VANDALISMES A ROCAVIVA
A l'obra i a l'artista.
>>> ENLLAÇ A PEU DE PÀGINA <<<
La meva casa a Rocaviva.
Atenció a la porta.
El primer atac
Porta provisionalment arreglada i segon atac > destruïda.
Uns tres anys va estar sense porta.
Moltes persones van entrar... totes les meves coses estaven dintre.
Mentrestant jo vivia en un pis a la Seu d'Urgell, on mai entrava la llum del sol.
EL RETORN
El maig del 2017, acompanyat d'uns amics, hi vaig tornar,
Amb l'intenció d'habitar la casa i posar el lloc en marxa.
Tot el matí ens va costar arribar-hi: l'autor dels vandalismes no ens volia deixar passar.
Els atacs esporàdics van continuar, de dia... i de nit.
Unes o dues setmanes desprès vàrem tornar a marxar.
Acompanyat, dues vegades més vaig intentar retornar.
Totes va tocar fugir.
***
AQUÍ EN EL MOMENT D'ENTRAR
Desprès de quatre anys d'absència i un xic envellit i avariat.
Vint i set anys després d'haver iniciat una fantàstica aventura.
Que a la barbàrie li va donar per assetjar, tot i que jo oferia compartir.
Malgrat les proves i el meu deplorable estat,
les autoritats en qui jo confiava, res van fer.
i res no fan.
Misteris de la vida.
Aquí en companyia d'un amic que em va acompanyar.
Se'm veu esgotat, traumatitzat per tanta brega... pell i os.
On és aquell valent que construïa casa i movia roques?
Però queda l'esperit viu i la ferma voluntat de persistir.
No havent estat el delinqüent penalitzat, continuant vigent l'amenaça,
contra meu, contra les persones que ara habiten a casa meva i contra l'obra,
des de la primera expulsió, fa deu anys que no hi he tornat.
Aquí s'explica i documenta el Cas Rocaviva:
En estar aquesta pàgina situada en un altra blog que funciona independent,
es repeteix a l'inici d'ella similar informació que en aquesta.
>>> VANDALISMES
