roques i movent-les quan calia...  També fent ceràmica, pintant i escrivint.


 Més informació a www.rocaviva.cat

Rocaviva fou declarada Bé Cultural l’any 2010 (pels Consells Comarcals de la Cerdanya i de l'Alt Urgell). El 2013 vaig haver-ne de fugir, degut al continuat mal tracte i vandalismes varis, perpetrats contra meu i contra l'obra. El projecte va quedar sobtadament aturat, casa i camins abandonats, l'obra a mig fer, moltes roques just esbossades. No hi he pogut tornar. Sota risc de ser assetjat i agredit, no puc ni posar els peus a casa meva!  

Tot això s'explica, amb fotos i testimonis, a la pestanya Document obert.



Què és Terra índia?

Rocaviva és un tros de Terra índia, un gran laberint abandonat... que somniem restaurar i treballar. Amb voluntat de poder-lo posar, al igual que ara Rocaviva, al servei de la gent, per ajudar-los a reactivar potencials, i anar entre tots generant una vida personal més satisfactòria, vers un país i un món millor. Que si no ens hi posem ja, pinta fosc el futur.

Expulsat de la meva ermita per la barbàrie, refugiat ara en una ermita urbana, he passat de la pedra al pìxel. No se encara que anirà sorgint en aquest blog... el propòsit és recollir en ell diversos aspectes, artístics i literaris, passats i presents, de la meva petita existència. No per cap ànsia d'absurda i ridícula vanitat, únicament per si a algú li són útils.

De moment només hi ha la pestanya citada, on explico com va començar el projecte i algunes de les vicissituds, traumes i conseqüències que em va tocar i toca viure. Les explico també, amb la  finalitat de que el meu treball i patiment serveixin per alguna cosa... i  especialment, per protegir dels vàndals a les persones que ara habiten la meva casa a Rocaviva. Es tracta d'evitar que els passi el mateix que a mi.  Cosa molt important i necessària. 

Voldria tenir prou vida per poder explicar igualment i compartir idees, bons moments i alegries... tanmateix, l'home proposa i el Kosmos disposa. El temps dirà.

Tot seguit i per acabar, copio un dels meus mantres. Gràcies a ell vaig poder sobreviure i sobrevisc als moments més difícils. Sense ell, segurament fa temps que hauria mort. Aquest blog no hi seria, i ara i aquí tu no estaries llegint-lo. Donem gràcies a la Vida pel miracle d'existir.




SÓN... LA GUSPIRA DE LA VIDA
i un bàlsam pel sofriment.




LA PESTANYA "DOCUMENT OBERT" ÉS INTENSA


intensa i forta... crida a reflexionar... Poc o molt i de diferents maneres, la violència variada, petita o gran, amagada o disfressada i la por que genera, ens afecta a tots i ens retalla les ales. En cada persona hi han potencials insospitats.

 mai es tard per reactivar-los
ser més conscients i coherents és possible

Per una vida més satisfactória, necessitem un canvi de paradigma.

Anar de l'animalitat cap a una plena humanitat.

Això comença cada dia, cadascú hi pot participar,
des del seu lloc i a la seva manera.

Respirar fons, obrir el cor, dilatar la ment...

Faci bona o mala mar, 
sempre endavant cap a més llum