VANDALISMES A ROCAVIVA
A l'obra i a l'artista.
>>> ENLLAÇ A PEU DE PÀGINA <<<
La meva casa a Rocaviva.
Atenció a la porta.
El primer atac
Porta provisionalment arreglada i segon atac > destruïda.
Uns tres anys va estar sense porta.
Moltes persones van entrar... totes les meves coses estaven dintre.
Moltes van desaparèixer, altres les van destrossar els ratolins.
Mentrestant jo vivia en un pis a la Seu d'Urgell, on mai entrava la llum del sol.
EL RETORN
El maig del 2017, acompanyat d'uns amics, hi vaig tornar,
Amb l'intenció d'habitar la casa i posar el lloc en marxa.
Tot el matí ens va costar arribar-hi: l'autor dels vandalismes no ens volia deixar passar.
Els atacs esporàdics van continuar, de dia... i de nit.
Unes o dues setmanes desprès vàrem tornar a marxar.
Acompanyat, dues vegades més vaig intentar retornar.
Totes va tocar fugir.
***
AQUÍ EN EL MOMENT D'ENTRAR
Desprès de quatre anys d'absència i un xic envellit i avariat.
Vint i set anys després d'haver iniciat una fantàstica aventura.
Que a la barbàrie li va donar per assetjar, tot i que jo oferia compartir.
Malgrat les proves i el meu deplorable estat,
les autoritats en qui jo confiava, res van fer.
i res no fan.
Misteris de la vida.
Aquí en companyia d'un amic que em va acompanyar.
Se'm veu esgotat, traumatitzat per tanta brega... pell i os.
On és aquell valent que construïa casa i movia roques?
Però queda l'esperit viu i la ferma voluntat de persistir.
No havent estat el delinqüent penalitzat, continuant vigent l'amenaça,
contra meu, contra les persones que ara habiten a casa meva i contra l'obra,
des de la primera expulsió, a 2024 fa onze anys que no hi he tornat.
Aquí s'explica i documenta el Cas Rocaviva:
En estar aquesta pàgina situada en un altra blog que funciona independent,
es repeteix a l'inici d'ella similar informació que en aquesta.
>>> VANDALISMES
