CRONOLOGIA RÀPIDA
De com va néixer Rocaviva el 1986 i fins a 2024.
DES D’UN OASI AMB PALMERES, ALS CIMS DEL PIRINEU
Vivia jo en un oasi entre muntanyes, hi havia una font que sempre rajava abundant, omplint una bassa que regava la petita i fèrtil vall. Horts, fruiters, oliveres, ametllers i algunes palmeres.
Volia fer quelcom al servei de la gent.
No trobant ressò, no estant ningú disposat a canviar llur manera de viure, portat per un estrany designi vaig decidir marxar sol... quina insensatesa!, als antípodes, a la carena d’una serralada pirinenca, on feia vent i fred, no hi havia companyia, ni font, ni fruiters, ni casa on viure.
Buscar aigua, un ínfim rajolí, conduir-la soterrada des del bosc... construir una cabana...
Aquí ja l'obra un xic avançada, al principi ni càmera de fotos tenia.
Preparar un hort... on mai n'hi havia hagut, era cosa fonamental per a la supervivència.
Amb una cabana-taller-dormitori on guardar les eines.
Volia posar-la al servei de qui volgués passar-hi uns dies singulars.
Molt poques vegades va ser utilitzada, va faltar temps.
I encara, adossada a una roca, una altra cabana per a les visites.
Durant molts anys no tenia màquina de fotografiar.
Pau profunda, immens silenci... La cabana era una segona pell, una bombolla d'escalfor en mig del gel... una illa de llum en la nit profunda. Tancat a l'interior les hores eren llargues.
M'encantava fer ceràmica, mil idees van quedar per explorar... tanmateix...
Costava molt i el resultat era molt incontrolable, alguna vegada desastrós.
Fer obra i anar-la venent per anar sobrevivint?... no , no era això el que buscava.
Una pregunta continuava viva.
Realment perquè la vida m’havia dut davant del Cadí?
Que tenia, potser davant del nas, que jo no veia?
Un dia, contemplant una roca, hi vaig veure una gran cara que em mirava.
Pels de punta...
En un instant l’enigma va quedar resolt.
Vaig començar a obrir camins i a treballar les roques del voltant, a despertar l’esperit de la muntanya que en elles dormia. Havia sorgit l’explicació, el sentit profund. Calia gastar-me els pocs diners que tenia, en eines per a mi molt cares, però no vaig dubtar. La realitat s'imposava.
Així va néixer el laberint de Rocaviva.
.JPG)
Adaptar al trànsit humà una xarxa de corriols, sovint ja traçada pels animals.
Treballar algunes roques on eren... altres arrencar-les d'on dormien des de segles.
Algunes transportar-les centímetre a centímetre, i alçar-les per clavar-les a la terra.
Contemplar-les llargament, per saber que em demanaven, com volien mostrar-se.
Intentar-ho, sabent que sobre la marxa tot podia canviar.
APASSIONANT
Diuen que, on hi ha llum va la foscor, per intentar apagar-la.
Sempre pacíficament, per tots els mitjans possibles vaig intentar apaivagar-lo.
Sense èxit.
Primer era un assetjament lleu, que va anar augmentant.
Durant anys i erosionant-me.
Desprès d'un atac virulent i davant de testimonis, que volien que marxés amb ells.
De nit, esgotat, lesionat, després d'apartar una barricada que havia posat darrere el cotxe.
Com queda dit, l’obra quedà aturada, a mig fer i en part malmesa pel cabrer.
Peces tombades, aquí amb brocs dins dels ulls, que si jo treia tornava a posar...
Estava obsessionat amb mi, em vigilava.
Informació més detallada i fotos a les pestanyes Inici> Carta oberta> Vandalismes> Testimonis.
.jpg)
Però no, no va ser així.
El maltractador va ser castigat amb 28 euros de multa.
Les meves reiterades queixes i denúncies mai han estat ateses.
L'afectació física i psicològica ha estat enorme.
La llista és llarga, prefereixo no posar-la en detall, donaria per un drama. I ja prou drames hi ha al món. Per tant, agraïment: estic viu i ja soc vell, tinc sostre, menjar i no em cauen bombes.
Durant molts anys, vaig treballar intensament per avançar la feina a Rocaviva, abans que el Ton acabés per expulsar-me. Ara, per desplegar al màxim Camins de Pau, abans que la mort m'atrapi.
Més avall explico que és Camins de Pau.
Mentrestant la vida continua.
CONREANT CADA DIA LA RESILIÈNCIA
Refugiant-me i alimentat pels meus ideals:
Ecosofia=Ecologia integral+Filosofia perenne+Ciència holística.
