CRONOLOGIA RÀPIDA
De com va néixer Rocaviva el 1986 i fins a 2023.
DES D’UN OASI BUCÒLIC, A TERRAINDIA.CAT
Vivia jo en un oasi entre muntanyes, hi havia una font que sempre rajava abundant, omplint una bassa que regava la petita i fèrtil vall. Horts, fruiters, oliveres, ametllers i algunes palmeres.
Però, en un món sofrent, no podia pas continuar gaudint del paradís. Volia fer quelcom al servei de la gent. No trobant ressò, no estant ningú disposat a canviar llur manera de viure, portat per un estrany designi vaig decidir marxar sol, quina insensatesa!, als antípodes, a la carena d’una serralada pirinenca, on no hi havia companyia, ni font, ni fruiters, ni casa on viure.
Buscar aigua, un ínfim rajolí, conduir-la soterrada des del bosc... construir una cabana...
Preparar un hort... on mai n'hi havia hagut, era cosa fonamental per a la supervivència.
Amb una cabana-taller-dormitori on guardar les eines.
Volia posar-la al servei de qui volgués passar-hi uns dies singulars.
Molt poques vegades va ser utilitzada, va faltar temps.
I encara, adossada a una roca, una altra cabana per a les visites.
Durant molts anys ni màquina de fotografiar tenia.
M'encantava fer ceràmica, tanmateix...
Sense electricitat, aquest no era precisament el millor lloc, potser el pitjor.
Costava molt i el resultat era molt atzarós, algunes fornades desastrós.
Fer obra i anar-la venent per anar sobrevivint... no , no era això el que buscava.
Una pregunta continuava viva.
Realment perquè què la vida m’havia dut davant del Cadí?
Que tenia, potser davant del nas, que jo no veia?
Un dia, contemplant una roca, hi vaig veure una gran cara que em mirava.
Pels de punta...
En un instant l’enigma va quedar resolt.
Vaig començar a obrir camins i a treballar les roques del voltant, a despertar l’esperit de la muntanya que en elles dormia. Havia sorgit l’explicació, el sentit profund. Calia gastar-me els molt limitats diners en eines per mi molt cares, però no vaig dubtar. La realitat s'imposava.
Així va néixer el laberint de Rocaviva.
.JPG)
Adaptar als humans una xarxa de corriols, sovint ja traçada pels animals.
Treballar algunes roques on eren... altres arrencar-les d'on dormien des de segles.
Algunes transportar-les i alçar-les, mil·límetre a mil·límetre.
Contemplar-les llargament, per saber que em demanaven, com volien mostrar-se.
Intentar-ho, sabent que sobre la marxa tot podia canviar.
Sempre, jo mateix sorprès davant del resultat.
Apassionant.
Conscient d'una ombra que creixia cada dia... una malvolença que m'assetjava...
Diuen que, on hi ha llum va la foscor, per intentar apagar-la.
Des que havia arribat a la contrada, un cabrer, entre Rambo i goril·la, maldava per expulsar-me.
Sempre pacíficament, per tots els mitjans possibles vaig intentar apaivagar-lo.
Sense èxit.
Primer era un assetjament lleu, que va anar augmentant.
Durant anys i erosionant-me.
Fins arribar a esdevenir insuportable. Volent sobreviure, vaig haver de marxar a correcuita.
De nit, esgotat, lesionat, després d'apartar una barricada que havia posat darrere el cotxe.
Dins del pesat vell carretó sense roda, hi havien pedres i fustes.
Com queda dit, l’obra quedà aturada, a mig fer i en part malmesa pel cabrer.
Peces tombades, aquí amb brocs dins dels ulls, que si jo treia tornava a posar...
Per expulsar a un amic meu, que s'hi volia instal·lar i reobrir el lloc.
Més informació i proves a> Xarxa de blogs> Vandalismes> Testimonis.
Però no, no va ser així.
El mal-tractador va ser castigat amb 28 euros de multa.
Les meves reiterades queixes i denúncies mai han estat ateses.
Escric això a 2023... des de 2013 visc exiliat.
Han passat deu anys molt difícils...
L'afectació física i psicològica ha estat enorme. La llista és tan gran que podria deprimir alguns. Prefereixo no posar-la en detall, donaria per un drama. I ja prou drames hi ha al món.
RESILIÈNCIA
Malgrat tot sobrevisc... cultivant cada dia la resiliència.
I refugiant-me i alimentat pels meus ideals:
Ecosofia=Ecologia integral+Filosofia perenne+Ciència holística.
Són ells que m’han salvat.
I que, passant per Rocaviva, m’ha dut a una nova iniciativa.
Just deu anys després d'inicar l'aventura pirinenca.
TERRAÍNDIA PER LA PAU
És un laberint de blogs a Internet.
Un espai virtual que, com el laberint físic de Rocaviva, té el propòsit de proporcionar als visitants, experiències de gaudi i reflexió. Susceptibles d’ajudar-los a impulsar el més bo i autèntic, a desplegar els potencials inherents a tot ésser humà, massa sovint endormiscats i que, per al bé de cadascú i de tots, és convenient despertar...
Buscant un món millor on la violència, entre persones i entre nacions quedi superada.
Buscant una era de pau, on la intel·ligència, el respecte, l'amabilitat imperin.
PER AL BÉ DE CADASCÚ, DELS ALTRES, DE TOTS ELS ÉSSERS I DE TOTES LES COSES
*
El text següent explica l'ideal, resumeix la feina feta i assenyala un camí.
ROCAVIVA
ENTRE LA CERDANYA I L’ALT URGELL
ÉS UN LABERINT MÀGIC AMB CENTENARS DE ROCS TREBALLATS
DECLARAT PATRIMONI CULTURAL PELS DOS CONSELLS COMARCALS
I PEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
COMPROMESOS AMB ELS ODS
Objectius per un Desenvolupament Sostenible.
Rocaviva es considera paisatgisme visionari.
PATRIMONI MONUMENTAL DE LLES I DEL PONT DE BAR
Viquipèdia
ROCAVIVA.CAT
VISITA> 633 58 77 11
ROCAVIVA ÉS TERRAÍNDIA
TERRAÍNDIA
DAVANT DEL CADÍ, ÉS UNA UTOPIA FENT-SE REALITAT
S’INSPIRA EN ELS DRETS HUMANS
DES DE 2013 EXILIAT DEL LLOC, VAIG INICIAR UNA NOVA ACTIVITAT
TERRAÍNDIA PER LA PAU
UN ESPAI DE REFLEXIÓ I CANVI, VERS UN NOU PARADIGMA
PER A MÉS EXPLICACIÓ EL MILLOR ÉS ENTRAR-HI
CONVÉ FER-HO AMB TEMPS I AMB LA MENT I EL COR OBERTS
CLICAR AQUI> TERRAINDIA.CAT
O AQUÍ> XARXA DE BLOGS
GRÀCIES PER L'ATENCIÓ