Són els ideals que m’han salvat.
I que, passant per Rocaviva, m’ha dut a una nova iniciativa:
ABANS D'EXPLICAR QUE ÉS CAMINS DE PAU
Unes explicacions més a propòsit de l'execució de Rocaviva.
Aquest home era un eremita fanàtic? Com es finançava? Que menjava?
Són preguntes que en aquest món pragmàtic molts es fan.
Breument ho explicaré... per si a algú li resulta útil. Sí, tinc vocació eremítica, explorar la soledat és una vivència fantàstica... tot i que he passat llargues temporades, anys aparellat. També a Rocaviva hi va entrar la dona. Parlaré només d'una. Era una barcelonina de casa bona. Quan venia em portava alguns recanvis d'eines que li encarregava, i també menjar. M'alimentava bàsicament d'arròs integral, llenties, productes de l'hort, bacallà i llaunes de tonyina.
Sobretot, portava una vida austera, despeses mínimes, roba donada... Això no em costava, era un plaer passar per davant de botigues i sentir que res de tot allò m'atreia... i a mesura que m'he fet vell, això s'ha anat accentuant... el que a molts mou i per això treballen, a mi no em diu res.
EL DÉU-DINERS
Aquest al que, obligadament, poc o molt tots necessitem i ens sacrifiquem al seu altar.
De l'amiga barcelonina no en rebia. Sí que en rebia, una o dues vegades a l'any i poca quantitat, que per a mi era molt, d'una altra dona: una americana que vivia a Nova York, m'apreciava i valorava el que jo feia. Ja va morir, es deia Elisabeth Berlin. Si el cel existís al cel seria.
Aquí en un viatge als Estats Units.
Volia dir a Salou, on ella passava temporades.
No aniria jo a Nova York, o a les Bahames, ni llavors ni ara, ni que em paguessin el viatge i una llarga estada a tot luxe. Per res hauria canviat llavors, ni canviaria ara, la meva vida de cada dia.
Ni m'hauria agradat contribuir a la contaminació global desplaçant el cos a l'altra punta del món. Si vull anar-hi connecto la Tv i miro un documental. En una estona puc estar a l'àrtic sense passar fred, i a la selva sense passar calor... tancar la Tv i tornar a la feina... per a mi això és suprem.
Com encertadament diu el refrany:
"No és més feliç qui més té, sinó qui menys necessita"
Molts venen la seva única vida, per a comprar bens i serveis que realment no necessiten.
Ara sí, ja acabant, parlaré de Camins de Pau:
CAMINS DE PAU
És un laberint de blogs a Internet.
Un espai virtual que, com el laberint físic de Rocaviva, té el propòsit de proporcionar als visitants, experiències de gaudi i reflexió. Susceptibles d’ajudar-los a impulsar el més bo i autèntic, a desplegar els potencials inherents a tot ésser humà, massa sovint endormiscats per inèrcies, convencionalismes, pors... i que, per al bé de cadascú i de tots, és convenient reactivar.
Des de Camins de Pau treballo proposant un món millor.
On els Drets Humans i la Naturalesa siguin respectats:
On la injustícia i la violència, entre persones i entre nacions quedi superada.
On les institucions estiguin fermament compromeses amb el servei als ciutadans.
On el respecte, la pau, la intel·ligència, la solidaritat, la coherència, l'amabilitat imperin.
On cadascú pugui desplegar lliurement els seus potencials, al servei de la comunitat.
PER AL BÉ DE CADASCÚ, DELS ALTRES, DE TOTS ELS ÉSSERS I DE TOTES LES COSES
Explicant la nova etapa.
TREBALLAR ROQUES FEIA SENSACIÓ DE GRAN SOLIDESA
Em sentia connectant amb l'esperit de la muntanya... quelcom antic, poderós, immutable... persistent en l'espai-temps. Costa destruir la pedra. Per contra, treballar amb internet és gran fragilitat: la informació pot ser fàcilment eliminada, corrompuda o canviada. Els sistemes informàtics poden fallar i els llocs web tancar. La feina d'anys pot desaparèixer en un instant.
El febrer de 2024, vaig patir un atac informàtic.
Ràpid vaig canviar els codis d'entrada. No van destruir res, no en van saber? No van tenir temps? Sospitosos? Un, el cabrer, no ell que just deu saber llegir i menys escriure, però sí un amic/víctima seu, que l'ajuda. Dos, algú (o alguns) del C.Comarcal que, en tinc la prova escrita, ha fet altres moviments a la contra, suposo perquè no agraden els meus blogs.
Alguns no entenen que no tinc res contra ells, ni contra les institucions. Al contrari, el propòsit és evidenciar les falles per facilitar un millor funcionament, de cara a Rocaviva i en general. Però es tendeix a voler silenciar les crítiques, sense comprendre que són una ajuda. Per aquest, i per altres motius, en aquest planeta tot penja d'un fil.
Aquest atac no va funcionar, altres si han funcionat, així van les coses.
Qualsevol dia Camins de Pau> Xarxa de blogs pot desaparèixer.
Si alguna part t'interessa, pots copiar-la.
En tot cas, tard o d'hora, tot el que puja caurà i tot el que neix morirà.
Tot és impermanent, tot passa i no en sabem el sentit.
El més important, per un mateix i per a la societat, és ser creatius.
El que fas en benefici de tots, té premi: dona pau, satisfacció i sentit profund a la pròpia vida.
De moment, duresa i flexibilitat, internet i pedra, estan equilibrats.
Això permet que, ara, tu estiguis aquí llegint, mirant, sentint, reflexionant, comprenent...
LA VIDA ÉS UN MIRACLE, UN MISTERI INCOMPRENSIBLE
El sentit de les coses, si és que en tenen, roman inabastable.
La vida ens captiva i ens interroga des dels inicis de la nostra existència. La seva complexitat i diversitat, la bondat i la crueltat ens deixen sense paraules. Filòsofs i científics, han buscat durant segles desxifrar aquest enigma. Les religions han inventat històries, la majoria inversemblants.
Perquè una gota d'aigua no pot comprendre la pluja, rius, oceans... ni les llàgrimes dels humans.
EL SENTIT DE LA VIDA
Segurament, no és quelcom que s'ha de trobar, sinó que s'ha de crear. Observant-se i observant: meditant, contemplant, reflexionant... cadascun de nosaltres pot teixir el seu propi tapís de significat, trobar el seu propi camí en aquest món tan complex, violent i contradictori.
Es tracta de buscar la pròpia veritat, passions, potencials... sempre harmonitzats amb els valors fonamentals: respecte pels drets humans, per un mateix, per tots els éssers i per totes les coses.
En aquesta experiència vital, estrany viatge del bressol al taüt,
inevitablement, ens trobarem amb moments de dubte, frustració, patiment físic, mental, espiritual... Però també hi haurà moments de pau, de joia, d'amor... de descobriment i connexió profunda amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb el món que som i ens envolta.
La vida és un insòlit regal, preciós i fràgil... amb data de caducitat.
Cuidem-la, estimem-la i aprofitem-la al màxim. Encara que sigui impossible comprendre el seu misteri, això no significa que no pugui ser una experiència meravellosa i plena de significat.
.jpg)
El text següent explica la feina feta a Rocaviva i assenyala un camí:
CAMINS DE PAU
ROCAVIVA-TERRAÍNDIA
ENTRE LA CERDANYA I L’ALT URGELL
És un laberint màgic, iniciàtic i terapèutic, amb centenars de rocs treballats.
DECLARAT PATRIMONI CULTURAL PELS DOS CONSELLS COMARCALS
I PEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
COMPROMESOS AMB ELS ODS
Objectius per un Desenvolupament Sostenible.
Rocaviva es considera paisatgisme visionari.
PATRIMONI MONUMENTAL DE LLES I DEL PONT DE BAR
Viquipèdia
INFORMACIÓ> WWW.ROCAVIVA.CAT
VISITA> 633 58 77 11
ROCAVIVA ÉS TERRAÍNDIA
ROCAVIVA
ÉS L'ENTRADA DE TERRAÍNDIA
Un laberint de caminois, encara inexplorat que s'estén fins al fons de la vall.
DAVANT DEL CADÍ, ÉS UNA UTOPIA FENT-SE REALITAT
S’inspira en els Drets Humans, la Carta de la Terra, l'Ecosofia, el Pacifisme...
És Rocaviva-Terraíndia projectant-se a la Web.
Des de 2013 a la força exiliat del lloc, vaig iniciar una nova activitat:
CAMINS DE PAU
Un espai de reflexió i canvi, vers un nou paradigma.
Per a més explicació el millor és entrar-hi.
CONVÉ FER-HO AMB TEMPS I AMB LA MENT I EL COR OBERTS
CLICAR AQUI> www.terraindia.cat
O AQUÍ> XARXA DE BLOGS
respectuós de les persones i del planeta.
Per al bé de cadascú de tots els éssers i de totes les coses.
IMPOSSIBLE
I NECESSARI
